Three Dog Night - Joy to the World

L'any 1968, uns músics de Los Ángeles que tocaven temporalment amb grupets petits i anaven fent sessions de gravació es van ajuntar per una idea que tingué Danny Hutton, la de formar un grup amb tres cantants. Una cosa que a Catalunya es portava amb La Trinca però que als Estats Units encara no havia arribat pel que es veu.

Així que Hutton va contactar amb Cory Wells i amb Chuck Negron per fer aquest novedós grup. El nom del grup prové d'una llegenda esquimal que diu que quan fa molt fred els gossos entren a dormir a les cases, de tal manera que si arriben a entrar tres gossos vol dir que és la nit més freda. Però juntament amb Joe Scherme al baix, Floyd Sneed a la bateria, Mike Alsup a la guitarra i Jim Greenspoon als teclats van tenir un començament no gens fred i només començar van rebre discos d'or americans.

Els Three Dog Night van ser majoritàriament un grup de singles, tot i que els discos es venien molt bé també. El disc "Joy to the world" (1974) fou el número 1 més important, però en singles triomfarem molt més. Van arribar al nº1: "Mama told me (not to come)" (1970), "Joy to the world" (1971) -divertida cançó on es descriuen i que llastimosament podreu conéixer per l'horrible versió nadalenca de Mariah Carey- i "Black and white" (1972).

Al Top Five arribaren "One" (1969) -el seu primer single- , "Easy to be hard" (1969), "An old fashioned love song" (1971) -potser us sonarà més la versió d'Andy Williams-, "Never been to Spain" (1971) -on es mencionen llocs on els cantants no han estat, i que fou versionada per Elvis, Cher i Tina Turner entre d'altres- i "Shambala" (1973), sobre el mític regne de l'Himalaia.

Altres singles que destaco són: "Eli's coming" (1969), "Celebrate" (1970), "Liar" (1971) o "The family of man" (1972). Sabent que "Joy to the world" va ser un greatest hits amb aquestes cançons no és d'estranyar el seu èxit, no?

Els èxits dels Three Dog Night s'acaben el 1973, i després d'un parell de canvis el grup acaba desapareixent de cop i volta. Van tenir la mala sort de fer la seua carrera justament en els temps en què dins del rock -van ser batejats com els reis de l'oversing- els singles eren rebutjats i potser per això no van rebre l'atenció merescuda i han passat condemnats a l'ostracisme.

Cory Wells ha mort als 71 anys de mort sobtada mentre dormia.

Un clot ple d’aigua

Es veu que el passat dilluns dia 12 d’octubre fou un dia festiu, festiu en el sentit que no em va caldre anar a treballar i els nens que formen part de la meua unitat familiar no havien d’anar a estudi. El motiu de tal festivitat ara no recordo si era perquè es festejava el 205 aniversari de la primera celebració de l’Oktoberfest de Munic o bé si era per commemorar que el 12 d’octubre de 1823 l’escocès Charles Macintosh va patentar i comercialitzar el primer impermeable. Avenç molt significatiu per a la societat tenint en compte la multitud d’usuaris del Tutuki Splash justament en dies festius. I si el dia aquest no li agrada, pensi que pot celebrar que el 12 d’octubre de 1582 no va existir ja que el papa Gregori XIII es va carregar tots els dies entre el 4 i el 15 d’octubre d’aquell any quan va decretar l’establiment del calendari gregorià.

Bé, sigui quin sigui el motiu de la festivitat, i sempre intentant no ofendre els magistrats i magistrades del TSJC ara que pobrets estan tan sensibles, vam decidir voltar pel Pla d’Urgell aprofitant una fantàstica iniciativa de la Irene i el Joan del Palau d’Anglesola. Aquesta parella fa uns mesos va muntar una botigueta amb el deliciós nom de Km0 Boira, fent així tota una honorança al nostre element meteorològic característic. En aquesta botiga, com pot imaginar-se, no trobarà cocoters de Bangla Desh sinó que hi podrà adquirir producte del Pla d’Urgell, i que ara l’han aprofitat per muntar un fabulós pack de pícnic. En aquest pícnic, pensat per un berenar o un aperitiu de mig matí, podrà trobar pa de Vila-sana, sucs de Vilanova de Bellpuig, formatge de cabra del Palau d’Anglesola, melmelada de cirera de Miralcamp, una llonganissa seca, pa de pessic i mançanes i peres. A més dels tovallons, coberts i vasos també s’inclouen una sèrie de fulletons de promoció de rutes turístiques pel Pla.

Botiga Km0 Boira al Palau d'Anglesola

Una d’aquestes visites turístiques ens porta a Mollerussa, a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell. En aquest edifici del segle XIX conegut com la Casa Canal, s’hi fan visites guiades que et porten a un túnel del temps per conèixer com era el Pla d’Urgell abans, durant i els anys després de la construcció dels canals d’Urgell -sí, així en plural, perquè hi ha el canal, les sèquies i el canal auxiliar-. La construcció del canal comportà un canvi bestial en el paisatge, en l’economia i en la societat dels pobles de la zona. Si abans la zona es coneixia com el Clot del Dimoni perquè era tota una extensió plena de terrossos on ni el dimoni hi podia viure, ara s’ha convertit en una de les comarques més verdes de Catalunya a vista d’ocell gràcies a la fruita i el cereal. Aquest viatge en el temps ens porta, per exemple, a la construcció del túnel del Montclar, una mina de 5 km de longitud per on passa el canal a 160 m de profunditat per sota de la serra, que es començà a construir el maig de 1856 i que s’acabà el setembre de 1860. L’obra es feu picant per una banda i l’altra en unes condicions plenes de dificultat i amb presidiaris de Tarragona i Burgos condemnats a treballs forçats. És esfereïdor el relat que s’hi fa. La visita a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell la faria obligatòria a tots aquells barcelocèntrics que tenen els nassos de posar en dubte la inversió en el Segarra-Garrigues perquè no veuen més enllà de la línia 9 del metro.

Casa Canal a Mollerussa

l el Clot a què feia referència el nom antic de la comarca ara està ple d’aigua i se’l coneix com l’Estany d’Ivars i Vila-Sana. Prop de Vallverd i vora l’Estany hi ha l’antiga masia de Cal Sinén, on s’allotja el Centre d’Interpretació de l’Estany. Un centre on s’explica des de la història, els usos socials i la flora i la fauna de la zona. Un edifici que vostè i jo considerem indispensable i que pot arribar a ser un interessant centre d’aprenentatge per col·legis, però que està tot a mig fer per falta d’aportacions econòmiques. Una llàstima.

Estany d'Ivars i Vila-Sana

No deixi de visitar lo Pla d’Urgell, faci el pícnic, pengi la foto a Instagram amb l’etiqueta #picnicpladurgell i gaudeixi del nostre paisatge. Que sí, que la Costa Brava és molt bonica i tot el que vulgui, però el Pla i les Garrigues també tenen el seu encant paisatgístic i la seua història.

(Article publicat al Nació Lleida el 21 d'octubre de 2015)

Kajita i McDonald: Nobel de Física 2015 per l'oscil·lació dels neutrins

Als anys 20 del segle passat la física havia donat un tomb extraordinari a la mecànica clàssica de Newton. En aquells temps Hubble descobria la llei que porta el seu nom (evidentment) sobre l'allunyament de les galàxies i l'expansió de l'univers, la teoria de la relativitat d'Einstein començava a ser verifica experimentalment i Planck, Schrödinger, Heisenberg. Dirac, Bohr i Born consolidaven la física quàntica.

L'any 1927 té lloc la conferència de Solvay, que reuní les ments més brillants de l'època en física (Picard, Schrödinger, Heisenberg, Lorentz, Einstein, Plank, Curie, Compton...), una espècie de Gran Hermano però amb nivell intel·lectual.

Assistents a la conferència de Solvay

En aquells temps la radioactivitat estava força desenvolupada però en un tipus de reacció de desintegració radioactiva havia alguna cosa que no acabava de quadrar. En la desintegració anomenada beta un nucli radioactiu es converteix en un altre nucli radioactiu alliberant un electró, En les desintegracions ha de conservar-se la quantitat de càrrega elèctrica, que es conservava, però no es conservava l'energia, que també s'havia de conservar. Wolfgang Pauli es va posar a investigar el problema i va proposar que l'energia que faltava era conseqüència d'una nova partícula que compartia l'energia amb l'electró. Com que la càrrega elèctrica ja es conservava aquesta nova partícula no n'hauria de tenir, havia de ser neutra, així que Pauli l'anomenà "neutró". Compte que no és el que avui en dia anomenen neutró, els neutrons es van descobrir l'any 1932. Com Pauli no va assistir a la famosa conferència high level de Solvay, el 4 de desembre de 1930 escriu aquesta carta als conferenciants. 

Una de les cartes més famoses de la història de la física

L'any 1934 James Chadwick descobreix el que avui coneixem com a neutró, amb la qual cosa Pauli havia de canviar el nom a la seua partícula. No podia ser la mateixa perquè les masses de les dues partícules, la del neutró i la del "neutró de Pauli" eren molt diferents.

Tot i la teoria matemàtica, el neutrí continuava sense trobar-se. Va ser a partir del polèmic projecte Manhattan de la bomba atòmica on es va tenir la idea de trobar neutrins a la Terra. Frederick Reines i Clyde Cowan engeguen el projecte Poltergeist, anomenat així perquè detectar neutrins hauria de ser molt complicat ja que rarament interaccionen amb la matèria, d'aquí el nom de "ghost particle" que rep el neutrí. Finalment, el 14 de juny de 1956 en un detector de Savannah River (Carolina del Sud) demostren l'existència del neutrí. El següent telegrama el van enviar a Pauli per fer-li sabedor que sí, que tenia raó, i que el neutrí existia:

El telegrama que Reines va fer arribar a Pauli.

Pauli, que es trobava al CERN quan va rebre el telegrama va obrir una ampolla de cava per celebrar-ho. Faltaria més.Reines va rebre el Nobel de Física l'any 1995 per aquest descobriment, Cowan havia mort el 1974. El 1988 Leon Lenderman (qui anomenà "partícula divina" al bosó de Higgs), Melvin Schwartz i Jack Steinberger obtenen el Nobel pel descobriment de dos tipus de neutrins (el muònic i l'electrònic). L'any 2000 es confirmà l'existència d'un tercer tipus de neutrí (el tauònic).

Els neutrins de ParticleZoo

Aquesta setmana, Takkaki Kajita (Universitat de Tokio) i Arthur B. McDonald (Queen's University) de han estat guardonats amb el Nobel de Física 2015 pel descobriment de l'oscil·lació dels neutrins, la qual cosa demostra que la partícula té massa. Clar, això que potser vostès diran "i a mi què?" té la seua importància, més que res perquè el model estàndard de partícules suposava que el neutrí era una partícula sense massa. L'oscil·lació dels neutrins consisteix en el fet que un neutrí es converteixi en un altre tipus de neutrí. El Sol és la principal font de neutrins i només emet neutrins electrònics, imagini's si emet neutrins que en només tres segons 2·10¹¹ neutrins poden travessar 1 cm² de la seua pell, Per això a la dècada dels 60 Ray Davis construí un detector de neutrins electrònics, però "oh!" van adonar-se que només detectava un 34% dels neutrins segons els càlculs del físic John Bahcall. Què passava amb el detector? Estava fet per Pepe Gotera i Otilio? No. Els neutrins electrònics, en el seu viatge des del Sol, es transformaven en neutrins muònics i tauònics, i per això el detector era incapaç de valorar-los.

Apunts del dr Kajita, que li ha valgut el Nobel

L'any 1998, des de l'experiment Kamiokande liderat per Kajita i el 2001 amb l'experiment  SNO dirigit per McDonald confirmaven tot això.

Si vol saber una mica més:

- ¿Cómo atrapar un neutrino? (Descripció del detector de neutrins)

- Quants neutrins caben en una caixa?

- La massa del neutrí: una crisi i el futur.  

Un senyor d'Ivorra

Ivorra, municipi de la comarca de la Segarra. El poble està sobre una petita elevació en una banda de la carretera que va de Sant Ramon cap a Torà, a la dreta de la riera d’Ivorra afluent del Llobregós. Dins de la vila closa, al mig de la població hi trobem el castell de planta circular. L’església actual dedicada a Sant Cugat data de l’1 de juny de 1782 i fou consagrada pel bisbe Rafael Lasala. S’explica que, l’any 1010, mossèn Bernat Oliver estava celebrant la missa a Santa Maria d’Ivorra i en el moment de la consagració se veu que li va passar el mateix que als de CSQEP amb el tema de la independència, no sabia què dir. En aquell moment el vi que tenia al calze es va convertir en sang i va escatxigar totes les estovalles. El bisbe Ermengol va certificar al papa Sergi IV que allò va ser un miracle i es van donar a Ivorra una sèrie de relíquies que encara es conserven en un reliquiari gòtic de l’any 1426, on es guarda un tros d’estovalles tacat. A aquesta llegenda històrica se la coneix com el “Miracle del Sant Dubte”. 

Avui dia, a Ivorra, de sants dubtes en tenen ben pocs. Hi ha censades 95 persones. El diumenge del 27-S van anar a votar 92, i d’aquestes 89 van optar per la llista de Junts Pel Sí o bé per la de la CUP. És a dir, el 96,73% dels habitants d’Ivorra són clarament independentistes. Vaja, ni rastre dels sants dubtes, que ho tenen claríssim, tu. Els altres 3 vots van anar al PP i els de Ciutadans, que ara estan on fire dient que ells han guanyat les eleccions encara no sé per quins càlculs aritmètics, van treure el mateixos vots que el PACMA, el Partit Pirata, Unió i el PSC. D’aquesta manera el municipi d’Ivorra es converteix en el municipi proporcionalment més independentista de Catalunya. Trencant mites: ni Banyoles, ni Vic, ni Olot, ni Ripoll… Ivorra, a la Segarra. 

Ara, el senyor o senyora d’Ivorra que convençudament va votar l’opció independentista veu que per la tele surt un tal Rajoy anunciant unes noves eleccions per al dia 20 de desembre. Unes eleccions on el senyor o la senyora d’Ivorra haurà d’anar a votar per decidir uns diputats que hauran d’anar a ocupar el seient a la castissa Carrera de San Jerónimo. I què li han d’explicar sobre tot això al senyor o senyora d’Ivorra? Ell (i ella) ja han desconnectat. Madrid -com a concepte, no com a ciutat- queda molt lluny i els fa molta mandra. Què hem d’anar a fer a Madrid si nosaltres ja hem votat i a més amb gairebé un 97% a favor d’anar a la nostra? Ara, el dia després del sopar de Nadal, haurem de pensar quins diputats escollir per anar a la «Meseta» a no ser escoltats? Serà que les reclamacions de la «minoria catalana» han servit per a molt durant aquests anys! 

Un bon dia el senyor d’Ivorra es troba un amic de Cava (l’Alt Urgell) on l’independentisme va obtenir el 92,62% del vot. A l’amic pirinenc, també desconnectat, què nassos li has d’explicar d’aquestes eleccions per saber si manarà el Rajoy o aquell altre més guapot. Se li’n fot. Però una cosa sí que té clara, que si l’independentisme s’absté pot quedar com a primera força de Catalunya aquell grupuscle que vol que a Ivorra es parli més castellà però que li importa un rave que a Cornellà es parli més català. I tot i estar desconnectat pensa anar a votar per obtenir una majoria independentista a Catalunya i, sap què? Que si després els diputats no hi volen anar que no hi vagin, però intentem que els 4 diputats que mos toquen a Lleida siguin independentistes. Perquè, al cap i a la fi, què tindrà més ressò: una alta abstenció o una altra victòria de l’independentisme? Pensi-ho, pensi-ho.