Un clot ple d’aigua

Es veu que el passat dilluns dia 12 d’octubre fou un dia festiu, festiu en el sentit que no em va caldre anar a treballar i els nens que formen part de la meua unitat familiar no havien d’anar a estudi. El motiu de tal festivitat ara no recordo si era perquè es festejava el 205 aniversari de la primera celebració de l’Oktoberfest de Munic o bé si era per commemorar que el 12 d’octubre de 1823 l’escocès Charles Macintosh va patentar i comercialitzar el primer impermeable. Avenç molt significatiu per a la societat tenint en compte la multitud d’usuaris del Tutuki Splash justament en dies festius. I si el dia aquest no li agrada, pensi que pot celebrar que el 12 d’octubre de 1582 no va existir ja que el papa Gregori XIII es va carregar tots els dies entre el 4 i el 15 d’octubre d’aquell any quan va decretar l’establiment del calendari gregorià.

Bé, sigui quin sigui el motiu de la festivitat, i sempre intentant no ofendre els magistrats i magistrades del TSJC ara que pobrets estan tan sensibles, vam decidir voltar pel Pla d’Urgell aprofitant una fantàstica iniciativa de la Irene i el Joan del Palau d’Anglesola. Aquesta parella fa uns mesos va muntar una botigueta amb el deliciós nom de Km0 Boira, fent així tota una honorança al nostre element meteorològic característic. En aquesta botiga, com pot imaginar-se, no trobarà cocoters de Bangla Desh sinó que hi podrà adquirir producte del Pla d’Urgell, i que ara l’han aprofitat per muntar un fabulós pack de pícnic. En aquest pícnic, pensat per un berenar o un aperitiu de mig matí, podrà trobar pa de Vila-sana, sucs de Vilanova de Bellpuig, formatge de cabra del Palau d’Anglesola, melmelada de cirera de Miralcamp, una llonganissa seca, pa de pessic i mançanes i peres. A més dels tovallons, coberts i vasos també s’inclouen una sèrie de fulletons de promoció de rutes turístiques pel Pla.

Botiga Km0 Boira al Palau d'Anglesola

Una d’aquestes visites turístiques ens porta a Mollerussa, a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell. En aquest edifici del segle XIX conegut com la Casa Canal, s’hi fan visites guiades que et porten a un túnel del temps per conèixer com era el Pla d’Urgell abans, durant i els anys després de la construcció dels canals d’Urgell -sí, així en plural, perquè hi ha el canal, les sèquies i el canal auxiliar-. La construcció del canal comportà un canvi bestial en el paisatge, en l’economia i en la societat dels pobles de la zona. Si abans la zona es coneixia com el Clot del Dimoni perquè era tota una extensió plena de terrossos on ni el dimoni hi podia viure, ara s’ha convertit en una de les comarques més verdes de Catalunya a vista d’ocell gràcies a la fruita i el cereal. Aquest viatge en el temps ens porta, per exemple, a la construcció del túnel del Montclar, una mina de 5 km de longitud per on passa el canal a 160 m de profunditat per sota de la serra, que es començà a construir el maig de 1856 i que s’acabà el setembre de 1860. L’obra es feu picant per una banda i l’altra en unes condicions plenes de dificultat i amb presidiaris de Tarragona i Burgos condemnats a treballs forçats. És esfereïdor el relat que s’hi fa. La visita a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell la faria obligatòria a tots aquells barcelocèntrics que tenen els nassos de posar en dubte la inversió en el Segarra-Garrigues perquè no veuen més enllà de la línia 9 del metro.

Casa Canal a Mollerussa

l el Clot a què feia referència el nom antic de la comarca ara està ple d’aigua i se’l coneix com l’Estany d’Ivars i Vila-Sana. Prop de Vallverd i vora l’Estany hi ha l’antiga masia de Cal Sinén, on s’allotja el Centre d’Interpretació de l’Estany. Un centre on s’explica des de la història, els usos socials i la flora i la fauna de la zona. Un edifici que vostè i jo considerem indispensable i que pot arribar a ser un interessant centre d’aprenentatge per col·legis, però que està tot a mig fer per falta d’aportacions econòmiques. Una llàstima.

Estany d'Ivars i Vila-Sana

No deixi de visitar lo Pla d’Urgell, faci el pícnic, pengi la foto a Instagram amb l’etiqueta #picnicpladurgell i gaudeixi del nostre paisatge. Que sí, que la Costa Brava és molt bonica i tot el que vulgui, però el Pla i les Garrigues també tenen el seu encant paisatgístic i la seua història.

(Article publicat al Nació Lleida el 21 d'octubre de 2015)