dijous, de març 03, 2016

Avui parlem del temps

Hi ha una sèrie de temes dels quals tothom n’és expert (i experta). Ho pot comprovar amb els companys (i companyes) de feina, en tertúlies de bar, esperant la canalla a la sortida del col·legi o en els ascensors. Tothom entén de futbol, en política tots ho faríem millor que els que hi ha ara i en els últims anys la gent s’ha especialitzat també en temes econòmics, però si un tema és el de més habitual conversa és el temps. Als ascensors, per evitar parlar amb els altres ens posem a mirar el típic rètol aquell de «4 persones 300 kg» o les dates de les revisions o ens dediquem a buscar i estudiar la forma geomètrica de les claus de casa, però quan no hi ha cap més remei que parlar amb el nostre acompanyant de viatge sempre traiem el tema climàtic. 

Suposo que deu fer anys i segles que es parla del temps. Els egipcis ja ho controlaven mirant l’estrella Sírius i els nostres avantpassats pagesos feien refranys meteorològics a partir de l’experiència. Cap a la dècada dels anys cinquanta del segle passat, els físics Jule Charney, Philip Thompson, Larry Gates, Ragnar Fjortoff i el més conegut, el matemàtic John von Neumann van fer les primeres prediccions meteorològiques a partir de càlculs numèrics basant-se en l’equació de vorticitat barotròpica, que és un model simplificat del comportament de l’atmosfera. Per predir el temps del dia següent la computadora ENIAC trigava 24 hores en fer càlculs. Una dècada més tard el matemàtic americà Edward Lorenz es motivà estudiant els patrons obtinguts estadísticament a partir de registres històrics de dades de vent, sol i pluja portant-ho cap a la seua especialitat matemàtica: la teoria del caos. Dissenyà un model matemàtic que es basava en el fet tan senzill que el temps previst per un dia era un punt de l’espai que depenia del temps del dia anterior, que era un altre punt de l’espai, de tal manera que la predicció del temps era un trajectòria, i totes les trajectòries possibles estan recollides en la figura coneguda com l’atractor de Lorenz. L’any 1963 Lorenz va obtenir tres equacions diferencials amb les quals podia explicar fenòmens atmosfèrics, però que depenien d’un paràmetre anomenat nombre de Rayleigh, de tal manera que si aquest paràmetre prenia el valor 28 indicava que el comportament de l’atmosfera es tornava caòtic. És a dir, el temps és un sistema caòtic. Avui dia s’utilitzen models matemàtics més sofisticats i amb moltes variables en joc, avaluant la concordança de vàries prediccions i obtenint una predicció mitjana. 

Vaja, ja veuen que fer una previsió del temps no és gens senzill i els senyors i senyores del temps no deixen d’estar en l’ull de l’huracà (mai millor dit) sempre que es fa una predicció que no agrada. Perdoni’m el tòpic però mai no plou a gust de tothom. Aquest cap de setmana passat van anunciar nevades en cotes baixes, i va nevar en cotes baixes. I com hi havia previsió de nevades en llocs on habitualment no neva, amb molt bon criteri des del servei d’Emergències de Catalunya es va alertar la població de la mateixa manera que s’alerta quan hi ha fortes ventades o onades de dos metres. 




I això és el més normal del món per molt que algun sector i algun partit polític es queixi. Els puc entendre les raons, però les crítiques són exagerades i una manca de respecte als professionals de la meteorologia. Preguntem-nos-ho a la inversa: què hagués passat si la gent s’hagués quedat atrapada a les carreteres per què no s’hagués avisat prou? Deixem els meteoròlegs fer la seua feina i tinguem una mica de consideració cap a la ciència, caram.

(Article publicat al Nació Lleida el dia 2 de març de 2016)
a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada