Ja sabran les lectores i lectors d’aquesta humil pàgina que les expressions
“costa de gener” o “el gener costerut” tenen el seu origen en les retallades
pressupostàries de les famílies després d’haver (mal)gastat en regals nadalencs
i manduques copioses. Però bah, això no és res si ho comparem amb com pot ser l’adaptació
dels bioritmes al mes de juny després d’haver sobreviscut el mes de maig.
El maig a Lleida és com el Tribunal Constitucional amb les lleis catalanes,
un no parar. Comença el primer cap de setmana amb la Fira de Titelles que,
organitzada pel Centre de Titelles i la Paeria i amb una vintena de companyies
participants, déu n’hi do el que omple els carrers. Tots amunt i avall amb la
canalla a buscar espectacles gratuïts on passar l’estona.
Després ens ve la Festa Major: que si la Batalla de les Flors a fotre’ns lo
confeti pel cap, que ara a veure desfilar els gegants i lo Marraco, ara els
Castellers, que si un tomet per les
Firetes, que el seguici de Sant Anastasi
i la revetlla dels Campos... Vaja, que ni el gos del Txero, cregui’m. Una cosa
a part és la sorpresa que vaig endur-me el dissabte a la nit quan en arribar a
l’anomenada revetlla popular me vaig trobar una taquilla als morros per veure
un concert.
Aquest cap de setmana passat va tenir lloc la representació de la festa
dels Moros i Cristians amb què l’Associació de la Festa Moros i Cristians ens
recorda que Lleida és la ciutat on s’han documentat els orígens més antics
d’aquestes festes ja al segle XII. A més, enguany he tingut l’oportunitat de
viure la festa des de dins perquè se’ns va proposar als autors de
l’imprescindible best-seller “Lo lleidatà és fàcil” redactar els parlaments de
la batalla final. Ha estat un goig poder col·laborar-hi. De veritat.
I ara per acabar de rematar-ho ens queda l’Aplec del Caragol. “Lleida cada
any fa un aplec / amb la crida d’un bon tec./ I a redós de la Seu Vella, els
caragols són l’estrella!”, aquests són els versos de l’última pàgina del conte
“La caragolada” en el qual el Patufet descobreix els caragols a la llauna i que
pot servir com a explicació així ràpida de la festa de l’Aplec. Una festa
organitzada per la Federació de Colles (FECOLL) i que porta a Lleida milers de
visitants. La FECOLL és una entitat que, a part de muntar els tres dies de
festa gastronòmica, organitza accions solidàries -per exemple el finançament de
la construcció de la casa Aplec del Caragol per a habitatges a Yerronipalli a
través de la Fundació Vicente Ferrer-, és dinamitzadora del Centre Històric,
dóna lloc a actes culturals en la seva seu social i promociona Lleida a
l’exterior amb lo Caragol Tour. Per exemple, en motiu de la setmana cultural de
l’Aplec aquest dijous a l’amfiteatre dels Camps Elisis té una cantada
d’havaneres i una juerga carrinclona
amb la Violeta, lo Machinet, lo Boira i la Banda del Canyeret. Tremendo. No s’ho perdi.
He titulat l’article amb un refrany popular català referent al maig i acabo
amb un altre refrany popular que diu “De maig a l’agost, ni caragols ni most”.
Mirin, amb el most no m’hi posaré, però los caragols del maig que no me’ls
toquin... Realment, quanta gent a Lleida deu preferir l’Aplec a la Festa Major?
Bon Aplec!
(Article publicat al Nació Lleida el 19/5/2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada