Prince (I) - 1999

Hi ha hagut quatre icones musicals que van marcar la dècada dels vuitanta: Madonna, Michael Jackson, Bruce Springsteen i Prince.

Prince Roger Nelson va néixer l'any 1958 a Minneápolis fill del pianista i de la cantant del trio de jazz Prince Roger, d'on sortí el nom del seu fill. Als set anys el jovenet Prince comença les seues classes de piano i amb només deu anys ja anava al seu primer concert, el seu padrastre Hayward Baker el portà a veure James Brown. Perquè es facin la idea i poder comparar, un servidor va anar a veure el seu primer concert als quinze anys i fou de la Década Prodigiosa. Igualet. Als dotze anys s'escapà de casa per anar a viure amb el seu pare ja divorciat. També viu a casa del seu íntim amic Andre Cymone, qui tornarà a sortir per l'article. En aquestes dates son pare li regala la seua primera guitarra i amb tretze anys el paio ja domina varis instruments.

L'any 1972, fitxat per la germana d'André, entra a formar part del grup col·legial Grand Central, grup pel qual també hi passaren el futur súperproductor Terry Lewis i el cantant Morris Day. Prince, ja començant a fer-se veure que el seu ego podia amb tot el que l'envoltava, el canvià de nom per anomenar-lo Champagne. Prince escriu les cançons barrejant folk, funk i rhythm and blues.Veient que això de la música li tirava més que un cartell en castellà als regidors de Ciutadans, Prince deixà els estudis als setze anys per dedicar-se, ara ja sí, a jornada completa al món de la música. Primer treballa al voltant del grup Flyte Time amb el bateria Jellybean Johnson i el cantant Alexander O'Neal, noms bàsics de la música negra dels vuitanta. El seu primer contracte en un estudi de gravació fou per la part instrumental d'un disc d'un tal Pepé Willie. Superava tant en talent el petit geni a l'artista del disc que l'any 1986 es reedita sota el títol de "The Minneapolis Genius: 94 East". Després de Memphis, Detroit i Filadèlfia i gràcies a aquests noms podem parlar també d'un so Minneápolis.

Al mateix temps enregistra les seues primeres maquetes que de seguida causen un gran impacte, les olora Owen Husney, i tenen com a conseqüència la signatura d'un contracte milionari amb la discogràfica Warner. L'"única" condició que posa Prince és que ell pugui fer el que li doni la gana amb la seua música. Així l'any 1978 surt el seu primer disc "For you", produït per ell mateix (yo me lo guiso yo me lo como) i que no ven allò que tenia previst i el cost del disc acaba triplicant-se d'allò que hi havia pressupostat. El seu primer single fou "Soft and wet" que està silenciada en tots els vídeos de Youtube però que els hi puc deixar el sampleig que feu MCHammer l'any 1990. Sort del single, que va vendre 350.000 còpies i es col·locà ben amunt en les llistes de rythm and blues per compensar les xifres de vendes del disc.

El gener de 1979 s'entrena en el teatre Capri de Minneápolis en una gira en directe acompanyat de l'amic André Cymone, el guitarra Dez Dickerson, el bateria Bobby Z i els teclistes Matt Fink i Gayle Chapman que formarien la banda d'acompanyament de Prince amb el nom de The Revolution. Aquell mateix any, a l'octubre, es publica el seu segon disc "Prince", que només aparéixer ven de patac mig milió de còpies, i això que s'havia fet només en un mes i mig i els de Warner estaven cagats després de fracàs econòmic del primer. El single "I wanna be your lover" arriba a disc d'or. Aquest èxit el porta a creuar l'Atlàntic i l'any 1981 debuta a Londres. Només fa un concert al London Lyceum. N hi havia ni Déu al públic. Al juliol es publica un disc dels The Time (el grup de Morris Day, a qui he anomenat fa tres paràgrafs) amb cançons escrites per Prince sota el pseudònim de Jamie Starr. Es comencen a veure els seus dots instrumentals i de lletrista. Es van extreure quatre singles del disc -"Why you wanna treat me so bad", "Still waiting", "Sexy dancer" - però cap tingué un excessiu èxit, va passar el contrari que en el primer disc. Els aviso que costa molt trobar cançons de Prince, no són ni a Spotify i moltes ni a Youtube.

El 1980 publica "Dirty mind", un desastre de disc que Prince va voler gravar sol a casa seua perquè ell solet era prou bo per fer-ho tot. Quan encara no era prou conegut el Rolling Stones el van fitxar per obrir la seua gira, i en el seu primer concert va haver de deixar l'escenari perquè li van fotre ampolles al cap, al dia següent li van llençar una bossa de basura a sobre, marxà plorant de l'escenari i abandonà la gira. A finals de 1981 edita "Controversy" que torna a superar el milió de còpies venudes però la consagració definitiva li arriba l'octubre de 1982 amb el cinquè disc "1999" que té un èxit tremendo. La cançó que més hi influí fou el segon single "Little red corvette", una fusió de rock i funk amb un reconegut solo de guitarra que l'artista havia escrit en el seient de darrere d'un Ford Edsel després d'haver-se quedat dormit. També és d'aquest disc la coneguda "1999"... potser són les dos millor cançons seues?

Prince no té prou amb tot això, li queda la seua faceta d'actor i a finals de 1983 comença el rodatge de "Purple rain" durant set setmanes amb un cost d'un milió de dòlars per setmana. L'avançament de la banda sonora fou "When doves cry" (1984) que ven dos milions de discos i es converteix en el single més venut aquell any, i això que va cometre l'excentricitat d'esborarr la pista del baix en l'últim moment. El 27 de juliol s'estrena la pel·lícula, que recapta un milió de dòlars cada dia durant dos mesos. La pel·lícula guanya l'Òscar a la millor banda sonora i el disc guanya un Grammy -els dos premis més grossos- i ven un milió de còpies en una setmana. També són èxits del disc "Let's go crazy", "I would die 4U" -Prince posa de moda substituir les paraules to i you per 2 i U-, "Take me with U" i "Purple rain", aquesta última sonada fins a rebentar. El cost de producció cobert en escreix. Potser que el president del Lleida Esportiu pensi en gravar discos. Comença una monumental gira pels EUA amb dos milions d'entrades venudes i promocionant una nova percussionista i cantant Sheila E amb qui gravaria el duet "A love bizarre" (1985). "Purple rain" és el setè disc més venut de la dècada dels vuitanta.

L'any 1985 se l'ofereix participar en la cançó "We are the world" -sí que hi participa Sheila E- però denega la seua presència dient que ell no vol cantar amb ningú -tornem amb el seu ego- però a canvi cedeix al projecte USA for Africa el tema "Four tears in you eyes". Aquest fet li comportà el primer gran atac fort de la premsa. El segon fou a Londres quan se li va fer entrega del guardó al millor artista internacional del 85 quan es despatxà amb poques paraules, no volgué fer declaracions a la premsa i se'n tornà pitant cap a casa. A partir d'aquí la carrera de Prince disminuirà en qualitat musical i augmentarà en polèmiques amb la premsa i les discogràfiques. Així que, aquest mateix 1985 deixa Warner per Paisley Park i debuta en el nou segell discogràfic amb "Around the world in a day", un disc potser del pitjor que ha fet però amb un parell de singles d'èxit: una de bona "Raspberry Beret" i una de dolenta "Pop life".

Continuarà...