|
Antonio Moisés Ñaca Llorente García |
L'any 1972 la Unió Esportiva Lleida estava abocada en una crisi institucional després de la dimissió de
Martínez Cabrera (presidents que dimiteixen, quina cosa, no?) i amb una comissió gestora que no li trobava substitut fins que voluntàriament va sortir el doctor
Montañola, tal i com explico en aquest altre
article.
|
Foto cedida pel D. Badia |
A nivell esportiu la temporada 72-73 el Lleida estava al pou de la Tercera Divisió, i encara rai perquè havia pujat feia dos anys de Preferent. De fet en el futbol tot el que no és ni 1a ni 2A és un pou.
Manolo Bademunt havia pres la iniciativa, a causa del buit institucional, de fer d'entrenador i
Montañola aconseguí la cessió del defensa
Juncal i el davanter
Tauler del Deportivo de la Corunya. També es van fitxar
Lolín,
Silván,
Olivares,
Luque i el davanter
Llorente procedent de l'Andorra, que estigué dos temporades. Aquestes dos temporades el Lleida (
Lérida encara) acaba 4rt i 15è a la classificació. Un desastre.
|
Arbea-Contreras-Buján-Juncal-Mora-Esteban
Llorente-Cifo-Pascual-Díaz-Tarazona |
La temporada 75-76 començava el el flamant fitxatge de
Canito de l'Espanyol i
Llorente tornava a la plantilla després d'un any a l'Algemesí. Tot i els problemes amb els entrenadors,
Juanito Vázquez va dimitir i
Jordi Solsona es barallava amb els periodistes, les grades del Camp d'Esports van recuperar la il·lusió i es van tornar a omplir. El Lleida va va acabar 5è.
|
Llorente al costat del M;anolo del Bombo del Huesca |
|
Jaimejuán-Buján-Martínez-Llorente-Puig Solsona-Zapata
Cortés-Reig-Gorricho-Nebot-Escolà |
La temporada 76-77 el Lleida ingressa a la nova 2aB grup Est-Sud creada per la Federació amb un empat a zero al camp de l'Ontinyent en l'última jornada, curiosament l'empat els anava bé als dos equips.
|
Plantilla de la 76-77: Llorente és l'últim acotxat. |
La 77-78 es debuta a 2aB amb una àmplia plantilla de lleidatans:
Bosch,
Jaimejuan,
Viladegut,
Reig,
Vendrell... la temporada va començar malament amb tres derrotes consecutives i l'afició demanant el cap de l'entrenador
Ignacio Sanjuan. A la Lliga no es va fer gaire bon paper, a la Copa és eliminat pel Cienpozuelos, però es guanya el Nostra Catalunya als penals contra el Terrassa.
|
Jaimejuán-Cortés-Cayuela-Marfil-Lacampre
Lluís-Pascual-Llorente-Reig-Ismael-Martínez |
|
Jaimejuán-Llorente-Vendrell-Martínez-Bertúa-Lacampre
Cortés-Ricardo-Linares-Juanín-Escolà |
La temporada 78-79 es fitxa l'entrenador
Martín Esperanza i el president
Pepito Esteve mor sobtadament prenent el relleu el vicepresident
Joan Planes. La temporada va ser normaleta però es recordarà per ser l'any de
Quique Martín, cedit per l'Osasuna que juntament amb
Clotet van fer una davantera que ha quedat pel record dels de pedra picada.
|
Palomo-López-Calvo-Carlos Juan- Martínez-Arrazola
Martín-Reig-Clotet-Viladegut-Llorente |
Amb
Joan Planes "el de les pilotes" de nou president i
Martín Esperanza renovat es fa un esforç econòmic, la temporada comença molt bé, però un clot al mes de gener i la poca paciència fa que es destitueixi
Martín Esperanza a qui es va pagar 1.000.000 de pessetes (6.000 €) de rescissió contractant
Manolo Buján. No va aportar cap novetat. La 80-81 es recorda per la Copa de Rei amb un Lleida-Barça. En la 81-82 mor el mític massatgista
Pacheco.
|
Jaimejuán-López I-Pereira-Aniano-Puig Solsona-López II
Lluís-Plou-Llorente-Viladegut-Vila |
En la 82-83 s'estrena
Antoni Gausí en la presidència donant importància al planter i pujant al primer equip
Rubio,
Palau,
Elcacho,
Alió,
Canadell i el restaurant
La Dolceta es converteix en el primer patrocinador de la samarreta de l'equip.
|
Clotet-Duran-Noly-Vila-Puig Solsona-Sindo
Epi-Llorente-Plou-Viladegut-Orga |
Aquesta temporada 82-83 fou l'última temporada d'
Antoni Ñaca Llorente al Lleida després de 293 partits. Jugador molt recordat i apreciat per aquells que l'hem vist jugar, en les 10 temporades que va estar va guanyar el trofeu de la regularitat i el de màxim golejador l'any 1980. També el diari
La Mañana en aquells temps atorgava els guardons
Quijote i
Sancho, l'any 1979 se l'endú
Llorente, després de
Pacheco,
Buján i
Reig.
Carmelo Moncayo el recorda "jugant d'extrem amb una rapidesa i profunditat endimoniades, però adaptable a qualsevol lloc". Jo mateix el recordo més de davanter que no pas d'extrem. Juntament amb
Vendrell van passar una prova pel Real Madrid de
Miguel Muñoz.
Llorente va entrenar també un equip de jugadors benjamins del club la temporada 81-82, però la seua sortida fou un pèl polèmica.
|
Coneguda foto de Llorente celebrant el 3r gol del Lleida al camp
del Sant Andreu. Foto cedida pel Daniel Badia. |
L'última temporada que va estar en la U.E. Lleida havia d'anar a un desplaçament a Lleó però s'hi negà perquè el club li devia diners, el periodista
Aurelio Bautista va aconseguir convèncer-lo i a última hora s'hi desplaçà en cotxe amb l'aficionat
Miquel Bota. La cosa no serví de gaire perquè el Lleida va perdre 2-0 contra la Cultural. La directiva li posà una multa de 25.000 pts (150 €) que no va acceptar, es discutí amb el directiu
Jesús Bartolomé provocant una baralla després d'un entrenament, se li obrí expedient i finalment se'l donà de baixa.
|
Llorente amb l'equip del futbol base que entrenava |
|
L'alcalde Siurana lliurant els trofeus a Llorente |
El
Ñaca Llorente, que també va jugar al CF Agramunt, ha mort aquesta setmana als 65 anys tal i com ens ho explicava el periodista
Dani Badia i el fill de
Llorente,
Miguel.
Feia dies que buscava la seva carrera, base de datos de futbol es bona pero no sortia i si no tens a ma el llibre dels 60 anys...
ResponEliminaPels que no el vam veure jugar pero el vam coneixer moltes gracies Ferran
Al taller del meu pare o a casa pintant era un pinxo!
Gracies i Descansa Antonio
Fuimos compañeros durante cuatro años. Del 79 al 83 . Excelente profesional y mejor persona . Defendió la camiseta de la U.E. Lleida con pasión y orgullo. Mucho animo a sus familiares y amigos. Descansa en paz amigo.
ResponEliminaJosé luis Lago VILA