L’Institut Clay

Aquest estiu ens ha deixat Landon T. Clay (1926-2017). Clay era un ric empresari de Boston que juntament amb la seua senyora Lavinia D. Clay van fundar l’any 1998 el Clay Mathematics Institute (CMI) amb l’objectiu d’«incrementar i difondre el coneixement matemàtic». Sense ser matemàtic -Clay era graduat en anglès per Harvard- va adonar-se de la bellesa i la importància de les matemàtiques durant la seua exitosa carrera en el món de les finances i el capital de risc, un món on justament tot es basa en models matemàtics.

El CMI dóna suport a excel·lència matemàtica de moltes maneres, per exemple amb el Clay Research Fellowships, una espècie de beca que dona cinc anys de llibertat econòmica a brillants joves matemàtics per a dedicar-se a la recerca. D’aquí han sortit molts medallistes Fields.

Però potser la iniciativa més famosa que ha dut a terme el CMI ha estat -i és- la dels Millenium Prize Problems, un conjunt de set problemes que en cas de ser resolts premiaria amb un milió de dòlars de recompensa a qui obtingui aquesta resolució. Les normes per guanyar el premi són prou clares: la demostració ha de ser publicada en alguna revista matemàtica de prestigi, han de passar dos anys perquè la demostració sigui ben estudiada i un comitè d’experts del CMI determinaria finalment si el treball mereix o no el premi.

Els set problemes proposats són -per si el lector o lectora s’hi vol posar-: 1) La teoria de Yang-Mills en camps quàntics; 2) les equacions de Navier-Stokes; 3) el problema P versus NP sobre temps de càlcul en algoritmes; 4) la conjectura de Hodge; 5) la hipòtesi de Riemann; 6) la conjectura de Birch i Swinnerton-Dyer en corbes el·líptiques i 7) la conjectura de Poincaré. Unes coses gens òbvies, vaja.

D’aquests set problemes proposats només un ha estat resolt: l’any 2006 el matemàtic rus Grigori Perelman resolia la conjectura de Poincaré. Tot i això al senyor i la senyora Clay no els va caler afluixar la mosca perquè l’excèntric Perelman va rebutjar el milió de dòlars i també la medalla Fields. Perelman va dir que tampoc tenia tant mèrit el que havia fet.

UN ESTIU TRIST

Aquest estiu també ens ha deixat una de les joves i més brillants ments matemàtiques actuals. Amb només 40 anys, moria per culpa d’un càncer la iraniana Maryam Mirzakhani (1977-2017). Professora a la Universitat de Stanford, va ser la primera dona a rebre una medalla Fields de matemàtiques l’any 2014. Mirzakhani també havia fet recerca per al CMI.

(Article publicat al suplement Lectura el diumenge 3 de setembre de 2017)