Si ara els proposo que s’imaginin com és un matemàtic, és força probable que el primer que els vingui al cap sigui un senyor més aviat gran, amb poc cabell, unes ulleres rodones i sobretot sobretot amb un posat despistat capficat en les seues fórmules i problemes inintel·ligibles.
De matemàtics i matemàtiques, al llarg de la història n'hi ha hagut d'alts, de baixos, de prims, de grossos, de lletjos, de bon veure, de calbs, de peluts i de tot tipus. Però el de matemàtic despistat és l'estereotip més usual, encara que sembla que aquesta característica sigui incompatible amb el formalisme i el rigor requerits a l'hora de demostrar teoremes.
D'anècdotes de matemàtics desorientats n'hi ha moltes, però si un matemàtic és conegut per les seues distraccions és el rus Witold Hurewicz (1904-1956). De família jueva, va començar els seus estudis a la Universitat de Varsòvia i es doctorà l'any 1923 a la Universitat de Viena. S'especialitzà en teoria de conjunts, topologia algebraica i equacions diferencials sent un dels creadors de l'anomenada teoria de la dimensió, juntament amb Karl Menger i Pavel Urysohn.
De Hurewicz era molt coneguda la seua afició a discutir sobre matemàtiques al cotxe mentre conduïa. Segons el també matemàtic Paul Halmos, la velocitat amb què Hurewicz conduïa depenia de la seua concentració: accelerava en discussions on estava convençut que tenia raó i frenava de cop en discussions complicades. No sé si podria arribar a passar que les discussions matemàtiques siguin motiu de retirada de punts del carnet.
La seua anècdota més coneguda li succeí en un viatge en cotxe de Cambridge (era professor a l’Institut Tecnològic de Massachusetts) a Nova York. Després d'uns dies d'estada a la ciutat dels gratacels s'oblidà completament que hi havia anat en cotxe i se'n tornà a casa seua en tren. Per arrodonir-ho, en arribar a casa i veure que no tenia el cotxe al garatge no dubtà en anar a denunciar el robatori del vehicle.
L'any 1956 Hurewicz assistia al Simposi Internacional de Topologia Algebraica de la Universitat de Mèxic on participava amb una conferència. En un dels moments de descans d'aquest congrés aprofità per esbargir-se visitant una piràmide maia a Mérida. Hurewicz morí en caure per les escales de la piràmide durant aquesta excursió. El dia de la seua mort anava sense cap mena d'identificació, s'havia descuidat la documentació a l'hotel on estava allotjat.
El certificat de defunció donà com a causa de la mort un "shock traumàtic i hemorràgic com a resultat de fractures severes". Però és més curiós el que suggereix H. Freudenthal en el Dictionary of Scientific Biography: “Hurewicz, que no es casà mai, era un home molt culte i encantador, i un model de distracció, un error que probablement el portà a la mort.”
(Article publicat al Lectura del dia 30 de setembre de 2018)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada