Koldo Aguirre

Koldo Aguirre dibuixat
per l'Ermengol

El juny de 1988 Jordi Gonzalvo deixava la Unió Esportiva Lleida després d'una temporada extraordinària a 2A en la qual es freguen les posicions de promoció d'ascens. L'equip va quedar sisè a 3 punts de l'Oviedo, que va acabar pujant a 1a. Gonzalvo, entrenador molt recordat a Lleida entre d'altres motius per haver enregistrat el seu himne, se'n va anar al Figueres i Koldo Aguirre era l'entrenador escollit per Mario Duran. Aguirre s'havia format al futbol base de l'Athletic i tenia l'experiència amb el mateix Athletic, València, Mallorca i l'Hércules a 1a divisió. L'excel·lent bloc de la plantilla del Lleida la temporada anterior -Verdejo, Rubio, David, Lecumberri, Luengo, Palau, Azcona...- es mantenia només amb les baixes destacades de Glaría -tot i les pintades que van aparèixer al Camp d'Esports demanant que es quedés- i Planelles -castigat pel seu flirteig amb el Figueres quan encara no havia acabat la temporada-, per tant Koldo Aguirre disposava d'una bona continuïtat de bloc per superar la pressió de quedar més amunt del sisè lloc de la temporada anterior.

Koldo Aguiire en una foto de
El Mundo Deportivo

L'arribada de Koldo Aguirre no va estar exempta de polèmica, el directiu de la UE Lleida Manolo Cubero va dimitir per tal com el president Mario Duran va portar la gestió del seu fitxatge sense comunicar-ho a la resta de la junta. També Joan Ramon Puig-Solsona es confirmaria com a segon entrenador del primer equip i el seu lloc a l'equip amateur l'ocuparia Josep Maria Mora. Els primers reforços van ser Gregory (Burgos), Jabo (Bilbao) i Pascual Sanz i Tejero (Zaragoza).

Un dels contratemps en què es trobà Koldo en la preparació de la temporada fou el canvi de la gespa del Camp d'Esports que l'impedí fer entrenaments i amistosos al camp i van haver de signar un acord amb el Sudanell per a entrenar-se al seu camp. Aquest acord va ser trencat unilateralment per Mario Duran i sense el vist-i-plau de l'entrenador -Aguirre va criticar públicament la decisió- obligant-los finalment a anar a entrenar al camp de l'Alpicat. El motiu que donà Duran foren les pretensions econòmiques del Sudanell.

Aguirre a la llotja del Camp d'Esports

Una de les decisions del nou entrenador va ser el canvi de la localitat de l'stage, després d'haver anat a la Val d'Aran amb Jordi Gonzalvo, ara s'anava a Rialp. Curiosament aquella temporada la UE Figueres de Gonzalvo i el CFJ Mollerussa de Carles Viladegut, que debutava a 2A, anaven a la Val d'Aran a fer l'stage. En aquell stage va estar a prova el jugador del Nacional de Montevideo Julio César Lancieri... que no sé perquè no es va quedar. Els mètodes d'entrenament de Koldo Aguirre eren distesos i tothom estava molt content amb ell. Fa uns mesos el massatgista Miquel Genís afirmava en una entrevista a la revista Lo Lleida que "Com a persona em quedo amb Koldo Aguirre. Va durar molt poc i com a entrenador li van sortir les coses molt malament, va tenir mala sort. El Koldo anava a la pissarra, feia la tàctica i els deia als jugadors: sou professionals i al camp ja sabeu què heu de fer. I això el va sentenciar. Amb el Koldo Aguirre me tocava fer de linier en alguns amistosos, amb el Puig-Solsona d’àrbitre." 

Un onze titular del Lleida d'aquella temporada amb la
samarreta de Tatra Liaz: Amb Verdejo, Azcona, Luengo,
Maza, Rubio, Palau, Lecumberri, David, Pascual Sanz...

S'iniciava la temporada que els seguidors recordem per la samarreta i el patrocini de Tatra Liaz, una empresa de camions que participava al París-Dakar i que instal·lava a Lleida la seua central de distribució per a Espanya. I no s'iniciava malament ja que en el partit de debut es guanyava 2-0 al Sestao en el Camp d'Esports amb gols de, com no podia ser d'altra manera, Mariano Azcona. El segon partit tampoc va anar malament empatant a un al Plantío contra el Burgos amb gol de Gregory. Però a partir d'aquí començà una debacle imparable... derrotes contra Eibar, Castilla, Rayo Vallecano, Figueres, Salamanca, las Palmas... fins arribar al mes de desembre on el Lleida, enfonsat en la classificació juntament amb el Mollerussa, perdia a casa contra el CD Castellón i al Colombino contra el Recre. La junta estava nerviosa pels resultats i per la manera de prendre les decisions de Mario Duran: el vicepresident Ramon Vila presentava la dimissió i el delegat Benito Ibars es negava a anar a Huelva en autocar. Finalment el 20 de desembre Koldo Aguirre és cessat, no es menja els torrons, i el dia dels innocents es presenta un bastant desconegut exentrenador de la UE Figueres José Manuel Esnal Mané com a entrenador.

Puig-Solsona i Aguirre en una
foto de Gómez-Vidal.

Puig-Solsona definia Koldo en el seu adéu com “un fuera de serie. Toda la plantílla estaba con él. Los jugadores están muy afectados por su marcha, la moral está baja... "

D'aquella nefasta temporada que tot i el canvi d'entrenador acabà en descens a 2B els aficionats recordem sobretot l'eliminació del Figueres, l'etern rival en aquells anys 80, de la Copa per part del nostre equip. El dijous 8 de desembre i amb 5000 (!!) espectadors al Camp d'Esports el Lleida guanyava 2-1 amb gols de Tejero i Azcona. Aquesta derrota del Figueres suposà la destitució de Gonzalvo com a entrenador empordanès.

Crònica del partit a El Mundo Deportivo

Koldo Aguirre va morir ahir als 80 anys.