Phil Spector va ser molt possiblement el millor productor musical de tots els temps. un geni, però també un egòlatra, un excèntric i un paranoic. Envoltat de misteri, amb ulleres negres i guardaespatlles, segrestador de cantants a la seua mansió de Hollywood anomenada el Dorado, sessions de gravació convertides en orgies d'alcohol i drogues i trets de pistola als estudis d'A&M Records... tota la genialitat de la seua vida professional va quedar tapada per la seua fosca vida personal. I des del 2009 complint condemna per l'assassinat de l'actriu i model Lana Clarkson. I això que portava el cas el mateix advocat que OJ Simpson.
En un principi Spector va intentar fer-se un lloc al món del rock'n'roll de finals dels cinquanta liderant The Sleepwalkers i Teddy Bears. Amb aquestos últims va aconseguir un single d'èxit amb "To know him is to love him" (1958) la inscripció que hi havia a la làpida de la tomba del seu pare. Ja s'intuïa la mentalitat del personatge. Immediatament els Teddy Bears van desaparèixer del mapa com molts altres grups d'aquella època en què en sortien com a xurros. però allò no estava fet per Spector, ell no volia ser un objecte comercial, ell volia decidir què havia de ser comercial. I Spector aconseguí un lloc al Brill Building, a Broadway, un edifici farcit d'estudis de gravació en els quals es van parir "Jailhouse rock", "Hound dog" o "Twist and shout". En un any i mig es va convertir en un dels productors més cotitzats econòmicament, amb menys de 21 anys ja s'havia col·locat a Atlantic Records.
Gràcies a tot el que va guanyar amb "Spanish Harlem" per a Ben E. King va muntar la seua pròpia companyia Philles Records nom format per les inicials de Phil i del seu soci Lester Still. I allà posà les bases de la tècnica del Wall of Sound, d'essència wagneriana, que consistia en utilitzar totes les possibilitats tècniques dels estudis de gravació per a crear una massa instrumental de bateries, baixos, pianos o seccions de vent per damunt de les veus. Sembla caòtic però quedava extraordinari. Amb això convertí el seus estudi Gold Star de Los Ángeles en l'epicentre de la indústria musical: "jo sempre faré un disc bo i superaré tots aquests merdes que ara mateix donen tombs per l'actualitat". la revista Rolling Stone ho definí com "cançons que duren tres minuts i eternament". El film Corazón rebelde (1996) és un homenatge a aquesta manera de produir discos.
- L'any 1962 va composar el tema "He hit me (and it felt like a kiss)" per a les Crystals. amb aquest títol les emissores es van negar a radiar-lo. Spector se'n foté fent-les cantar "He's a rebel". (1962), un tema de Gene Pitney.
- "Let's dance the screw" (1963) és una tema que Spector fa cantar a The Crystals com a venjança perquè el seu soci el va portar a judici per deure-li 65.000 $. La cançó repeteix l'estrofa ballem el frau durant dotze minuts, el publica amb el número 111 del seu catàleg, compra totes les còpies i l'única còpia de la qual es desprèn li fa arribar a Still a casa. Aquest single avui és una joia per a col·leccionistes.
- Ronnie, cantant de The Ronettes, va viure una autèntic calvari casant-se amb Spector. No la deixava sortir del Dorado fins que ella va aconseguir escapar-se'n, li amagava les sabates perquè no sortís de casa. Ronnie Spector publicà el 2004 les memòries Be my baby: how I survived mascara, miniskirts, and madness, or my life as a fabulous Ronette, un títol molt explícit. Phil Spector les va contractar el 1963, tot i que ell només volia la cantant en solitari, però la mare d'ella no va parar fins que contractessin tot el grup. De la seua mà va sortir el rotund èxit "Be my baby" (1963). Fixeu-vos en al percussió damunt de les veus en aquest tema.
- Un disc meravellós va ser "A Christmas gift for you" (1963), un disc de Nadales amb grups sorgits del planter d'Spector. The Ronettes cantant "Frosty the snowman" i The Crystals fent-ho amb "Santa Claus is comening to town". El disc va ser un a absolut fracàs perquè va sortir publicat la setmana en què John F. Kennedy fou assassinat. Els americans no estaven per hòsties.
- I un altre dels grans èxits de Phil Spector va ser aquest "Unchained melody" (1965) dels Righterous Brothers, un número 1 estrany enmig de desenes de grups vocals femenins de l'època sorgits de la factoria Spector. El tema va tenir una segona joventut gràcies a peli Ghost.
- "Play with fire" (1965) va ser un single del disc "Out of our heads" dels Rolling Stones. La cançó explica una trista història de Jagger amb una noia. Quan la van enregistrar només hi van anar Jagger i Richards, les segones veus les posa un conserge de l'estudi de gravació i el baix el toca Phil Spector.
- Després de veure'ls en una actuació a Los Angeles, Spector va decidir que volia aquella veu per gravar el single que volia publicar. Una trucada telefònica a Loma Records i el seu desig va ser realitzat. Escolteu la versió del "River deep, mountain high" (1966) d'Ike & Tina Turner. Per mi de les millors produccions, però la cançó en aquell moment va ser un fracàs comercial estrepitós: Segons Spector "encara no entenc per què no va ser un èxit i què collons passava, tant odi em tenen o és que sóc un paranoic?".
- El primer disc en solitari de Lennon "Plastic Ono Band" (1970) el va gravar abans de l'adéu definitiu dels Beatles i després d'any de teràpia amb el seu psicòleg. Acompanyat només de Ringo Starr aquest va ser el primer contacte d'un productiu treball conjunt entre Lennon i Spector que acabaria, no podria ser d'una altra manera, com el rosari de l'aurora. El disc té grans temes de temàtiques diferents: "Mother", "Working class hero" o el sublim "God".
- El 27 de març de 1970 Phil Spector acabava les remescles del "Let it be" dels Beatles. El disc havia estat editat per George Martin, però Spector -contractat per Lennon- ho va canviar tot de dalt a baix. L'última cançó del disc i primer single és un tema rockanrolero de vella escola composat per McCartney i amb Billy Preston al piano: "Get back" fou número 1 mundial. D'aquest disc també és "Across the universe", un tema enregistrat pels Beatles amb dos versions diferents la del disc benèfic "No one's gonna change our world" i aquesta en la qual Spector introduí una orquestra de 50 músics. A Paul McCartney no li va agradar gens la producció i per això el 2003 es va publicar "Let it be... naked" sense la producció d'Spector.
- Una altra joia va ser el fabulós "All Things Must Pass" (1970) de George Harrison. Un doble disc amb les col·laboracions d'Eric Clapton, Phil Collins, Ringo Starr, Maurice Gibb entre d'altres. D'aquest disc és el rotund èxit i primer número un seu en solitari amb "My sweet lord":
- Quan el 1971 el Pakistan oriental es va independitzar amb el nom de Bangla Desh amb el suport de l'Índia, el Pakistan va començar una guerra que provocà un milió de morts i deu milions de refugiats. George Harrison va organitzar el primer festival benèfic de la història en suport a Bangla Desh al Madison Square Garden de Nova York l'1 d'agost de 1971. En el concert hi van actuar Eric Clapton, Bob Dylan, Billy Preston, Badfnger, Ringo Starr... El "The Concert from Bangla Desh" (1971) va ser publicat en triple disc i només l'"American pie" de Don McLean va impedir que arribés al número 1 de llistes. Ni produint un directe Phil Spector va deixar de posar mà, sinó mireu el "While my guitar gently weeps" de Harrison i Clapton.
- I una de les obres indispensables de la història de la música també porta la mà d'Spector, "Imagine" (1971) és l'obra clau de la carrera en solitari de John Lennon i crec que el perfil del productor va ajudar a donar un so que l'ha convertit en un disc històric. Per mi el tema "I don't wanna be a soldier mama" és el reflex més evident..
- Una de les grans produccions de Phil Spector al meu parer va ser el "Shaved fish" (1975), un disc recopilatori de John Lennon. Sinó ja em direu qè us sembla "Power to the people".
- El 1975 John Lennon vol publicar un disc de versions per a retre homenatge als grans del rock i va deixar en mans d'Spector tot el projecte. Les sessions de gravació van degenerar en continus excessos d'alcohol i drogues. La seua paranoia el va fer liar-se a trets contra el sostre dels estudis de gravació emportant-se totes les cintes enregistrades. A Lennon li costà maldecaps i 90.000 $ recuperar-les i la famosa frase "Si vols, mata'm, però deixa'm l'oïda. La necessito". De tot això sortí "Rock'n'roll" (1975) i d'aquí és la coneguda versió del "Stand by me".
- En el disc de Leonard Cohen "Death of ladies man" (1977) Spector va posar nou guitarres, vuit teclats, quatre percussions, tres saxos, dos bateries, dos sintetitzadors, dos baixos, dos flautes, dos trombons, dos violins... tot plegat per dissimular la veu de Cohen. El resultat d'aquest gran disc es veu que no justificava els mitjans. Cohen explicava d'Spector que "Vaig haver d'empassar-me tota la seua megalomania i malaltia, així com una devoció per les armes que era intolerable. En una ocasió em posà la seua mà a la meua espatlla i una pistola al coll dient-me: 'Leonard, t'estimo'. Tot el que vaig poder respondre-li fou 'Espero que així sigui Phil'". podem escoltar "Paper thin hotel".
- L'any 1980 en l'inici de la decadència del punk Ramones volen donar un tomb i al disc "End of the century" (1980) també Spector va acabar traient la pistola en les sessions de gravació. Els mateixos Ramones van quedar garratibats. D'aquest disc és el clàssic "Do you remember rock'n'roll radio?" i Phil Spector els va fer colar un tema que havien cantant The Ronettes "Baby, I love you".
- L'última producció abans de la seua condemna per assassinat va ser en el segon disc dels Starsailor "Silence is easy" (2003) per insistència de Nicole, la filla d'Spector fan del grup. Finalment va produir només dos cançons: el tema que va ser 1r single "Silence is easy" i "White doves".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada