Des de Lleida...: Louis Clark - Hooked on classics

L'any 1971, de les cendres del grup pop anglès The Move els músics Jeff Lynne i Roy Wood funden l'Electric Light Orchestra, Se'ls uní Bev Bevan a la bateria i van començar a treballar en un estil musical que feia pensar en un desenvolupament del rock simfònic volent partir del "I am the walrus" dels Beatles.

Aquestes experimentacions que volien dur a terme possiblement van resultar extremadament arriscades: arranjaments excessivament complexos, instrumentació... clar, això va provocar que els tres primers discos "Electric Light Orchestra" (1972), "ELO 2" (1973) i "On the third day" (1973) no fossin gaire ben entesos pel públic. Tot i això en aquests discos hi ha autèntiques meravelles com "10538 Oberture" o la versió del clàssic de Chuck Berry "Roll over Beethoven". I si les gravacions eren complicades ja es poden imaginar els directes intentant compaginar tot això.

Com la cosa no acabava d'arrencar Roy Wood abandona en vaixell quan veia les coses complicades, a l'estil Lorena Roldan, i Jeff Lynne com a nou líder de la banda li dona un tomb a la música fitxant el director d'orquestra Louis Clark com a músic i arranjador. L'ELO va donar un tomb comercial i van arribar els èxits -cosa que no li ha passat a Lorena Roldan-.

Clark s'encarregà ja del quart disc "Eldorado" (1974) posant-hi una orquestra, un disc conceptual que per sorpresa de tothom s'emparrà fins al número 16 de les llistes de la Billboard. Per copsar la idiosincràsia del disc només cal escoltar l'obertura instrumental "Eldorado oberture" abans d'encaixar-se amb "Can't get it out of my head". La portada del disc també és prou coneguda amb les sabates de la Dorothy del Mago de Oz.

Després del sorprenent èxit el músic continua amb la banda i publiquen el disc "Face the music" (1975), amb els singles "Evil woman" i "Strange magic". Si s'escolta el tema "Fire on high" cap enrere se sent Bev Bevan dient The music is reversible, but time is not. Turn back. Turn back. Turn back. No, aquest cop no és un vers satànic.

El formidable "A new world record" (1976) també va sortir sota la batuta de Louis Clark. El disc destaca per la conegudíssima "Livin' thing", (sempre m'ha fet gràcia la versió "Volverás a mi" de Los Dragones (2004) i que no hi és a Youtube!), per l'exitosa "Telephone line" -el seu primer single disc d'or- i la fusió operística de "Rockaria!".

El setè disc de l'ELO és el doble "Out of the blue" (1977). Simfònicament destaca una cara sencera amb el "Concerto for a rainy day" inspirada en un dia de mal temps, comença amb "Standin' in the rain" i acaba amb "Mr Blue sky". a la portada podem veure la icònica nau espacial dissenyada per l'il·lustrador Shusei Nagaoka i que es convertiria en imatge del grup.

I finalment amb el vuitè disc "Discovery" (1979) van tocar el cel entrant directament a l'un de les llistes i estant-hi cinc setmanes. El disc el coneixereu de ben segur per grans èxits: l'elaborada "Confusion", les melodies de "Last train to London", el "Don't bring me down" que per primer cop no incloïa una secció de corda o una mica de ritme a "Shine a little love".

La darrera col·laboració de Clark amb aquesta etapa de l'ELO fou la banda sonora de "Xanadu" (1980) amb Olivia Newton John, una nefasta pel·lícula amb una resultant banda sonora. Qui no recorda dos icones dels 80 com "Magic" o "Xanadu"? Tot i això continuà tocant amb ells en gires i directes i en la banda The Orchestra, successora de l'ELO.

Louis Clark també fou conegut per una col·lecció publicada a inicis dels anys 80 aprofitant les últimes cuetades de la música disco sota el títol de "Hooked on a classics" dirigint la Royal Philharmonic Orchestra. Amb aquesta orquestra també publica el single "Hooked on a Christmas" (1982), el "Beethoven fifth" (1989) en l'època acid-house, "Hooked on a can-can" (1981), "Hooked on Tchaikovski" (1981)... als anys noranta un parell de discos amb versions de Genesis i Phil Collins com aquest "In the air tonight".

També va treballar amb Roy Orbison en la direcció de les cordes del fabulós "California blue" (1988) -el meu tema favorit d'Orbison!-. Amb els Asia va dirigir "Rock and roll dream" del disc "Astra" (1985), col·laborà amb "The border" dels America, en "Diary of a madman" (1981) d'Ozzy Osbourne, i en els arranjaments del disc "Yours truly" (2001) dels Air Supply...

Louis Clark ha mort als 73 anys.