Charlie Watts en 10 temes

No feia solos estrambòtics ni es feia notar als concerts. No necessitava bateries immenses, només set peces. Només acompanyava la cançó, feia el que la cançó (i Jagger i Richards) demanava. Desapercebut, però no es pot entendre una cançó dels Rolling Stones sense la bateria de Charlie Watts. Ron Wood afirmava que Watts era el motor de la banda i que sense motor no podien anar enlloc.

Charlie Watts ha mort als 80 anys, després de 58 anys i 217 dies del seu debut a l'Ealing Club de Londres substituint un oblidat Tony Chapman com a bateria dels Rolling Stones. Des d'aquell dia, juntament amb Jagger i Richards Watts ha participat en tots els enregistraments de la banda. Va fer un còmic per la contraportada de "Between the buttons" (1967) i va aparèixer amb un ruc a la portada del "Get yer ya ya's out" (1970).

 

Deixo una selecció absolutament subjectiva de 10 temes dels Rolling Stones en el seu homenatge.

• "You can't always get what you want" (1969). No sé si és el meu tema favorit perquè dubto entre algun dels tres primers. Un grandiós tema del "Let it bleed" amb els cors del London Bach Chorus, una melodia de piano d'Al Kooper extreta d'una gravació d'Etta James i una trompa com a instrument de vent. La millor versió la que s'inclou en el "Rock'n'roll circus".

• "Honky tonk woman" (1969). També del "Let it bleed" va ser inspirada per Marianne Faithful i Anita Palenberg, les parelles de Jagger i Richards. Va ser el debut de Mick Taylor al baix després de la mort de Bryan Jones i el productor Jimmy Miller va tenir la idea d'afegir la sonoritat d'un esquellot de vaca. L'esquellot i la bateria de Watts fan aquest tema únic.

• "Start me up" (1981). Aquesta setmana ha fet 40 anys de la publicació del "Tattoo you", un disc considerat injustament com un més dels Stones però alguna cosa deu tenir ja que va ser l'últim disc en arribar al número 1 en vendes als EUA. Un disc amb parts ràpides i lentes que s'enlaira amb aquest brutal tema titulat a les espanyes com Enciéndelo.

• "Brown sugar" (1971). La cançó que obre "Sticky fingers" -el disc de la portada de la bragueta ideat per Andy Warhol- va ser enregistrada en una sessió gairebé improvisada als Muscle Shoals. Un riff de guitarra de Keith Richards, uns versos fets de qualsevol manera i uns yeah! i woooh! i ja tenim èxit dels Stones. Ah, la lletra... la lletra hi ha qui la interpreta com un text sobre el consum de drogues o hi ha qui hi veu un discurs a favor del sexe interracial.

• "Gimme shelter" (1969). Un altra del "Let it bleed" amb rerefons ideals per aquells que busquen satanisme per tot arreu. La cançó comença amb Keith Richard fotent-li a la guitarra amb estil Chuck Berry i els cors de Mery Clayton lamenten un it's just a shot away. La cançó es va editar després de l'assassinat per part dels Hell's Angels, els moteros que havien contractat per la seguretat, del jove afroamericà Meredith Hunter a Altamont.

• "(I can't get no) Satisfaction" (1965). Un himne. I punt. Un dels riffs més populars de la història (amb permís de Deep Purple) que els donaria el primer número un en llistes a UK i els EUA. Segons Richards el riff li van venir al cap mentre dormia, es va despertar per deixar-lo enregistrat a la seua gravadora i no va recordar d'apagar-la... quant deu valer aquest casset amb dos minuts de riff i quaranta de roncs de Keith Richards?

• "Mixed emotions" (1989). Sí, ja sé que els puristes diran que el disc "Steel wheels" és infumable i que és de les pitjors coses que han fet, però a mi aquest tema m'agrada. És un tema rocker fet en una etapa en la qual Jagger i Richards es tiraven els plats pel cap però que en el videoclip, si més no, donaven sensació d'estar per la feina. Pels boomers, informo que el primer cop que vaig veure el videoclip d'aquest tema va ser en l'Oh Bongònia del Mikimoto.

• "Dead flowers" (1971) també apareix a "Sticky fingers" i és un tema que tira cap al country segurament gràcies a l'amistat entre Jagger i Gram Parsons. La lletra de la cançó és una mica fosca, però vaja, com totes les cançons de l'època tiraven cap a les drogues i l'heroïna per apagar tristeses. Com a curiositat, el primer cop que vaig escoltar aquesta cançó no va ser en veu de Jagger sinó en la veu de Fernando Martín, cantant del grup Desperados, i és que la versionen excel·lentment en el seu disc "El golpe" (1989) que tinc a casa i que deu ser el 2n o 3r disc que me vaig comprar. Una meravellosa versió traduïda per Ramón Recio lletrista de Glutamato Ye-yé i amb el nom de "Flores muertas".

• "Symphaty for the devil" (1968). Després d'un disc amb el títol justament de "Their satanic majesties request" ara ens anem cap al "Beggar's Banquet" i amb un tema inspirat en la novel·la El mestre i Margarita de l'escriptor soviètic Mihail Bulgakov que explica les aventures de Satanàs a Moscou la dècada dels anys trenta. Tot molt diabòlic, eren el dimoni.. grups religiosos i periodistes  fins i tot les maraques de Bill Wyman en aquest tema trobaven satàniques. Eviteu les versions.

• "Like a rolling stone" (1995). Sí, ja em perdonareu els ultres de Bob Dylan, però és que la versió que van fer els Stones en el seu directe "Stripped" supera l'original en un gran nombre de vegades. "Like a rolling stone" és el millor tema que ha escrit Bob Dylan i que millor han interpretat els Rolling Stones.