Originàries de Brooklyn, les germanes Veronica Ronnie Bennett i Estelle Bennett amb la seua cosina Nedra Talley comencen a actuar el 1961 sota el nom de Ronnie and the Relatives. Gravarien diversos singles sense repercussió ("I'm gonna quit while I'm ahead" (1961), "I want a boy" (1961)) fins que el productor Phil Spector les descobreix el 1963 i les contracta per al seu segell Philles Records que havia tingut amb The Crystals ja cert èxit durant el començament dels seixanta. Spector volia contractat només la vocalista Ronnie però la mare d'ella no va parar fins que contractés tot el grup. Èxits i polèmiques d'aquest extravagant personatge.
Tot i haver enregistrat un tema inicial "Why won't they let us fall in love", el primer single publicat sota el wall of sound de Phil Spector i amb el nom de The Ronettes va ser "Be my baby" (1963), un èxit apoteòsic sota la batuta d'Spector que pot apreciar-se amb les percussions -la bateria de Hal Blaine- damunt de les melodies vocals. 42 preses va necessitar Spector per quedar satisfet, va ser ajudat per una orquestra sencera -es noten els instruments de corda després de la bateria inicial- i segons l'enginyer de so Larry Levine«Phil va fer coses esgotadores i boges en aquest tema» que és la cançó favorita de Brian Wilson dels Beach Boys. De fet Wilson explica que quan va sentir per primer cop aquesta cançó per la ràdio anant en cotxe va haver d'aturar-se al voral per escoltar-la. El tema va viure una segona joventut el 1987 en ser inclosa en la banda sonora de Dirty Dancing.
Un disc meravellós va ser "A Christmas gift for you" (1963), un disc de nadales amb grups sorgits del planter d'Spector. The Ronettes canten "Frosty the snowman", "Sleight ride"i "I saw mommy kissing Santa Claus". El disc va ser un a absolut fracàs perquè va sortir publicat la setmana en què John F. Kennedy fou assassinat. Els americans no estaven per hòsties.
A continuació vindria "Baby I love you" (1963), el productor va colar aquest tema en el disc "End of the century" (1980) de Ramones... no és d'estranyar perquè les sessions de gravació anaven a cop de pistola. Després vindria un altre èxit com "(The best part of) Breakin' up" (1964). Seguidament "Do I love you?" (1964) i "Walking in the rain" (1964) tema que li comportaria a Phil Spector l'únic Grammy de la seua carrera pels efectes especials. De fet era un ressorgir per a Spector perquè ja començava a arribar als EUA la primera invasió musical britànica. Sorprenentment la van gravar a la primera.
A continuació publiquen "Born to be together" (1965) i l'últim gran èxit de The Ronettes va ser "I can hear music" (1966) ja produït únicament per Jeff Barry sense Spector i que posteriorment adaptarien amb més èxit els Beach Boys.
Després d'aquesta pujada i baixada el grup es separa i Ronnie s'acaba casant, el 1966, amb Phil Spector i continua dedicant-se al món de la música. I això que John Lennon també li va tirar els trastos a una habitació d'un hotel. Recluta altres acompanyants que sota el nom de Ronnie and the Ronettes aconsegueixen enregistrar alguns singles com "I wish I never saw the sunshine" (1974) sense èxit i diverses actuacions en clubs de revival. Fins i tot George Harrison li donà un tema que li va sobrar del "All things must pass", el single "Try some, buy some" (1971) que el mateix Harrison juntament amb Spector va produir.
Ronnie se separa d'Spector el 1974 després de viure un calvari en la relació de parella. Spector no la deixava sortir de la seua mansió del Dorado fins que ella va aconseguir escapar-se'n, li amagava les sabates perquè no marxés de la casa. Ronnie Spector, que continuà utilitzant el cognom de casada, publicà el 2004 les memòries Be my baby: how I survived mascara, miniskirts, and madness, or my life as a fabulous Ronette, un títol molt explícit.
L'any 1976 col·labora en concerts de Bruce Springsteen en el Palladium de Nova York ja que havia gravat una versió del "Say goodbye to Hollywood" de Billy Joel amb la E Street Band. El 1982 es casa de nou amb el seu mànager Jonathan Greenfield, se'n van viure a Danbury i amb qui ha tingut dos fills. Amb una nova vida, ara sí estable, Ronnie Spector grava en solitari, primer amb "Siren" (1980) d'on s'extreuen els singles "Darlin'" i "Here today, gone tomorrow" entre alguns altres. Curiosament, un any després que Bonnie Tyler publiqués "It's a heartache" (1977) també la va gravar en single Ronnie "It's a heartache" (1978). El 1985 col·labora amb el rocker americà Eddie Money en el tema "Take me home tonight"... si l'escolteu entendreu perquè. Dos anys més tard torna a publicar, aquest cop "Unfinished business" (1987) amb els singles "Who can sleep" i "Love on a rooftop" de Diane Warren. El so molt a la moda dels vuitanta.
Continua fent cosetes com el single "She talks to rainbows" (199) amb Joey Ramone -la guitarra me recorda The Cranberries-. L'EP "Something's gonna happen" (2003), el single "All I want" amb Keith Richards, i un excel·lent recopilatori "The very best of Ronnie Spector" (2015).
Chantels van obrir la porta el 1958 a una munió de grups femenins que llevat del godspel no havien tingut presència. Els segells independents van fer esclatar la bomba amb Marvelettes, Chiffons, Claudine Clark, Crystals, Darlene Love, Angels, Sensations, Paris Sisters, Cookies, Rosei and the Originals, Lesley Gore i com recorden els Siniestro Total en "Bailaré sobre tu tumba" (1985) «te tragarás la colección de casetes de las Sangri-las o de las Ronettes».
Ara, Veronica Ronette ha mort als 78 anys conseqüència d'un càncer, justament un any després que Phil Spector morís de Covid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada