Poc s'esperava el físic alemany Max Born, Nobel de Física l'any 1954 pels seus treball matemàtics sobre la funció d'ona en mecànica quàntica, que una neta seua de Cambridge seria potser molt més coneguda que ell. Olivia Newton-John, neta de Max Born, tot i néixer a Cambridge es va traslladar a viure des de ben petita amb la família a Melbourne, Austràlia. Començà la seua carrera musical en el trio Soul Four -amb qui va guanyar un concurs de joves talents-, continuà amb Pat Carroll aconseguint uns discrets èxits en ràdio i televisió. Aquí estava el 1968 cantant als Beatles amb "Here, there and everywhere".
Després de la separació del duet perquè a Pat li va caducar el visat, va trobar un tema de Bob Dylan que li va anar a la seua mida "If not for you" (1971) (adaptat també per Harrison anteriorment al "All things must pass") i la conduirà ja a les primeres posicions de les llistes pop i country aquell any, a UK arriba al 7. L'èxit significa un pas endavant cap a la popularitat i Cliff Richard sol·licita la seua participació per a actuar amb ell en un show de TV i una gira posterior. El seu segon èxit va ser una adaptació del clàssic del folk "Banks of Ohio" (1971) arribant al 6 a UK.
En aquells anys el productor Harry Saltzman la contracta per al seu musical de ciència-ficció Toomorrow que finalment fou cancel·lat. El 1974 representa la Gran Bretanya al festival d'Eurovisió amb el tema "Long live love" quedant en un gens malament 4rt lloc en una complicada edició en què va arrasar Abba amb "Waterloo". Anys més tard Olivia i Abba coincidiran en el concert solidari Music for Unicef on la cantant interpretà "The key" i "Rest your love on me" amb Andy Gibb i el grup suec popularitzà la cançó solidària "Chiquitita".
"Let me be there" (1974) fou el cinquè single i tercer bon èxit amb el qual fa el salt a les llistes americanes aconseguint una posició 6 i guanyant el Grammy a la millor cantant country. Com a cantant country ja havia enregistrat el clàssic de John Denver"Take me home country rouds" (1973). L'èxit al mercat americà continuà amb "If you love me (let me know)" (1974) -hi ha una interpretació del tema en un concert per la cadena ABC juntament amb les veus femenines d'Abba i Andy Gibb-, un altre número u com "Please Mr Please" (1975), "Have you ever been mellow" (1975) i "I honestly love you" (1974) que obtingué dos Grammys. L'any 1998 el torna a enregistrar al costat de Babyface.
Després de tres o quatre singles més, el senzill "Sam" (1977), del tercer del disc "Don't stop believin" -com la cançó dels Journey- la torna a situar a les llistes britàniques. I el mateix 1977 enregistra una versió del "Don't cry for me Argentina" en el disc "Making a good thing better".
I el 1978 arriba l'hora de rebentar-ho tot, Olivia Newton-John protagonitza l'adaptació al cine del musical de Robert StigwoodGrease al costat de John Travolta, fent els papers de l'adorable Sandy Olsson i el xulet Danny Zuko respectivament. La pel·lícula de Randal Klesier és un èxit aclaparador que s'ha mantingut al llarg dels temps i de les generacions. Si encara no era llegenda, amb Grease Newton-John ho va ser. De la banda sonora s'extreuen tres singles números u que continuen sent clàssics en bodes i en qualsevol festa en la qual hi hagi una majoria superior als quaranta anys: "You are the one that I want" on canta amb Travolta -número u a UK i als EUA i el vuitè single més venut de la història de la música- (no voldria deixar passar per alt la versió dels Inhumanos), "Summer nights" (recordeu aquell anunci de somos mini somos sanos somos chicos de cuidado) i "Hopelessly devoted to you". El resultat, més de vuit milions de discos venuts de la banda sonora, divuit mesos en llistes de vendes i el 15è disc més venut de la dècada dels setanta. El 1991 es torna a reeditar la banda sonora amb un "The Grease megamix" que va fer fortuna -i en continua fent- en les discoteques i un altre cop el 1998 es publica amb versions remesclades. De fet va ser Bob Geldof i els seus Boomtown Rats qui els van treure del número u amb "Rat trap", n'estava tant tip de la banda sonora que interpretant el seu single en un programa de tele trencà en directe una foto de Travolta i Newton-John.
Paral·lelament a aquest gran triomf Olivia publicava el disc "Totally hot" (1978), una mica menys country i ja una mica més comercial, amb un parell de temes que van arribar al Top Five"Deeper than the night" i "A little more love". La dimensionada fama de Newton-John li començava a passar factura i el granger Ralph Nau fou detingut per haver matat a una persona a Austràlia en busca d'Olivia i de pujar a l'escenari d'un concert seu amb no sabem quines intencions.
El 1980 al costat de Gene Kelly i amb la mà de l'Electric Light Orchestra de Jeff Lynne a la banda sonora protagonitza un film menys afortunat segons la crítica i força oblidat, amb un tema principal -3 setmanes número 1 a l'estat espanyol- que m'encanta "Xanadu", Sharleen Spiteri dels Texas la va interpretar pel seu disc en solitari "The movie songbook" (2019). També s'hi inclou "Magic" un excessivament sobrevalorat número 1 en llistes (el tercer tema més setmanes al capdamunt en aquell any després de l'"Another brick in the wall part II" de Pink Floyd i del "Call me" de Blondie). Cal destacar també en la banda sonora "Suddenly" amb Cliff Richards. A continuació participa amb Barry Gibb a "I can't help it" (1980) del seu disc "After dark".
En ple auge de l'aeròbic, els leotards i les cintes al cap un tema, la manté deu setmanes al número 1 el tema "Physical" (1981), no sé si el títol pot tenir alguna referència al seu padrí matern o al seu cognom. El vídeo va estar carregat de polèmica per unes imatges que en aquell temps es consideraven provocatives i que ara veiem en qualsevol TikTok. En el disc que duu el mateix títol que el single anterior també s'hi inclouen amb menys èxit "Landslide" i "Make a move on me".
Un dels seus discos més venuts va ser el recopilatori "Greatest hits vol 2" (1982) en el qual s'inclouen dos temes inèdits que a més tots dos són extrets com a single "Heart attack" èxit als EUA- i "Tied up". El 1983 tornen a provar sort cinematogràfica al costat de Travolta però Two of a kind resulta ser un desastre. El tema més significatiu va ser "Twist of fate" que triomfà en el mercat anglès en ple auge dels sintetitzadors.
Amb "Soul kiss" (1985) comencen a baixar les vendes i l'èxit comercial, tant el disc com el single s'enduen una bona patacada no passant de la posició 20. El 1988 canta "The rumour" amb Elton John, que no passa del 62, amb Elton John ja havia actuat en un especial d'ABC TV cantant "Candle in the wind"; "Warm and tender" (1988) és un àlbum de versions en el qual com a curiositat canta el "You'll never walk alone" i "Over the rainbow";
Olivia Newton-John ha mort al seu ranxo de Santa Barbara als 73 anys a causa d'un càncer amb el qual feia trenta anys que lluitava i que va voler sintetitzar la seua experiència en el disc "Gaia: one woman's journey" (1994) i sobretot en el tema "No matter what to do".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada