El professor Joan Girbau

El dia 3 de febrer rebia un correu electrònic de la Societat Catalana de Matemàtiques en el qual s’hi deia “lamentem comunicar-vos que ens ha deixat en Joan Girbau i Badó gran matemàtic i gran persona que fou impulsor i motor de la SCM. En va ser president des de 1986 fins 1990. Com a professor de la UAB va ser el creador del grup de recerca en geometria diferencial i font d'inspiració i molt estimat pels seus estudiants, companys i col.laboradors.” I és que el dia abans al vespre a través del Departament de Matemàtiques de la UAB ja ens vam assabentar de la trista notícia de la defunció del professor Girbau. I com s’escriu en el comunicat de la SCM no puc estar-hi més d’acord en què va ser un gran professor i una millor persona. I per això m’agradaria dedicar-li avui aquest article, perquè les matemàtiques, al cap i a la fi, les fan les persones.

Tota una generació que vam cursar Matemàtiques a l'Autònoma vam conèixer el Joan Girbau a l’assignatura de Geometria Diferencial I de segon curs, una de les assignatures os de segon. El Girbau, tal i com encara el recordem quan ens trobem amb companys de carrera, era un apassionat a l’hora d’explicar. Omplia la pissarra de dibuixos de superfícies corbades i dels símbols de Christoffel (eines numèriques necessàries per estudiar distàncies en superfícies no planes) al mateix temps que s’emocionava parlant de Gauss i del seu teorema egregi (sobre curvatures de superfícies) amb un peculiar timbre de veu i un refinat sentit de l’humor que sovint feia servir a classe i que sempre ens mantenia atents. Per a què després es digui que la classe magistral no és una bona eina d’aprenentatge. El seu llibre Geometria diferencial i relativitat publicat per la UAB i amb imatge de Gauss en portada era un llibre de referència per a tot l’estudiantat. De fet, era tant admirador de Gauss que el 2015 publicà una biografia novel·lada seua amb el títol de l’Home de la campana. Després de tenir-lo de professor en un parell d’assignatures més a tercer i quart curs, un cop acabada la carrera, el Departament de Matemàtiques va oferir un postgrau de diferents temes de matemàtiques per a futurs ensenyants, un dels cursos d’aquest postgrau era el Curs pràctic d’astronomia a càrrec del professor Girbau. Van ser unes setmanes formidables entenent el funcionament de l’Univers i de la mesura del temps des d’una visió geomètrica. A més, el Girbau era tan bon home, que ens va portar els alumnes d’aquest curs a casa seua a l’Ametlla del Vallés a fer observacions de les estrelles! Amb l’ajuda del seu telescopi i d’un planisferi celeste vam situar constel·lacions i calcular angles d’una forma ben senzilla. Uns coneixements que van fer aficionar-me a l'astronomia i que vaig fer servir com a idea en una matèria a l’ESO sobre observació de l’Univers. En aquest curs també ens va ensenyar a construir rellotges de Sol, el que se’n diu gnomònica, de la qual cosa també n’era expert, sent el seu més conegut el que presideix la facultat de ciències de l’Autònoma.

A part de la seua carrera dedicada a l’ensenyament, Joan Girbau ha estat un matemàtic de referència en el camp de la geometria diferencial arribant a enunciar i desmostrar teoremes en aquest camp. Des del grup de geometria diferencial de la UAB s’han publicat importats resultats matemàtics i nombroses investigacions. Implicat en l’entorn social de la professió, Girbau fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques del 1986 a 1990, vicepresident del 1990 al 1994, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1997 va rebre Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic i tecnològic.

El Girbau rellotger

En aquesta foto de finals dels 80 que ens ha cedit el professor Agustí Raventós del Departament de Matemàtiques de la UAB s’hi veu el Joan Girbau supervisant les tasques de construcció del rellotge de Sol de la Facultat de Ciències, un rellotge que indica l’hora universal, el temps oficial menys una hora a l’hivern i menys dos hores a l’estiu.

(Article publicat al Lectura el 12 de març de 2023)