L'any 1994 a San José (California), el cantant Steve Harwell que procedia del grup de rap F.O.S. (Freedom of Speech) i que tenia de mànager a Kevin Coleman volia formar una banda de rock i per això Coleman li presenta a Harwell els seus amics Greg Camp i Paul De Lisle dels Lackadaddy. El grup que formen és Smash Mouth, nom extret d'una tàctica dels Chicago Bears de la NFL.
A l'emissora local KOME de San José va tenir cert èxit una primera maqueta de la banda "Nervous in due Alley" (1996) de tal forma que la gent d'Interscope Records s'hi van fixar. Així que ja tenien discogràfica i va aparéixer el primer àlbum de la banda "Fush yu mang" (1997), amb una portada en la qual les lletres aparentaven caràcters orientals. El disc va ser un èxit tremendo. El primer i divertit single "Walking on the sun" va petar les emissores de ràdio i les pistes dels pubs que freqüentàvem els que aleshores rondàvem la vintena. Un underground-ska-surf-pop fresc i divertit que va arribar al Top Five de moltes llistes d'èxit. El segon single va ser una versió dels War "Why can't we be friends?" amb un ritme més accelerat i el tercer va ser "The fonz"un tema menys radiofònic i més punk.
Després de petar-ho força amb un primer disc va arribar la difícil prova de mantenir-se amb el segon, però "Astro lounge" (1999) ho va superar. Amb un estil més pop, el primer tema "All star" -que en el fons parla del bullyng-es va fer molt conegut per la seua aparició a la banda sonora d'Shrek uns anys després i amb Ben Stiller al videoclip, però certament no li va caler ja que només publicar-se arribà al 4 de la Billboard i entre els EUA i el RU va vendre més de cinc milions de còpies del single. La cançó continua sonant per tot arreu com el primer dia. El següent va ser "Then the morning comes"que es va quedar a l'11 de la Billboard, un bon tema que quedà eclipsat per l'anterior. Un altra versió aquest cop és "Can't get enough of you baby" dels Four Seasons -el teclat me recorda al de Rick Manzarek de The Doors- i que va aparéixer a la banda sonora de la comèdia romàntica Can't hardly wait (No puc esperar) amb Jennifer Love Hewitt. Greg Camp sempre era l'autor en solitari de tots els temes, però en aquest disc n'hi apareixen dos amb Steve Harwell als crèdits"Fallen horses" i "Come on, come on", un tema que posteriorment ha aparegut en múltiples sèries i pel·lícules.
El tercer disc "Smash mouth" (2001) arribaria amb nou bateria, Michael Urbano i amb retard per la mort del fill d'Steve Harwell.. I per no perdre el costum l'èxit va arribar amb el primer single que, amés, era una versió dels Moonkees "I'm a believer". Una d'aquelles versions que superen l'original i que la seua inclusió a la banda sonora d'Shrek la va acabar de catapultar. El segon single va ser "Pacific coast party" amb trossos a l'estil Vacaciones en el Mar o de Tabares i el tercer "Holiday in my head" però el disc ja no va donar per més.
En el quart disc "Get the picture?" (2003) els Smash Mouth van començar a abaixar el ritme, i això que el primer senzill del disc, el tema de Neil Diamond"You are my number one" era de l'estil dels èxits anteriors però no ho va petar com els anteriors tot i el seu ritme reggae i estiuenc. "Hang on" va ser inclosa en la banda sonora de The cat in the hat (El gat), peli en la qual també s'inclou la versió que van fer del "Getting better" dels Beatles i "Hot" a Hot Wheels. El Nadal de 2005 publiquen la nadala "Baggage claim".
El cinquè disc "Summer girl" (2006) també s'estrenava amb un tema ben comercial i radiofònic tal i com ens tenien acostumats. "Story of my life" també va servir com a promo d'Shrek 3. "So insane", "Getaway car" i "Everyday superhero" que va sonar per la pel·lícula The pacifier (Un canguro superduro). Després d'aquest disc, qui és el líder en la composició, Greg Camp, abandona la banda i publiquen un desastrós "Magic" (2012) amb "Magic" com a únic senzill i la majoria de temes de la mà de Harwell, excepte la versió del "Don't you" dels Simple Minds. Després d'aquest disc que va passar absolutament desapercbut la banda es desmembrà reunint-se algun cop per algun concert.
El 2016 van començar els problemes de salut de Harwell quan es va desplomar en un concert. Després de massa anys d'abús de l'alcohol tenia molts problemes de fetge i una encefalopatia de Wernicke que li produia problemes de parla i de memòria. Ara Harwell ha mort als 56 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada