Sí, esclar, pensarà vostè. Lleida estava al Big-Bang, però també hi era Sant Cebrià de Vallalta, Sebastopol i la constel·lació de Camelopardalis. Més que res perquè en aquella explosió inicial estava concentrada tota la matèria de l'Univers. I clarament suposem que tant Lleida, com Sant Cebrià de Vallalta i la constel·lació de Camelopardalis formen part de l'Univers, no?
Però la idea de l'article no anava per aquí. Avui (o ahir, o despús-ahir, tot depèn de quan llegeixi l'apunt) el CERN (Centre Europeu de Recerca Nuclear) de Ginebra ha aconseguit simular una explosió com la del Big-Bang (a la tercera!). I això ha estat possible al LHC (Large Hadron Collide), aquell accelerador de partícules que es va posar de moda a finals de 2008 i que es va escatxarrar de seguida. No sabem si FECSA-ENDESA va tenir alguna cosa a veure.
La prova ha estat dirigida per una lleidatana (sí, els indígenes lleidatans servim per més coses que per dirigir les conselleries d'agricultura de la Generalitat). Teresa Rodrigo és catedràtica de Física Atòmica, Molecular i Nuclear (igualet, igualet que Belén Esteban, a què sí?) i fou escollida per 180 institucions científiques de tot el món per dirigir el projecte.
L'experiment ha consistit en fer xocar dos protons (com aquell qui no vol la cosa) de tal manera que alliberessin una energia de l'ordre de 7 TeV (llegeixi teraelectronolts). L'electronvolt (eV) és una unitat de mesura d'energia, de la mateixa manera que ho és el joule o les famoses calories (dels iogurts i els endocrins) o els famosos quilowatts-hora (de FECSA-ENDESA). 1 eV equival a l'energia cinètica adquirida per un electró quan és accelerat entre una diferència de potencial (ddp) d'1 volt (les piles són d'1,5 V i a casa li arriba una tensió de 230 V perquè és faci la idea).
I una energia de 7 TeV és molt o poc es preguntarà vostè? 7 TeV equivalen a 7.000.000.000.000 eV i això en l'SI són 0,0000011214 J o 0,000000000268 cal d'aquelles dels iogurts. Clar que dirà que això és una merdeta d'energia, però pensi que estem parlant de protons, que tenen una massa 100.000.000.000.000.000.000.000.000.000 vegades més petita que la seva. Fent un símil, això equivaldria per a vostè amb la seva massa a una energia de 268.000.000.000.000.000 cal, és a dir, a més de 5.000 bilions de iogurts. No, no provi d'aconseguir aquesta energia menjant iogurts sisplau.
Doncs és això, que ja s'ha aconseguit simular el Big-Bang però es veu que fins d'aquí un parell d'any no sabrem les conclusions (els físics deuen funcionar com el T.C.). Podeu seguir tot el procès de l'experiment a http://press.web.cern.ch/ i veure algun vídeo en aquest enllaç.
Caram, i això ho ha fet una catalaneta? Vaja ho ha dirigit. Quin prestigi, no? D'acord, és de Lleida, això ha de constar en algun lloc. No sé per què m'agraden aquestes coses de colisionadors i acceleradors de partícules, si no n'entenc ni un borrall, però el tema m'agrada molt, ho trobo molt interessant.
ResponEliminaCaram, Babunski! Amb tanta xifra m'he atabalat una mica però certament, el teu escrit m'ha servit d'ajuda per intentar comprendre una mica més toc aquest procés que se m'escapa.
ResponEliminaXeXu: Sí, es veu que lleidatans (i lleidatanes) en tenim un bon sarpat d'importants escampats pel món... i el senyor alcalde només té ulls perquè vinguin aquests grans científics que són els Reis d'Españñña a inaugurar coses...
ResponEliminaJordi: Jo només ho he intentat, però em resulta molt difícil fer explicacions d'aquestes en l'espai d'un bloc i sense poder utilitzar la notació matemàtica addient.
Per quan un reconeixement a aquesta lleidetana? Quíns números tan llargs! Bé, di tarden dos anys encara serà menys que el T.C. en opinar/carregar-se l'Estatut. Conclusió: es descobrirà en menys temps l'origen de tot plegat que el veredicte d'aquells 12 (o els que quedin) incompetents.
ResponEliminaInteressant.
ResponEliminaAlbert: Tens raó, els físics són més competents que el T.C. I de reconeixement a lleidatans anem escassos per aquí.
ResponEliminaGràcies kweilan!
Ei Babunsky! M'agradaria preguntar-te una cosa que no té res a veure amb el tema del bloc (o potser sí). Potser em poso on no em demanen, però... què ets un dels coautors de "Lo nou diccionari lleitadà-català" que ha sortit recentment? És que ets mestre de mates, soci del Lleida, i gran militant ponentí i anticentralista. Tot això coincideix amb la biografia d'un dels coautors d'aquest gran diccionari. A sobre el post que recentment vas escriure sobre l'aeroport d'Alguaire estava escrit en lleidatà. Ja em disculparàs però després de tot això he començat a lligar caps. Potser és una coincidència però ja seria casualitat, no?
ResponEliminaUna salutació i endavant amb el bloc, que m'agrada molt!
RoGraJo... l'has clavat. Un bon detectiu!
ResponEliminaJaJa! Moltes gràcies Babunsky!
ResponEliminaEncara et farà més gràcia saber que el dimecres al vespre era al Café del Teatre i que, poc abans de la presentació del llibre, molt amablement em vas dedicar un exemplar per a l'Olga i un altre per a mi (Robert).
I encara et farà més gràcia saber que vaig coincidir en algunes assignatures de la carrera amb el Robert Masip.
A veure si feu una 2a edició del llibre que per Sant Jordi segur que ho peteu tot i us feu un fart de signar llibres!
Salutacions!
MOlt bé RoGraJo! Me n'alegro molt! I moltes gràcies per haver vingut!
ResponElimina