No em va agradar mai. Per mi forma part de tot un grup de noies (o dones) cantants que tenen una veu passada de freqüència. Em molesta. Però cal reconéixer que ha fet història dins de la música. Tot i que a vegades, tampoc cal molt mèrit per fer història en el món de la música. A vegades només cal treure un parelll de discos, drogar-se una mica i palmar-la jove.
Whitney Houston ja es va criar musicalment des de petita, filla de Cissy Houston, cosina de Dionne Warwick i neboda d'Aretha Franklin. Poca broma. Potser avui en dia tindria més currículum ser cosina dels Amics de les Arts. És normal que de ben petita ja comencés fent carrera artística, primer fent els coros a Chaka Khan i el 1983 gravant ja un single amb Teddy Pendergrass, el tema "Hold me" i un duet amb Jermaine Jackson "Take good care of my heart".
Com en els anys 80 el fet de tenir un bon productor era el més important, Clive Davis comença a fitxar compositors i músics per gravar el primer disc de la Whitney anomenat "Whitney Houston" (1985) per tal d'evitar confusions. Un disc de debut amb un èxit enorme, nº1 a USA i UK. D'aquest disc surten singles a punta pala i la majoria nº1: "You give good love", "Saving all my love for you", "How will I know" i "Greatest love of all". Una cosa bestial! Aquest disc ja li va donar uns quants Grammys.
El 1987 treu el segon disc "Whitney", no es mataven gaire buscant noms. I encara va ser més bèstia... fou el primer àlbum de la història d'una solista que entrava directament al nº1 del Billboard. I els seus primers 4 singles entren també directament al nº1: "I wanna dance with somebody", "Didn't we almost have I tall", "So emotional" i "Where do broken hearts go". També surten com a single "Love will save the day" i "One moment in time". El disc es va amortitzar al màxim.
El 1990 es trenca el silenci amb el seu esperadíssim 3r àlbum "I'm your baby tonight". Sense ser tan potent com els altres dos treu singles d'èxits com el resultón "I'm your baby tonight", "All the man that I need", "My name is not Susan" (amb versió friki de Dana International) o "Miracle".
Ui, i el 1991 va arribar la revolució amb una cançó que a Estats Units la van fer gairebé himne nacional. "I will always love you" (anys abans gravada per Dolly Parton) inclosa en la banda sonora de la peli "The bodyguard", una cançó que jo no puc suportar de cap de les maneres, s'ha convertit en la seua peça més recordada. Que injust. Un bon sarpat de Grammys per aquest disc que contenia temes com "I'm every woman" (de Chaka Khan), "I have nothing", "Run to you" o "Queen of the night".
A partir d'aquí res ja no va tornar a ser igual. Tot i que continuava fent d'actriu amb "Waiting for a exhale", el seu matrimoni amb Bobby Brown li va portar més mal de caps que altres coses amb contínues baralles i detencions. La banda sonora va tornar ser nº1 amb 3 temes propis "Exhale", "Count of me" amb Cee Cee Winans i "Why does it hurts so bad". El 1996 fa una última incursió en cine amb Denzel Washington amb "The preacher's wife" que ja no arriba gaire alt a les llistes.
A finals de la dècada dels 90 van arribar els seus últims èxits: "When you believe" gravat amb Mariah Carey (ecs!) que li va suposar un Oscar per ser la cançó de la pel·lícula "El príncipe de Egipto"; "My love is your love" i un extrany "It's not right but it's ok", que molts el van titllar d'autobiogràfic.
El declivi va venir els 2002 amb "Just Whitney", que va entrar mitjanament fort però ja tenia l'arròs passat, tot i que el primer single era bastant comercial "Watchulookinat". També van arribar un parell de fricades amb duets amb George Michael "If I told you that" i amb Enrique Iglesias "Could I have this kiss forever?". Molts anys de silenci amb notícies controvertides sobre la seua vida i la seua incursió en el món de les drogues. El 2009 el seu productor inicial, Clive Davis, la intenta tornar a recuperar amb el disc "I look to you" amb un minièxit que va ser el seu primer senzill escrit per Alicia Keys "Million dollar bill".
Bé, ja ho veuen, Whitney havia nascut per ser artista, no va tardar en convertir-se en superestrella i ha acabat com molts artistes i superestrelles. I això que era la noia que totes les noies volien ser i amb la qual tots els homes volien sortir... El mític cantant francès Sergei Gainsbourg li va dir en directe davant de les càmeres de televisió quan ella encara era jove "I wanna fuck you".
Els deixo amb "I wanna dance with somebody", la cançó que més m'agrada de Whitney... o l'única...
Whitney Houston ja es va criar musicalment des de petita, filla de Cissy Houston, cosina de Dionne Warwick i neboda d'Aretha Franklin. Poca broma. Potser avui en dia tindria més currículum ser cosina dels Amics de les Arts. És normal que de ben petita ja comencés fent carrera artística, primer fent els coros a Chaka Khan i el 1983 gravant ja un single amb Teddy Pendergrass, el tema "Hold me" i un duet amb Jermaine Jackson "Take good care of my heart".
Com en els anys 80 el fet de tenir un bon productor era el més important, Clive Davis comença a fitxar compositors i músics per gravar el primer disc de la Whitney anomenat "Whitney Houston" (1985) per tal d'evitar confusions. Un disc de debut amb un èxit enorme, nº1 a USA i UK. D'aquest disc surten singles a punta pala i la majoria nº1: "You give good love", "Saving all my love for you", "How will I know" i "Greatest love of all". Una cosa bestial! Aquest disc ja li va donar uns quants Grammys.
El 1987 treu el segon disc "Whitney", no es mataven gaire buscant noms. I encara va ser més bèstia... fou el primer àlbum de la història d'una solista que entrava directament al nº1 del Billboard. I els seus primers 4 singles entren també directament al nº1: "I wanna dance with somebody", "Didn't we almost have I tall", "So emotional" i "Where do broken hearts go". També surten com a single "Love will save the day" i "One moment in time". El disc es va amortitzar al màxim.
El 1990 es trenca el silenci amb el seu esperadíssim 3r àlbum "I'm your baby tonight". Sense ser tan potent com els altres dos treu singles d'èxits com el resultón "I'm your baby tonight", "All the man that I need", "My name is not Susan" (amb versió friki de Dana International) o "Miracle".
Ui, i el 1991 va arribar la revolució amb una cançó que a Estats Units la van fer gairebé himne nacional. "I will always love you" (anys abans gravada per Dolly Parton) inclosa en la banda sonora de la peli "The bodyguard", una cançó que jo no puc suportar de cap de les maneres, s'ha convertit en la seua peça més recordada. Que injust. Un bon sarpat de Grammys per aquest disc que contenia temes com "I'm every woman" (de Chaka Khan), "I have nothing", "Run to you" o "Queen of the night".
A partir d'aquí res ja no va tornar a ser igual. Tot i que continuava fent d'actriu amb "Waiting for a exhale", el seu matrimoni amb Bobby Brown li va portar més mal de caps que altres coses amb contínues baralles i detencions. La banda sonora va tornar ser nº1 amb 3 temes propis "Exhale", "Count of me" amb Cee Cee Winans i "Why does it hurts so bad". El 1996 fa una última incursió en cine amb Denzel Washington amb "The preacher's wife" que ja no arriba gaire alt a les llistes.
A finals de la dècada dels 90 van arribar els seus últims èxits: "When you believe" gravat amb Mariah Carey (ecs!) que li va suposar un Oscar per ser la cançó de la pel·lícula "El príncipe de Egipto"; "My love is your love" i un extrany "It's not right but it's ok", que molts el van titllar d'autobiogràfic.
El declivi va venir els 2002 amb "Just Whitney", que va entrar mitjanament fort però ja tenia l'arròs passat, tot i que el primer single era bastant comercial "Watchulookinat". També van arribar un parell de fricades amb duets amb George Michael "If I told you that" i amb Enrique Iglesias "Could I have this kiss forever?". Molts anys de silenci amb notícies controvertides sobre la seua vida i la seua incursió en el món de les drogues. El 2009 el seu productor inicial, Clive Davis, la intenta tornar a recuperar amb el disc "I look to you" amb un minièxit que va ser el seu primer senzill escrit per Alicia Keys "Million dollar bill".
Bé, ja ho veuen, Whitney havia nascut per ser artista, no va tardar en convertir-se en superestrella i ha acabat com molts artistes i superestrelles. I això que era la noia que totes les noies volien ser i amb la qual tots els homes volien sortir... El mític cantant francès Sergei Gainsbourg li va dir en directe davant de les càmeres de televisió quan ella encara era jove "I wanna fuck you".
Els deixo amb "I wanna dance with somebody", la cançó que més m'agrada de Whitney... o l'única...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada