J.J. Cale - After midnight

Un dels grans. Una llegenda de la música. Poc conegut i allunyat de la fama, però imprescindible per arribar a entendre l'èxit d'Eric Clapton o de Mark Knopfler. J.J. Cale (no confonguin amb John Cale, que ja ho he vist fer massa vegades) moria d'un atac de cor a l'Hospital Scripps de La Joya, a Califòrnia a l'edat de 74 anys.

Jean Jacques Cale nasqué a Oklahoma i va començar a tocar en petites festes amb bandes de swing i rock'n'roll del seu col·legi conjuntament amb músics com Leon Russell, Phil Spector i Delaney i Bonnie Bramlett, llavors tots desconeguts encara. Sí, que vostè no conegui algun d'aquestos no vol dir que no hagin estat algun cop famosos.

Va gravar el seu primer single l'any 1965, on s'incloïa el ara ja clàssic i per molts considerarada la millor cançó de Cale  "After midnight",  tot i això la cançó no fou reconeguda fins que el 1970 la va cantar Eric Clapton en el seu disc de debut en solitari.

L'any 1966 forma el grup psicodèlic The Leathercoated Minds, que només van editar un únic disc sense cap tipus de ressò "A trip down Sunset Strip". Per fer rock psicodèlic ja hi havia grups millors en aquells temps. jutgeu per exemple amb "Sunset and clark".

El 1972, JJ Cale firmà contracte amb la discogràfica Shelter propietat del seu amic de la infantesa Leon Russell i aconseguí gravar dos discos "Naturally" (1972) i "Really" (1972), que tot i no tenir gaire èxit sí que van servir perquè captés el seu primer public, minoritari però molt fidel. En aquests discos tornem a trobar la seua versió (l'autèntica) del "After midnight", bones cançons com "Lies" o "Call me the breeze" que versionaren els Lynyrd Skynyrd posteriorment.

A partir d'aquell moment l'estil personal de Cale començà a tenir una forta influència en molts artistes, guitarristes i cantants de tot el món. L'any 1976 Clapton en el seu fabulós disc "Slowhand" torna a interpretar amb molt d'èxit una altra cançó seua "Cocaine" que Cale havia inclòs en el seu disc "Troubadour" (1976). D'aquest disc també és el tema "Hey baby". Sí, sí... les millors cançons de Clapton no són seues... com s'ha quedat?

Després d'una llarga pausa i algun disc no gaire interessant, en el seu vuitè disc "Travel log" (1990) hi colaboraren Richard Thompson i Mark Knopfler, qui sempre ha reconegut la influència de Cale en la seua guitarra. De fet són molts els músics que han agafat les cançons de Cale, a part dels ja esmentats també Santana , Chet Atkins, Johny Cash, Allman Brothers...). Clapton digué d'ell que és la persona a qui més admira i Neil Young el considerava el millor guitarrista del món juntament amb Jimi Hendrix.

El següent àlbum memorable i una peça imprescindible en una bona discografia a casa va ser el 1996 amb el disc "Guitar man" i una fabulosa cançó "Days go by", poc coneguda però que, personalment, penso que és el seu millor tema. Com Cale gravava quan volia i anava al seu ritme, va tornar a fer una altra gran pausa.

L'any 2006 torna a gravar l'exitós "To Tulsa and back" (Tulsa és la ciutat on va viure de petit i que originà el nom del Tulsa Sound, una barreja de blues, country, swing i jazz) en col·laboració amb Eric Clapton, escolteu "Ride the river" o "Don't cry sister", bestials!!! I el 2009, el seu últim treball, també amb Eric Clapton i també imprescindible (moltes vegades he posat aquesta paraula) "Roll on" amb la cançó que dóna nom al disc com a peça extraordinària.