Un tomet per Xàtiva (la Costera)

Xàtiva és una ciutat del País Valencià (o Comunitat Valenciana, prengui el nom que vostè vulgui) capital de la comarca de la Costera, comarca que curiosament no té costa.

Aprofitant l'estada a Gandia que ja vaig descriure en un altre apunt, vam decidir anar-hi a donar un tomet. Per arribar des de Gandia cap a Xàtiva cal fer una ruta bastant curiosa, són dos capitals de comarca que estan força mal comunicades, no m'ho pensava pas. 

Sortint de Gandia en sentit Oliva t'has d'embotir enmig d'un polígon industrial seguint una carretera, segons tots el lletreros aquesta zona s'anomena Palma de Gandia. Es com circular per la N-II antiga quan havies de passar pel mig de tots els polígonos de Castellbisbal o Molins de Rei. Després de passar això apareix de cop i volta una autovia guapíssima que no hi passava ni déu i que es veu que va des d'un puesto que es diu l'Olleria fins Oliva. La deuen tindre per anar a la platja. Passem la sortida de Ròtova, la de Llocnou de Sant Jeroni (allà enlloc de Vilanova els posen Llocnou als pobles), Castellonet de la Conquesta i sortim a Benicolet. Des d'aquí s'agafa una carretera bastant dolentota i amb un paisatge que recorda molt com si voltessis per Altorricó per exemple, terrenys de cultiu, fruiters i torres.

Passem els pobles de Llutxent -històricament i monumentalment interessant-, Quatreronda i Genovès, aquest últim ja sembla una barriada de Xàtiva perquè hi està tocant.  En tot això també creuem el mític riu Albaida, rememorat per tots els oients que en els nostres temps escoltàvem el "Pasta gansa" del Mikimoto a Catalunya Ràdio cada dia de 12:15 a 13:00 després dels Tocs de Cultura. Alguns ja m'entendran.

Entrar a la ciutat i veure el castell de Xàtiva damunt de la serra impressiona. Suposo que deu tenir el mateix efecte que pels lleidatans té la nostra Seu Vella. El primer que vam fer és pujar al castell, evidentment en cotxe, també hi ha l'opció de pujar a peu cosa que després de veure que hi havia més escales que minuts de vaga han fet a TV3 aquest estiu i en ple mes de juliol vaig descartar immediatament. Mentres vas pujant per la pista asfaltada ja te'n vas adonant de la història que deu tenir aquell emplaçament ja que no pares de trobar excavacions arqueològiques de tots els temps. El castell suposo que es pot visitar bé perquè sembla ben cuidat i conservat. He posat suposo perquè no ens va donar temps de veure'l ja que tanquen a les 7 de la tarde, horari que trobo que és massa puntual, sobretot amb la calor que fot a l'estiu no sortiràs a les 4 de la tarde a voltar porai.

Les vistes de tota l'horta de Xàtiva des de dalt del castell són bestials. També es pot divisar des del castell el camp de futbol de l'Olímpic que deu portar bons records al nostrat Toni Seligrat. El castell és el símbol de la resistència de la ciutat el 1707 davant les tropes espanyolistes de Felip V. Una història que als lleidatans ens sona bastant també.

De fet Xàtiva sembla una d'aquelles viles que en visitar-la penses "no pot pertànyer a Espanya" tot i que des de fa anys tingui alcalde del PP, el popular Alfonso Rus que molts coneixem per haver estat president de l'Olímpic. Com passa quan visites Rupit, o Santa Pau, o Tavertet, o Mura... i et pares a pensar com un tal Montilla ha presidit la Generalitat de Catalunya. La història de la vil·la sembla que reclami més justícia després que la ciutat fos cremada, els habitants deportats a la Manxa i d'haver-li canviat el nom pel de San Felipe.

Passejar pel centre de la ciutat fent una orxata és molt agradable. Ens va agradar molt la vil·la. Es pot començar per l'Albereda Jaume I i després endinsar-se en el munt de carrerons i carreronets (Botigues, Corretgeria, Mercat...) de la part antiga i quedant-se sorprès per la quantitat de botigues de vestits de núvia que hi ha... es deu casar molt la gent per allà baix.... A la plaça de Calixte III (aquest papa molt ben relacionat amb Lleida, ho vaig explicar aquí) hi ha la Col·legiata, una estàtua del papa Alexandre VI i l'Hospital Real. Fent xamfrà crida l'atenció una botiga amb una façana decorada amb rajoles, avui en dia és l'oficina del consumidor però allò habia estat la Botiga Central. Des de la plaça del Mercat arribem a l'Almodí que avui està reconvertit en museu municipal i on es guarda una de les icones més representatives quan es pensa en Xàtiva, el retrat de Felip V penjat al revés. No obliden. A Catalunya no hi hauria prous parets per posar tots els indesitjables que hauríem de posar retratats cap per avall.

Per últim, un petit monument que no deu sortir a les guies. La Pedra dels Maulets situada davant del convent de Sant Francesc, probablement l'únic monument que deu haver en tot el País (perdó) Valencià als Maulets i en la qual hi ha una inscripció que de manera molt clara s'hi pot llegir "Als maulets per l'heroica defensa de la ciutat, cremada el 1707 per Felip V, en la lluita pels furs valencians. Els xativins i tots els valencians. 18-6-1978". A Catalunya segurament algú de Ciutadans la demanaria treure per intolerant, nazi o antidemocràtica. O algú del PSC per irresponsable.