Luesia existeix

Luesia és un d'aquell pobles que si no és perquè algú te'n parla afededéu que per casualitat no hi vas a petar, no. Més perdut que Messi en una biblioteca enmig de la comarca saragossana de las Cinco Villas (nom donat per Ejea de los Caballeros, Tauste, Sádaba, Uncastillo y Sos del Rey Católico) hi trobem la vila de Luesia. Evidentment jo no hi vaig anar perquè mira, passava per allí, perquè allí s'hi ha d'anar aspressament. Hi vaig anar per motius familiars, concretament familiars de la meua senyora... motius que, com deu saber vostè si és part masculina, són molt poderosos dins del matrimoni. 

Des de Lleida hi ha uns 225 km que es poden fer en dos hores i mitja si és dels que no s'adorm a l'autovia anant a 100. Gaudeixi del tram d'autovia, gaudeixi... que ja la trobarà a faltar en el tram final de viatge. Li recomano que no faci cas del Google Maps per anar fins a Luesia i que em faci cas a mi (modèstia a part), el Google el farà passar per un puesto molt pitjor i jo li recomanaré que aprofitem les infraestructures que el Ministerio de Fomento ens facilita. Des de Lleida agafi l'autovia A-22 cap a Huesca, si surt al migdia pari a dinar a Barbastro o bé a la Fruteria del Vero o bé a El Rincón- fins a Siétamo que és on s'acaba. Vagi vorejant Huesca pel nord vigilant els centenars de radars fixos que hi ha fins que trobi l'autovia A-23 en sentit Zaragoza. Està ben indicada. Després d'uns 30 km per aquesta autovia agafi la sortida de Gurrea de Gállego i vagi tirant cap allà. Passarà per un desviament que porta cap a un poble que es diu Marracos (bestial!), passarà per Gurrea, per las Pedrosas i Erla fins arribar a Ejea de los Caballeros. La carretera és prou bona, no hi ha passa ni Cristo i a banda hi banda només hi ha que paques de palla, no es despistarà gaire amb el paisatge, no. Un cop a Ejea creui tot el poble -que monumentalment té bona pinta, algun dia hi haurem de parar- i ja trobarà el desviament cap a Luesia. Aquests últims 30 km són de carretera estreta i, sincerament, es fan llargs, sembla com si no haguessis d'arribar aumon. Però al final hi arribes, és una carretera apta per aquells a qui ens agrada conduir.

Quan arribes a Luesia el primer que veus és el castell dalt d'un turó al mig del poble i l'església de San Salvador tocant-hi. La fisonomia aquesta amb el poble envoltat ja promet que trobarem un poble ric en història medieval.

Del castell del s.X se'n conserva només una torre, de l'altra que hi havia potser només en queda un metre d'alçada. Una torre era d'origen islàmic i l'altra cristiana, ara no recordo quina de les dos és la que queda dreta. Des d'aquí es pot arribar a veure el Moncayo i s'intueix la vall de l'Ebre.

Al costat del castell tal i com mana la tradició hi ha l'església de San Salvador amb una bonica portalada romànica que recorda, però en més petit, les de l'escola de Lleida. El poble es construí circularment al voltant d'aquests monuments cap al s.XII amb una comunitat cristiana i un barri jueu. HI ha cases amb portalades de fa alguns segles i l'ajuntament d'estil renaixentista. Tot i ser un poble petit també tenen l'església de San Esteban -prepari´s per pujar i baixar carrers costeruts- actualment reconvertida en un museu petit però molt ben cuidat sobretot amb retaules. Aquest església pertanyia a un barri nou anomenat El Burgo i fou construïda per ordre de Jaime I de Aragón (sic).

Allunyada (uns metres) del centre històric hi ha l'ermita de la Virgen del Puyal, un edifici del s.XI que també fou ordenat construir per Jaime I (carai amb ell) i on es custodia la talla de la mare de déu que es patrona del poble. Hi ha senyores que porten el nom de Puyal en honor seu.

I per últim, no només de pedres viu l'home, sinó que a uns 8 km del poble accedint per una pista forestal s'arriba a un racó natural idíl·lic amb unes basses i uns gorgs que anomenen el Pígalo. Ha nvist que allò é smolt bonic i que la gent hi pot anar per aprofitar i fer pagar 3 € per deixar el cotxe. Aragonesos, però per ells la pela és la pela també, eh?

Però no és només Luesia que deu tenir aquest encant de la zona fronterera entre les terres del rei de Navarra i Al-Andalus. A prop hin ha els populars pobles monumentals d'Uncastillo i Sos del Rey Católico, però també llogarrets poc coneguts com Castiliscar -amb conjunt monumental també-, Biel -impresionant castell-, el Frago, Sibirana o Biota.

Ah, no els puc oferir cap indicació ni d'hostatgeria ni de resturant. Vaig anar de gorra a casa dels parents...