Paciència, optimisme i anar fent.

El personatge X és l'abonat número abc (on a, b i c són nombres enters compresos entre 0 i 9) del Lleida Esportiu. El personatge X encara embalat després del final de temporada passat vol adreçar unes paraules als lectors (i lectores):

"Hola bon dia. Miri, que sí, que finalment enguany durant l'estiu s'han fet les coses com feia molts anys que no es feien. Res de fotre fora 15 jugadors i fitxar-ne 30 de nous, no. Enguany hem mantingut deu jugadors de l'onze titular tipus de la temporada passada (Pau Torres-Molo-Biel Medina-Barreda-Pau Bosch-Mario Fuentes-Imaz-Milla-Miramón-Mata). Hem fitxat lo txiquet basc aquest, un lateral dret que es veu que era el no-va-más de la 2aB. Hem portat el lateral Raúl Fuster que té solvència contrastada. Al mig del camp tenim el Javier Monforte, de qui el Laso en deia meravelles sempre que jugàvem contra ell. Al davant Chupe, Osado, Dídac Devesa... jugadors que no saps ben bé si seran titulars o suplents perquè tots han demostrat molt per allà on han estat. Uns fenòmenos! Escolti'm, tenim un equipàs! I mireu si ara som importants que fins i tot la Roma mos ha cedit un jugador i tot! Sí, sí, les baixes d'Asier i de Miki Massana saben greu però veuen l'equip tan competitiu que hem fet? Si al gener ja ens anirà petita la classificació!" (Fin de la cita)

Llegint per les xarxes socials i parlant amb altres abonats em dóna la sensació que a pocs dies de començar oficialment la temporada aquest pensament està força estès. Ei, i m'agrada molt que sigui així. Quants anys fa que no començàvem la temporada pensant amb optimisme? Quan vam dir per últim cop un "enguany sí"? Veig una il·lusió que feia molt, i quan dic molt vull dir molt, temps que no sentia en l'ambient i això ja diu molt de la confiança en la plantilla. M'agrada.

Ara bé (ai, ai, ai...), no ens passéssim de frenada tampoc. Amb això no vull aigualir la festa, no. Només dic que tinguem paciència. La cosa no serà tan fàcil (tòpic del futbol). Per això reclamo paciència, no ens desesperem en la jornada 5 ni en la 10. Al final de la temporada passada l'equip i el cos tècnic -agradi o no l'estil de joc- va demostrar que podíem confiar en ells, i això que al mes de febrer al Camp d'Esports vam treure més mocadors que quan a la cantada de Calella de Palafrugell toquen "La Bella Lola". 

No em mal-interpretin ni em mirin com un senisso. M'agrada molt el Lleida d'enguany. Confiem-hi, però partit a partit, sense desil·lusionar-nos. Andrew Wiles va demostrar l'últim teorema de Fermat cinc-cents anys després de ser plantejat. Això nostre serà més fàcil, però com Andrew Wiles necessitarà paciència. 

Paciència, alegria i bona temporada!

P.D. Les referències matemàtiques són deformació professional, ja em perdonaran.