Toto - Stranger in town

Últimament s'acostuma a dir que el PSC ara mateix és el partit que té més exvotants que no pas votants. I esperin que a aquest pas el nombre de votants pot arribar a ser un nombre enter negatiu. Però bé, no farem llenya del partit acompanyant a UPyD a les votacions del Congreso i farem sevir la frase per referir-nos al conegut grup de música AOR (Adult Oriented Rock) Toto. Doncs això, que comparant-lo amb el PSC (i que em perdonin els senyors de Toto) és un d'aquells grups que té més excomponents que no pas components.

L'any 1977 el grup amb el nom del gos de la Dorothy del "The Oz Wizard" fou fundat per sis magnífics i extraordinaris músics de sessió americans, deien que eren els millors de la seua època, i que a més eren amics des de feia anys. Aquests músics foren Bobby Kimball, David Paich, Steve Lukather, Steve Porcaro, David Hungate i l'extraordinari bateria mort l'any 1992 Jeff Porcaro. Tots portaven la música dins seu, per exemple, els germans Porcaro eren fills del percussionista Joe Porcaro i David Paich era fill del compositor Marthy Paich. Vaige, que de tots aquests membres fundadors crec que ara mateix només en queden tres, i que pel grup n'han passat uns quants més.

Debuten l'any 1978 amb l'àlbum "Toto" (original el nom) amb una suprema qualitat de cançons com la brillant (i quan dic brillant vull dir brillant) "Hold the line" o "Georgy Porgy", gràcies sobretot (crec jo) a David Paich. 

L'any 1980 publiquen "Turn back". Fixi's en les portades d'aquest disc dels Toto i del disc dels XTC... sempre m'he preguntat si deuen ser del mateix dissenyador, no?

L'any 1982 editen "Toto IV", una obra mestra de la música -sense exagerar- que conté "Africa", "Rosanna" (dedicada a l'actriu Rosanna Arquette, companya d'Steve Porcaro en aquells temps) i "I won't hold you back".

Anem a l'any 1984, quan Hungate i Kimball deixen el grup i entren Mike Porcaro (un altre de la família) i Fergie Fredericksen com a nou cantant. Amb aquests nous músics graven la banda sonora de la pel·lícula "Dune" de David Lynch i "Isolation", un disc que la crítica injustament se va carregar i, és clar, algú s'havia de carregar la culpa. Així que, després de la decepció el nou cantant Fredericksen va ser acomiadat.

Centrem-nos en "Isolation". Del disc es van extreure quatre singles. El primer fou "Stranger in town" i que fou promocionat amb un bon videoclip per part de la MTV. El segon senzill va ser "Holyanna", el tercer "How does it feel" i el quart "Endless".  Fixin-se en el diferent registre de veu entre el nou cantant i el dels temes anteriors.

Fredericksen tornà al grup l'any 2007 per fer una sèrie de concerts per ressuscitar el grup. Empès per les ganes arribà a publicar un parell de discos en solitari: "Happiness in the road" (2011) i "Any given moment" (2013).  Fredericksen ha mort als 62 anys a causa d'un càncer de pulmó diagnosticat fa quatre anys.