Leño - Maneras de vivir

Miri, aquest cop ja els aviso que aniré per feina perquè se m'acumulen els articles i, sí, és clar, també hi haurà article dedicat al Peret. Però no ens embalem més que un membre del Tribunal Constitucional en una moto i anem article a article.

Pocs grups han tingut tant pes en allò que s'anomena rock urbà com han estat els Leño. No està mal la frase per començar, no? Es van formar l'any 1977 a Madrid com un trio, amb el conegut Rosendo a la guitarra i cantant, Chiqui Mariscal al baix i Ramiro Penas a la bateria. Van començar rodant en sales madrilenyes de Carabanchel fins que l'any 1978 van gravar un tema pel disc "Viva el Rollo, Rock del Manzanares", editat pel segell Chapa Discos. Chapa fou un segell discogràfic dedicat a promocionar artistes d'aquella època, amb Chapa Discos van gravar Asfalto, Obús, Smash, Tequila, Los Elegantes, Mermelada, Barón Rojo, Ñu, Kaka de Luxe, Cucharada, Topo... clàssics de l'època de finals del setanta.

El grup va agradar als Chapa i els van fer entrar a l'estudi de gravació l'any 1979 per enregistrar el seu disc de debut que per evitar confusions van titular "Leño". Els singles del disc vares ser "Este Madrid" -fixi's en la cara de Rosendo en la portada del disc, digna del Nil dels Joves-, "El tren" i "El oportunista". Tot molt progressiu, que es deia llavors. Mentre es duia a terme la gravació Mariscal deixà el grup i fou substituït per Tony Urbano que provenia dels Coz. Els Coz va ser aquell grup famós només per "Las chicas son guerreras".

El 1980 graven el seu gran èxit "Más madera", un disc molt més rockero que el primer i del qual van viure de rendes força temps i van amortitzar prou bé. La millor cançó era "La noche en que te hablé" y hi col·laborava Luz Casal i Teddy Bautista en els teclats. 

El 1981 amb una popularitat creixent fan "En directo" des de la sala La Carolina de Madrid, amb una cançó nova que es convertiria en el seu himne "Maneras de vivir". I, sincerament, quantes cançons coneixia vostè més de Leño a part d'aquesta? La cançó fou excel·lentment versionada per Los Suaves en el seu directe del 1996.

L'any 1982 editen "¡Corre, corre!", que la crítica (??) considerà el seu millor disc -jo ja he dit que el millor és l'anterior-. Aquest disc considerat com un dels 50 millors discos del rock espanyol segons la revista Rolling Stone van començar a gravar-lo als estudis londinencs d'Ian Gillan -de Deep Purple- i van acabar gravant en uns altres estudis perquè eren molt antics. En aquest disc es recullen grans clàssics com "No lo entiendo", "¡Qué desilusión!" i la bestial "¡Que tire la toalla!". 

Com aquest disc fou el moment culminant de la seua carrera, ja sap què passa en aquests casos, el cantant diu que ell pot anar sol fer feina i Rosendo se'n va amb Miguel Rios a fer El rock de una noche de verano, començant una llaaaaarga carrera en solitari. L'adéu va ser molt de sobte, els músics han resistit a noves ofertes i això potser ha contribuït a formar-se més la llegenda dels Leño. L'any 2006 la discogràfica Sony rellança un directe gravat l'any 1983 amb l'original títol de "Vivo'83". Vaige, que va ser un llumbrera qui posà el nom al disc.

Després dels Leño, Tony Urbano va acompanyar a Luis Eduarto Aute, Rosa León (!!) o Miguel Rios. Als 58 anys, José Antonio Urbano Gornals ha mort a Reus.

Aquí "Maneras de vivir" en una actuació dels Leño en el mític programa Tocata de TVE.