Originàries de Brooklyn, les germanes Veronica Ronnie Bennett i Estelle Bennett amb la seua cosina Nedra Talley comencen a actuar el 1961 sota el nom de Ronnie and the Relatives. Gravarien diversos singles sense repercussió ("I'm gonna quit while I'm ahead" (1961), "I want a boy" (1961)) fins que el productor Phil Spector les descobreix el 1963 i les contracta per al seu segell Philles Records que havia tingut amb The Crystals ja cert èxit durant el començament dels seixanta. Spector volia contractat només la vocalista Ronnie però la mare d'ella no va parar fins que contractés tot el grup. Èxits i polèmiques d'aquest extravagant personatge.
Tot i haver enregistrat un tema inicial "Why won't they let us fall in love", el primer single publicat sota el wall of sound de Phil Spector i amb el nom de The Ronettes va ser "Be my baby" (1963), un èxit apoteòsic sota la batuta d'Spector que pot apreciar-se amb les percussions -la bateria de Hal Blaine- damunt de les melodies vocals. 42 preses va necessitar Spector per quedar satisfet, va ser ajudat per una orquestra sencera -es noten els instruments de corda després de la bateria inicial- i segons l'enginyer de so Larry Levine«Phil va fer coses esgotadores i boges en aquest tema» que és la cançó favorita de Brian Wilson dels Beach Boys. De fet Wilson explica que quan va sentir per primer cop aquesta cançó per la ràdio anant en cotxe va haver d'aturar-se al voral per escoltar-la. El tema va viure una segona joventut el 1987 en ser inclosa en la banda sonora de Dirty Dancing.
Un disc meravellós va ser "A Christmas gift for you" (1963), un disc de nadales amb grups sorgits del planter d'Spector. The Ronettes canten "Frosty the snowman", "Sleight ride"i "I saw mommy kissing Santa Claus". El disc va ser un a absolut fracàs perquè va sortir publicat la setmana en què John F. Kennedy fou assassinat. Els americans no estaven per hòsties.
A continuació vindria "Baby I love you" (1963), el productor va colar aquest tema en el disc "End of the century" (1980) de Ramones... no és d'estranyar perquè les sessions de gravació anaven a cop de pistola. Després vindria un altre èxit com "(The best part of) Breakin' up" (1964). Seguidament "Do I love you?" (1964) i "Walking in the rain" (1964) tema que li comportaria a Phil Spector l'únic Grammy de la seua carrera pels efectes especials. De fet era un ressorgir per a Spector perquè ja començava a arribar als EUA la primera invasió musical britànica. Sorprenentment la van gravar a la primera.
A continuació publiquen "Born to be together" (1965) i l'últim gran èxit de The Ronettes va ser "I can hear music" (1966) ja produït únicament per Jeff Barry sense Spector i que posteriorment adaptarien amb més èxit els Beach Boys.
Després d'aquesta pujada i baixada el grup es separa i Ronnie s'acaba casant, el 1966, amb Phil Spector i continua dedicant-se al món de la música. I això que John Lennon també li va tirar els trastos a una habitació d'un hotel. Recluta altres acompanyants que sota el nom de Ronnie and the Ronettes aconsegueixen enregistrar alguns singles com "I wish I never saw the sunshine" (1974) sense èxit i diverses actuacions en clubs de revival. Fins i tot George Harrison li donà un tema que li va sobrar del "All things must pass", el single "Try some, buy some" (1971) que el mateix Harrison juntament amb Spector va produir.
Ronnie se separa d'Spector el 1974 després de viure un calvari en la relació de parella. Spector no la deixava sortir de la seua mansió del Dorado fins que ella va aconseguir escapar-se'n, li amagava les sabates perquè no marxés de la casa. Ronnie Spector, que continuà utilitzant el cognom de casada, publicà el 2004 les memòries Be my baby: how I survived mascara, miniskirts, and madness, or my life as a fabulous Ronette, un títol molt explícit.
L'any 1976 col·labora en concerts de Bruce Springsteen en el Palladium de Nova York ja que havia gravat una versió del "Say goodbye to Hollywood" de Billy Joel amb la E Street Band. El 1982 es casa de nou amb el seu mànager Jonathan Greenfield, se'n van viure a Danbury i amb qui ha tingut dos fills. Amb una nova vida, ara sí estable, Ronnie Spector grava en solitari, primer amb "Siren" (1980) d'on s'extreuen els singles "Darlin'" i "Here today, gone tomorrow" entre alguns altres. Curiosament, un any després que Bonnie Tyler publiqués "It's a heartache" (1977) també la va gravar en single Ronnie "It's a heartache" (1978). El 1985 col·labora amb el rocker americà Eddie Money en el tema "Take me home tonight"... si l'escolteu entendreu perquè. Dos anys més tard torna a publicar, aquest cop "Unfinished business" (1987) amb els singles "Who can sleep" i "Love on a rooftop" de Diane Warren. El so molt a la moda dels vuitanta.
Continua fent cosetes com el single "She talks to rainbows" (199) amb Joey Ramone -la guitarra me recorda The Cranberries-. L'EP "Something's gonna happen" (2003), el single "All I want" amb Keith Richards, i un excel·lent recopilatori "The very best of Ronnie Spector" (2015).
Chantels van obrir la porta el 1958 a una munió de grups femenins que llevat del godspel no havien tingut presència. Els segells independents van fer esclatar la bomba amb Marvelettes, Chiffons, Claudine Clark, Crystals, Darlene Love, Angels, Sensations, Paris Sisters, Cookies, Rosei and the Originals, Lesley Gore i com recorden els Siniestro Total en "Bailaré sobre tu tumba" (1985) «te tragarás la colección de casetes de las Sangri-las o de las Ronettes».
Ara, Veronica Ronette ha mort als 78 anys conseqüència d'un càncer, justament un any després que Phil Spector morís de Covid.
Els quatre germans Uranga -Amaia, Izaskun, Estíbaliz i Roberto-, els dos germans Blanco -Sergio i Rafael- amb José Manuel Ipiña i Francisco Panera van formar a Bilbao en grup espanyol de major èxit dels setanta, Mocedades. Mocedades es va formar amb la idea de ser un grup folk donant rellevància a les veus i a les guitarres amb el nom inicial de Voces y Guitarras.
Els seus inicis amb actuacions en diversos actes va despertar l'interès del compositor i productor Juan Carlos Calderón que els va fitxar per a Zafiro. Així el 1969, amb un repertori de cançons espanyoles i d'altres amb inspiració amb el folk dels EUA -molt de moda aleshores- publiquen el seu primer disc "Mocedades". El grup destacava per les seves conjuncions harmòniques dels cantants, sobretot les veus d'Amaya i Estíbaliz: Amaya en balades i Estíbaliz en temes folklòrics.
Amb aquests primers èxits dels tres primers discos Sergio Blanco i Estíbaliz Amaya decideixen abandonar el grup per començar etapa sota el nom de Sergio y Estíbaliz, sent parella artística però també en la vida privada. En deixar Estíbaliz el grup Amaia Uranga va prendre tot el protagonisme vocal fent que es convertís en el segell més identificatiu de la banda. I aquest canvi es va notar l'any 1973 quedant en segona posició en el festival d'Eurovisió darrere de la luxemburguesa Anne-Marie David amb el tema "Eres tu". El single va vendre més d'un milió de còpies als EUA i es va arribar a enregistrar en anglès sota el títol "Touch the wind".
Aquest va ser l'impuls definitiu que necessitaven els Mocedades per acabar de publicar grans èxits de la talla de "Tómame o déjame" (11 setmanes al número 1 el 1974) i "Secretaria" escrits per Juan Carlos Calderón o "Solo era un niño" (número 1 el 1977), "¿Quién te cantará?" (número 1 el 1978). Amb Zafiro, la discogràfica que va apostar per ells, van arribar a gravar dotze elapés un d'ells en eusquera "Kantaldia" (1978).
En un moment d'apagada dels últims discos de Zafiro signen per CBS amb el disc "Desde que tú te has ido" (1981) amb el tema de Gilson de Souza"Poxa" adaptat per Luis Gómez-Escolar. En aquest disc també s'atreveixen amb Queen a "Un poco de amor". Un altre èxit sonat arribaria el 1982 amb "Amor de hombre", el disc que incloïa "Le llamaban loca" i la conegudíssima "Amor de hombre" (2 setmanes número 1 el 1982), adaptació d'un passatge instrumental de la sarsuela La leyenda del beso estrenada el 1924. En el disc "La música" (1983) hi trobem "Maitechu mia" amb Plácido Domingo.
L'octubre de 1983 Amaia Uranga deixa el grup per iniciar carrera en solitari i és substituïda per Ana Bejerano que tenia només 24 anys. Curiosament, l'últim enregistrament d'Amaia amb el grup va ser la banda sonora de la sèrie de dibuixos animats Willy Fogg.
Amb Ana Bejerano a la veu aconsegueixen un primer èxit amb la cançó "Colores" (1986) on canta al costat del seu autor, Donovan i molt coneguda gràcies a l'anunci de Titanlux. En aquest disc també és la veu principal dels singles "Ana y Miguel"(escrit per José Maria Cano i que tingué més èxit en la versió posterior dels Mecano)i "Las palabras". Seguidament vindrien els discos "Sobreviviremos" (1987) en el qual es versiona el clàssic de Carole King"Tienes un amigo" adaptat per Patxi Andión i "Íntimamente" (1992) amb adaptacions del "Mr Sandman" per exemple però que ja no van tornar a brillar.
Tot aquest desgast va provocar que alguns dels components deixessin Mocedades el 1994 -Ana Bejerano, Roberto Uranga i José Ipiña- i formessin un grup de nom Txarango (sí, res a veure amb els altres), que va publicar un sol disc "Todo tiene su sitio bajo el cielo" (1996) amb temes folk dels seixanta com "Mr Tambourine man", "El martillo", "Camina derechito" o "Son, son, son". Uns altres de Mocedades van formar El Consorcio, que repetiren certs moments d'èxit.
El 1998 enregistra al costat d'Ipiña el tema "Todos al Guggenheim" pel disc "Bilbainadas'98" i el 2006 el tema tradicional eusquera "Ene Kuttuna". El 2012 Ana Bejerano forma el grup de jazz Ana Bejerano Concept, i el 2019 a causa de les celebracions del 50è aniversari dels Mocedades s'incorpora a la gira del grup.
Ara Ana Bejerano ha mort als 60 anys conseqüències d'unes complicacions a l'aparell digestiu. .
Ja som al 2022, un any en què una de les xifres es repeteix tres vegades tal com va passar el 1999 i el 2000, així que molts de nosaltres ho haurem viscut tres cops, però el proper any que ens ho trobarem serà el 2111 que no compto pas gaire en ser-hi. 2022 no és un nombre primer, però sí que és la mitjana aritmètica del primer anterior (2017) i del primer posterior (2027).
2022 és el resultat de multiplicar els nombres primers 2×3×337. En teoria de nombres els nombres que són productes de tres primers s'anomenen nombres esfènics. No fa gaire vam viure un trienni esfènic -2013, 2014 i 2015- però el següent trienni esfènic no arribarà fins el 2665, 2666 i 2667. Si sumem les xifres de la descomposició del 2022 en factors primers obtenim 2+3+3+3+7=18, que és tres vegades la suma dels dígits del 2022: 2+0+2+2=6. Els nombres amb aquesta propietat s’anomenen 3-Smith (cognom del cunyat del matemàtic Albert Wilansky), i fins el 2130 no hi haurà un altre any 3-Smith, així que cal aprofitar-ho.
Un nombre se diu que és harshad (de les paraules sànscrites harsa i da, que volen dir donar alegria) o de Niven si es pot dividir de manera exacta entre la suma dels seus dígits. El concepte el va definir el matemàtic indi Dattatreya Ramchandra Kaprekar (1905-1986) i el va popularitzar el matemàtic canadenc Ivan M. Niven (1915-1999) en un congrés de teoria de nombres. Si el 2022 el dividim entre la suma dels seus dígits 2022/(2+0+2+2)=337 que com dona exacte podem dir que 2022 és harshad i dona alegria, que ja ens convé. Com el resultat d’aquesta divisió és 337, que és un nombre primer, aleshores 2022 es un nombre de Moran, conjunt proposat pel matemàtic australià Bill Moran.
El 2022 escrit en base 5 és 31042, de tal manera que conté totes les xifres possibles en aquesta base (0, 1, 2, 3, 4) un sol cop i aleshores es diu que 2022 està equilibrat digitalment en la base 5.
Els divisors de 2022, és a dir els números entre els quals podem repartir el 2022 en parts iguals, són 1, 2, 3, 6, 337, 674, 1011 i 2022. En total són 8 divisors, cosa que és normal en els nombres esfènics. Ara, amb els anomenats divisors propis -tots excepte el 2022- fem la següent operació 1+2+3-6+337+674+1011 i resulta que dona 2022. Fixem-nos que hem sumat tots els divisors propis excepte un que l’hem restat. Doncs bé, quan un nombre compleix aquesta propietat, que és suma dels seus divisors propis però amb un d’ells en negatiu se l’anomena nombre admirable. De fet no és complicat trobar nombres admirables, si es multiplica per 6 qualsevol nombre primer major que 3 el resultat és un nombre admirable. Tanmateix, bon i admirable 2022 tingueu!
Quadrat màgic
No fa gaires setmanes en aquesta mateixa secció parlàvem dels quadrats màgics. Aquest de la figura és un quadrat màgic d’ordre 4 amb el nombres del 498 al 513… sabríeu trobar quina característica té aquest quadrat màgic?
(Article publicat al Lectura el 2 de gener de 2022)
