Luis Eduardo Aute - Slowly

Luis Eduardo Aute, nascut a Filipines de pare català que havia emigrat per a treballar en una tabacalera, va començar la carrera musical amb la primera onada de cantautors de finals dels anys seixanta i s'ha mantingut en actiu durant cinc dècades. Amb onze anys Luis Eduardo va fixar residència a Barcelona i després a Madrid, i en aquesta edat ja va mostrar un gran interès per diferents facetes artístiques com la música i la pintura.

Com molts altres cantautors, en un principi no gosava en enregistrar els seus temes sinó que composava per altres, de tal manera que molts èxits foren en la veu de Massiel "Aleluya" (1967), Ana Belén "De paso"  (1977) o Rosa León "Al alba" (1975) i "Las cuatro y diez" (1972). 

En vista dels primers èxits en cançons prestades sense més aspiracions, la discogràfica RCA amb el súperproductor de l'època Juan Carlos Calderón li proposa que enregistri els seus temes i d'aquesta manera publica els seus dos primers elapès: "Diálogos de Rodrigo y Jimena" (1967) on s'incloïa el famós "Aleluya nº1" -al tanto amb la pinta cantant amb els braços creuats- i "24 canciones breves" (1968) sense cap tipus de repercussió comercial. 

Descontent dels seus primers discos i de la seua relació amb RCA Aute deixà passar el temps dedicant-se a la pintura i a escriure poemes -curiosament té un poemari de títol La matemática del espejo- abans de tornar a gravar ara amb Ariola. Amb moltes ganes després de 5 anys va començar un seguit de trilogies. La primera trilogia, de títol genèric Canciones de amor y de muerte, era formada pels discos "Rito" (1973), "Espuma" (1974) i "Babel" (1976). D'aquesta segona etapa d'Aute són alguns dels temes imprescindibles de la seua carrera "De alguna manera", "Las cuatro y diez", "Amor" i "Dentro", que ja em perdonaran però no sé valorar prou.

Després d'això formà part d'un disc col·lectiu "Forgesound" dedicat a l'humorista Forges i el 1978 inicia la publicació d'una segona trilogia de títol Canciones de amor y de vida amb els discos "Albanta" (1978), "De par en par" (1979) i "Alma" (1980).  D'aquesta etapa són "Libertad", "No te desnudes todavía", "Quiero vivir contigo", "Ay de ti, ay de mí" popularitzat per la Marisol (1983) i "Pasaba por aquí" de la qual Pedro Guerra en va fer una magnífica versió l'any 2000 en el disc d'homenatge "Mira que eres canalla, Aute". La nova producció va a càrrec de Teddy Bautista i Luis Mendo, d'aquest treball amb Mendo en van sorgir els Suburbano que van començar com a grup d'acompanyament d'Aute.

Després, ja amb la discogràfica Movieplay, van venir "Fuga" (1982) i el doble en directe "Entre amigos" (1983). Aquest disc enregistrat al teatre Salamanca de Madrid el 4 de març de 1983 va suposar un nou estil en què tots els cantautors espanyols s'hi van anar apuntant i tots han acabat fent un disc en directe amb amics. Amb la curiositat que a tots els discos hi surten sempre els mateixos. En aquest disc Aute va cantar amb Teddy Bautista "Anda suelto Satanás", Joan Manuel Serrat "Paraules de amor", Pablo Milanés "Anda" o Silvio Rodríguez "Te doy una canción" i va suposar el seu primer número un en les llistes d'èxits. Massa cantautor encara.

Tornant a Ariola comença una etapa de set elapès. Començant per "Cuerpo a cuerpo" (1984) amb el gran èxit nº1 en llistes i tema més mogudet "Una de dos", passant per "Nudo" (1986) i un altre disc doble "Veinte canciones de amor y un poema desesperado" (1987). Aquest disc amb títol de Pablo Neruda va suposar una incursió una mica més popera i rockera d'Aute amb nous arranjaments que sobresortien de la seua obra anterior. Encara que no ho sembli, Aute va començar influït per Elvis Presley i formant part de los Sonor.

El 1992 publica "Slowly" introduint passatges de cançons d'amor angleses recordant les seues primeres passes als anys seixanta, des de "Unchained melody" dels Righterous Brothers, "Smoke gets into your eyes" dels Platters o "All I have to do is a dream" dels Everly Brothers. El single principal del disc, "Slowly" és una cançó assídua en karaokes amb Christina Rosenvinge fent els coros i donant aquella veu sensual que tan bé sap donar. La relació amb Ariola acaba amb "Mano a mano" (1993), un altre exitós doble àlbum en directe gravat a la plaça de las Ventas de Madrid acompanyat de Silvio Rodríguez.

El 1994 va editar "Animal", un llibre-disc on Aute deixava anar la seua faceta artística més àmplia, perquè a part de compositor i cantant va demostrar ser un bon dibuixant, pintor i director de cine. Gràcies a la seua presentació a Barcelona i a un acústic que va fer a uns pocs afortunats -si no recordo malament a l'auditori de l'FNAC Diagonal-vaig aconseguir aquest dibuix amb dedicatòria fet per ell mateix. 

Ara amb Virgin edita un altre fabulós disc "Alevosía" (1995) al mateix temps que Ariola publicava un de grans èxits "Paseo por el amor y el deseo" (1995).  La cançó que dona títol al disc "Alevosía" també és interessant tenir-la en compte, igual que "El tiro por la culata" del mateix disc o el "Hemingway delira". O "Mojándolo todo"... és difícil quedar-se només amb una del disc més complert d'Aute.

El 1998 torna a publicar un doble disc "Aire/Invisible", amb dos títols que representen dos discos en un. Trenta cançons en total per celebrar el trentè aniversari en el món de la música, la meitat en castellà i l'altra meitat en anglès com per exemple "Cinco minutos" -amb referències al "Knockin' on heaven's door"- per una banda o aquest "Tell me lies" que tinc en un estrany single de col·lecció per l'altra banda. Per continuar amb la commemoració, molts artistes es van ajuntar en el disc "¡Mira que eres canalla, Aute!" (2000) -inspirat en una cançó seua de l'any 1981 del disc "Fuga"- per versionar les seues cançons, entre ells Pedro Guerra millorant el "Pasaba por aquí" o Duncan Dhu amb "Slowly" que també tinc en un rar single.

El 2002 arribava "Alas y balas" amb "Giraluna" com a tema més destacat -i de fet l'únic que destaco- d'aquest disc. El 2007 enregistrava "A día de hoy" i el 2009 una curiosa combinació d'Aute amb Joan Isaac va originat "Auteclàssic" en el qual Joan Isaac adaptava al català clàssics d'Aute: "Les quatre i deu", "Passava per aquí", "Una de dues" o "A l'alba". El 2007 versionava en un disc d'homenatge a Leonard Cohen amb "El futuro" -de fet s'ha comparat molts cops Aute amb Cohen, cosa que no acabo de veure-. I el 2010 ja li vaig perdre la pista amb "Un soplo de alegría" del disc "Intemperie".

Amb una trentena discos Aute es va convertir en una de les figures més importants del món cultural espanyol, i tot i donar suport algun cop a Izquierda Unida, sempre s'ha mantingut al marge de barrabassades perpetrades per altres cantautors. Aute era un intel·lectual. Aute ha mort als 76 anys després de patir un infart cerebral l'any 2016 del qual no es va arribar a recuperar.

Totes les imatges de portades de discos estan extretes de La Fonoteca.

Articles relacionats:
- Patxi Andión.
- Camilo Sesto.
- Javier Krahe.
- Bulldog.
- Los Ángeles.
- Leonard Cohen.