Com avui és un diumenge d’agost d’un atípic estiu ple de maldecaps els proposo uns passatemps matemàtics per tal que durant una estoneta canviï els maldecaps habituals per uns altres. Com ja he escrit en articles anteriors, de bibliografia especialitzada en jocs matemàtics i de lògica n’hi ha molta: Martin Gardner -el més conegut i prolífic-, Lewis Carroll, Clifford Pickover, Yacob Perelman, Sam Loyd, Adrián Paenza…
Avui n’he escollit del llibre The Penguin Book of Brainteasers d’Eric Emmet traduït al castellà com Juegos de Acertijos Enigmáticos, un llibre d’endevinalles inèdites publicades després de la mort d’Emmet l’any 1980. Aquests tipus de jocs que ens presenta Emmet en els seus llibres són jocs que apareixen molt sovint en els problemes amb què molts alumnes s'enfronten en els diferents concursos matemàtics. En faig una petita tria i els animo a pensar-hi perquè tal com va escriure Edgar Allan Poe “És dubtós que l'enginy humà pugui arribar a construir un enigma que el propi enginy humà no sigui capaç de resoldre”.
Alf, Bert, Charlie, Duggie, Ernie i Fred estan asseguts al voltant d’una taula circular. No hi ha dos noms que estiguin asseguts un al costat de l’altre els noms dels quals tinguin les inicials contigües alfabèticament. Duggie està assegut davant d’Alf, qui té assegut a la seua dreta és el marit de la germana d’Ernie. On està assegut cadascú?
Trinidad Lopez III va néixer a Dallas, la terra del JR, el 1937 descendent d'una humil família mexicana. Trini deixà els estudis per ajudar a l'economia familiar però tanmateix li donà temps per aprendre a tocar la guitarra. Als 15 anys ja tocava amb el grup Big Beats voltant pels clubs surenys dels Estats Units i el 1958 firmava per Columbia gràcies al productor Norman Petty, que en aquells temps duia Buddy Holly. L'any 1963 Don Costa es fixa en ell en una actuació en el mític club PJ's de Los Ángeles i començà carrera en solitari per a Reprise, el segell de Frank Sinatra. Don Costa era el productor de Sinatra i també descobridor de Paul Anka.
El seu primer disc "Trini Lopez at PJ's" (1963) ve acompanyat del seu primer èxit, -i al tanto quin èxit!- que va ser "If I had a hammer". El tema es situà al capdavant de les llistes de setze països, als EUA es quedà al tres, i va vendre cinc milions de còpies en anglès. La cançó original és de Pete Seeger i té com a protagonista la "campana de la llibertat" situada a Filadèlfia i amb la qual els rebels van cridar als colons a independitzar-se la metròpoli britànica. No només Lopez i Seeger la van interpretar -i és que el tema es convertí en un dels grans himnes del folk, un estil nascut entre lluites sindicals i polítiques-, també els Peter, Paul and Mary, pioners del folk pre-Dylan i Baez, la van enregistrar amb un important èxit. Versions en castellà no en van faltar, potser la més coneguda és "Si yo tuviera un martillo" de Gelu i Los Mustang, tot i que he descobert una dels... Parchís. També coneixia aquesta adaptació a l'italià de Rita Pavone. i, de fet, estava convençut que el mateix Trini Lopez l'havia enregistrat en castellà, però no l'he trobat.
"Gonna get along without'ya now" (1967), una cançó enregistrada per Roy Hodgsen el 1951, interpretada per molts artistes però recordada sobretot per la versió disco de Viola Willis l'any 1979... Ah ha, hmm, gonna get along without you now i com a curiositat, Cristina del Valle d'Amistades Peligrosas cantant en català "Tot ma'nirà bé sense tu".
Molt coneguda va ser "The lemon tree" (1964) sobretot per la versió castellana "Mi limón limonero" (1968) del veneçolà Henry Stephen. En quantes festesmajons de poble no l'heu escoltat?
"La bamba" (1966) popularitzada pel malaguanyat Richie Valens el 1957 i molt abans que Los Lobos (1987) la posessin en el primer pla de la música. Deu ser la cançó més cantada pels guiris en els karaokes de la Costa Brava i Daurada.
Impresionant aquesta versió amb un estil molt personal de l"America" (1963) de West Side Story.
L'any 1967 participava al costat de Charles Bronson o Telly Savalas en la pel·lícula Els dotze del patíbul i també col·laborava en la banda sonora amb "The Bramble bush" (1967).
La popularitat de Trini Lopez va fer que dues guitarres Gibson tinguin disseny propi seu. Fins i tot fou contractat com a teloner dels Beatles en el seu primer concert a París (1964), el seu explosiu èxit va fer que al final Trini Lopez fos el cap de cartell amb els Beatles i Sylvie Vartan com a complements.
Quan la febre del folk va acabar, com a part de fer versions no hi havia res més, la seua carrera es va apagar.
Trini Lopez ha mort a Palm Springs als 83 anys víctima de les complicacions causades per la Covid-19. David Ebersole i Todd Hughs havien enllestit de gravar un documental amb la seua vida destacant que havia viscut al desert de Califòrnia.