Glen Travis Campbell va néixer el 22 d'abril de 1936 a Delight, Arkansas. Cantant i guitarrista, nascut al mig dels Estats Units en aquell època no podia dedicar-se a un altre tipus de música que no fos el country -si hagués nascut al Pla de l'Aigua hagués tocat garrotins, però no va ser així-. Així que a començament dels anys cinquanta s'enrolà a tocar en bandes com Uncle Bill's Western i Western Wranglers. Noms també molt countries i molt de l'oeste.
Conjuntament amb aquestes bandes també col·labora com a músic de sessió amb Nat King Cole, Frank Sinatra, Elvis Presley, The Monkees, Beach Boys -amb els que se'n va de gira- o Mama's and the Papa's. Ja veuen que el paio devia ser una mica bo si més no perquè el fitxessin gent amb cert currículum musical.
Després de deu anys col·laborant amb molta gent i molts estils finalment l'any 1961 debuta com a solista amb la melòdica "Turn around, look at me", però sense gaire èxit el pobre. Hauria d'esperar sis anys més tard per veure's a la glòria, l'any 1967 publica "By the time I get to Phoenix" -amb el qual guanyà tres Grammy i va vendre un milió de discos- i "Gentle on my mind" -amb també tres Grammy- que li suposen convertir-se en una estrella. L'any 1969 Isaac Hayes grava una versió psicodèlica de "By the time I get to Phoenix" amb 19 minuts de durada!
A partir d'aquests dos singles li van ploure uns quants èxits més: "Wichita lineman" (1968) -únic número 1 i tema inspirat en la soledat d'un instal·lador de postes telefònics en la frontera entre Kansas i Oklahoma, si us fixeu en el so final que evoca un senyal telefònic s'aconseguí amb un orgue d'església i fou versionada pels REM-, "Galveston" (1969), "It's only make believe" (1970)... de tal manera que en el període 1967-1972 va obtenir 12 discos d'or i 7 discos de platí.
En aquest període també va fer d'actor interpretant a les pel·lícules "True grit" (1969) ni més ni menys que amb John Wayne i "Norwood" (1970). Durant els tres anys següents va mantenir una sèrie pròpia a la televisió americana The Glen Campbell Goodtime Hour mentre continuava guanyant-se bé la vida amb els singles "Rihestone cowboy" (1975) i "Southern nights" (1977). Uns quants milions de discos venuts a finals dels anys seixanta en una difícil època en què el country-pop havia de competir amb els Beatles.
Altres cançons que m'agradaria recordar són: "Country boy (you got your feet in L.A." (1975), "Honey come back" (1970), "I knew Jesus (before he was a star)" (1973) amb un estil molt godspel·lià que diguem.
En els anys vuitanta va deixar de ser country-pop per dedicar-se exclusivament al country més pur amb la qual cosa el seu vessant més comercial va caure, i els seus ingressos també. L'any 2011 fou diagnosticat d'alzheimer de tal manera que aquell any va fer la seua gira de comiat immortalitzada en el documental "I'll be me" nominat a un Oscar i guanyador d'un Grammy per la seua banda sonora. El juny de l'any 2017 Campbell publicava el seu últim disc amb el nom "Adiós" -així tal qual en castellà- ja bastant premonitori de la factura que li podia acabar passant el seu estat de salut.
Ara Glen Campbell -aquest cantant que sempre he pensat que tenia nom de whisky- ha mort en una residència a Nashville als 81 anys.