dilluns, de juliol 22, 2019

Johnny Clegg & Savuka - Cruel, crazy and beautiful world

El cantant, compositor i guitarrista Johnny Clegg va néixer a Rochdale (Anglaterra) però amb pocs anys se'n va a viure primer a Zimbàbue i després a Sudàfrica on es familiaritza amb la cultura i la música zulu. Amb només 14 anys ja ha viscut tots aquests viatges, aprèn a tocar la guitarra i coneix a Sipho Mchunu, un músic de carrer amb qui estableix amistat. Clegg i Sipho comencen a tocar junts i a fer petits concerts en clubs i festes privades, les seues cançons barrejaven el zulu i l'anglès i una musicalitat d'ambdues cultures. Això que avui en dia en diem mestissatge o fusió de cultures. A inicis dels 70 no hi havia tan vocabulari encara.

Van enregistrar el discos "Universal men" (1979) i "African litany" (1981) amb el nom de Juluka que vol dir dolç en zulu. El primer èxit els arribà amb un primer single "Woza friday" (1982) del disc "Ubuhle Bemvelo" (1982) que vol dir bellesa de la natura. Un altre single que fou un primer èxit a Sudàfrica arribant al número 1 de les llistes és "Africa Kukhala Ambangcwele" i que poc després fou prohibit per les autoritats sudafricanes. Amb "Scaterlings" (1982) es donen a conèixer al Regne Unit i als Estats Units arribant a entrar, tot i que de forma discreta, en llistes. Aquest fet els permet realitzar les primeres gires internacionals.


El 1986, després de mitja dotzena més de discos Sipho deixa la música i Clegg es veu obligat a formar un nou grup donant lloc a la creació de Johnny Clegg & Savuka, que vol dir despertar en zulu. Amb aquest nom comencen una nova etapa fitxant per la multinacional EMI que els impulsa, ara sí, a un èxit internacional rotund. Amb el disc "Third world child" (1987) les portes de les llistes ja se'ls hi obren de bat a bat, sobretot amb el single "Asimbonanga", un homenatge a Mandela, empresonat en aquella data, que també és prohibida a Sudàfrica però que fou un èxit per tot el món. La cançó es convertí en un himne anti apartheid i fou adoptada com a himne pel Front Democràtic de Sudàfrica. També és d'aquest disc "Scatterlings of Africa", que formava part de la banda sonora de l'oscaritzada peli Rain man. El disc és una barreja de sons ètnics amb rock d'estil anglosaxó.

El següent disc "Shadowman" (1988) continua aconseguint un nivell important de vendes, amb lletres de fort impacte polític, cançons en anglès i melodies en zulu. Michael Jackson va haver de suspendre un concert a Lió perquè Johnny Clegg li havia pres els espectadors en un altre concert el mateix dia. L'any 1989 publiquen "Cruel, crazy and beautiful world", personalment el millor disc, amb una divertida cançó dedicada al fill de Clegg que dona títol al disc. També hi trobem el single "Dela" -que anys més tard apareixeria a la pel·lícula George de la jungla- i la cançó "One (Hu)'Man One Vote" dedicada a David Webster, un activista anti apartheid assassinat poques setmanes abans de la gravació del disc. 

El 4 de maig de 1992, David Zulu, percussionista de Savuka és assassinat mentre anava cap a casa seva. Això va provocar que "Heat, dust and dreams" (1993) fos l'últim disc de Johnny Clegg & Savuka incloent-hi el tema "The crossing (Osiyeza)" dedicat a David.

A partir d'aquí Johnny Clegg, conegut amb el sobrenom de zulu blanc però que ell ho detestava va continuar gravant discs en solitari però sense l'èxit comercial anterior i es centrà sobretot en les seues classes universitàries. Des del 2017 que Johnny Clegg tenia diagnosticat un càncer que li havia anat empitjorant fins que ara li ha provocat la seua mort a Johannesburg.

dijous, de juliol 18, 2019

El·lipses

La circumferència, des de l'antiguitat, sempre ha dut l'aureola de figura geomètrica perfecta per l'harmonia aquesta que tots els punts que la formen estan a la mateixa distància d'un altre punt anomenat centre. Podem visualitzar circumferències en rodes, politges, engranatges, monedes, en tallar una síndria o una taronja pel mig, en mirar un vas de tub des de la part superior o quan tallem una botifarra amb un ganivet mitjançant un tall perpendicular a la taula.

Però les botifarres, els xoriços i les secallones no es tallen perpendicularment a la taula sinó que a les cansaladeries fan els talls de tal manera que el ganivet no és perpendicular sinó que forma un determinat angle d'inclinació diferent de 90º respecte la taula. Aleshores el tall de botifarra resultant ja no té forma circular sinó el·líptica. També, si inclinem el nostre vas de tub amb un líquid a l'interior i l'observem des de dalt comprovarem que el líquid ja no forma un cercle sinó que serà una el·lipse.

Una el·lipse es pot construir fàcilment amb una corda no tibada lligada a dos pals pels seus extrems. Amb un llapis, fent tibar la corda, podem anar dibuixant una el·lipse ja que la suma de les distàncies de qualsevol punt de l'el·lipse als dos pals –la longitud de la corda- es manté constant. Els punts on estan clavats aquests pals s'anomenen els focus de l'el·lipse. L'el·lipse té una curiosa propietat: qualsevol raig que passa per un dels focus es reflecteix en l'altre focus. Aquesta propietat es fa servir en la construcció de túnels, galeries, auditoris…

La seua forma s'ha utilitzat des de l'antiguitat com en l'amfiteatre de Pompeia i, curiosament, també és una forma que la podríem considerar de bellesa “perfecta”. Aprofitant que molts deveu ser en època de vacances podeu visitar la belleses el·líptica de la plaça de Sant Pere del Vaticà, una perfecta el·lipse amb dues fonts situades en els seus focus. I un article de l'enginyer Frederic Macau l'any 1964 va posar de moda el “teorema de l'Empordà” per remarcar la bellesa de la badia de Roses gràcies a dues formes el·líptiques que s'hi poden observar.



Les dues el·lipses de la badia de Roses, l'el·lipse de la plaça de Sant Pere amb les fonts de Bernini als seus focus i la rotonda del cementiri de Lleida que pot semblar el·líptica però que no ho és si ens fixem en les puntes. Si fos el·líptica potser seria més “geomètricament bella”.


(Article publicat al Lectura el 7/7/19)

dijous, de juliol 04, 2019

Peter Tork - Higher and higher

El març de 2012 escrivia aquest article sobre The Monkees en motiu de la mort de Davy Jones. Ara el recupero en motiu de la mort de Peter Tork, baix, teclista i membre original de la banda que ens ha deixat als 77 anys a conseqüència d'un càncer en les glàndules salivals.

L'any 2016, Nesmith, Dolenz i Tork es van reunir per enregistrar l'aclamat disc "Good times!", en el qual The Kinks cantaven temes de Noel Gallagher i Paul Weller "Birth of an accidental hipster", Harry Nilsson "Good times", Neil Diamond "Love to love" o Carole King "Wasn't born to follow", aquesta última cantada pel mateix Tork.

Els deixo la cançó "Higher and higher" (1994) inclosa en el disc "Stranger things have happened", l'únic disc gravat en solitari per Peter Tork i on el músic toca el banjo.

Koldo Aguirre

Koldo Aguirre dibuixat
per l'Ermengol
El juny de 1988 Jordi Gonzalvo deixava la Unió Esportiva Lleida després d'una temporada extraordinària a 2A en la qual es freguen les posicions de promoció d'ascens. L'equip va quedar sisè a 3 punts de l'Oviedo, que va acabar pujant a 1a. Gonzalvo, entrenador molt recordat a Lleida entre d'altres motius per haver enregistrat el seu himne, se'n va anar al Figueres i Koldo Aguirre era l'entrenador escollit per Mario Duran. Aguirre s'havia format al futbol base de l'Athletic i tenia l'experiència amb el mateix Athletic, València, Mallorca i l'Hércules a 1a divisió. L'excel·lent bloc de la plantilla del Lleida la temporada anterior -Verdejo, Rubio, David, Lecumberri, Luengo, Palau, Azcona...- es mantenia només amb les baixes destacades de Glaría -tot i les pintades que van aparèixer al Camp d'Esports demanant que es quedés- i Planelles -castigat pel seu flirteig amb el Figueres quan encara no havia acabat la temporada-, per tant Koldo Aguirre disposava d'una bona continuïtat de bloc per superar la pressió de quedar més amunt del sisè lloc de la temporada anterior.

Koldo Aguiire en una foto de
El Mundo Deportivo
L'arribada de Koldo Aguirre no va estar exempta de polèmica, el directiu de la UE Lleida Manolo Cubero va dimitir per tal com el president Mario Duran va portar la gestió del seu fitxatge sense comunicar-ho a la resta de la junta. També Joan Ramon Puig-Solsona es confirmaria com a segon entrenador del primer equip i el seu lloc a l'equip amateur l'ocuparia Josep Maria Mora. Els primers reforços van ser Gregory (Burgos), Jabo (Bilbao) i Pascual Sanz i Tejero (Zaragoza).

Un dels contratemps en què es trobà Koldo en la preparació de la temporada fou el canvi de la gespa del Camp d'Esports que l'impedí fer entrenaments i amistosos al camp i van haver de signar un acord amb el Sudanell per a entrenar-se al seu camp. Aquest acord va ser trencat unilateralment per Mario Duran i sense el vist-i-plau de l'entrenador -Aguirre va criticar públicament la decisió- obligant-los finalment a anar a entrenar al camp de l'Alpicat. El motiu que donà Duran foren les pretensions econòmiques del Sudanell.

Aguirre a la llotja del Camp d'Esports
Una de les decisions del nou entrenador va ser el canvi de la localitat de l'stage, després d'haver anat a la Val d'Aran amb Jordi Gonzalvo, ara s'anava a Rialp. Curiosament aquella temporada la UE Figueres de Gonzalvo i el CFJ Mollerussa de Carles Viladegut, que debutava a 2A, anaven a la Val d'Aran a fer l'stage. En aquell stage va estar a prova el jugador del Nacional de Montevideo Julio César Lancieri... que no sé perquè no es va quedar. Els mètodes d'entrenament de Koldo Aguirre eren distesos i tothom estava molt content amb ell. Fa uns mesos el massatgista Miquel Genís afirmava en una entrevista a la revista Lo Lleida que "Com a persona em quedo amb Koldo Aguirre. Va durar molt poc i com a entrenador li van sortir les coses molt malament, va tenir mala sort. El Koldo anava a la pissarra, feia la tàctica i els deia als jugadors: sou professionals i al camp ja sabeu què heu de fer. I això el va sentenciar. Amb el Koldo Aguirre me tocava fer de linier en alguns amistosos, amb el Puig-Solsona d’àrbitre." 

Un onze titular del Lleida d'aquella temporada amb la
samarreta de Tatra Liaz: Amb Verdejo, Azcona, Luengo,
Maza, Rubio, Palau, Lecumberri, David, Pascual Sanz...
S'iniciava la temporada que els seguidors recordem per la samarreta i el patrocini de Tatra Liaz, una empresa de camions que participava al París-Dakar i que instal·lava a Lleida la seua central de distribució per a Espanya. I no s'iniciava malament ja que en el partit de debut es guanyava 2-0 al Sestao en el Camp d'Esports amb gols de, com no podia ser d'altra manera, Mariano Azcona. El segon partit tampoc va anar malament empatant a un al Plantío contra el Burgos amb gol de Gregory. Però a partir d'aquí començà una debacle imparable... derrotes contra Eibar, Castilla, Rayo Vallecano, Figueres, Salamanca, las Palmas... fins arribar al mes de desembre on el Lleida, enfonsat en la classificació juntament amb el Mollerussa, perdia a casa contra el CD Castellón i al Colombino contra el Recre. La junta estava nerviosa pels resultats i per la manera de prendre les decisions de Mario Duran: el vicepresident Ramon Vila presentava la dimissió i el delegat Benito Ibars es negava a anar a Huelva en autocar. Finalment el 20 de desembre Koldo Aguirre és cessat, no es menja els torrons, i el dia dels innocents es presenta un bastant desconegut exentrenador de la UE Figueres José Manuel Esnal Mané com a entrenador.

Puig-Solsona i Aguirre en una
foto de Gómez-Vidal.


Puig-Solsona definia Koldo en el seu adéu com “un fuera de serie. Toda la plantílla estaba con él. Los jugadores están muy afectados por su marcha, la moral está baja... "



D'aquella nefasta temporada que tot i el canvi d'entrenador acabà en descens a 2B els aficionats recordem sobretot l'eliminació del Figueres, l'etern rival en aquells anys 80, de la Copa per part del nostre equip. El dijous 8 de desembre i amb 5000 (!!) espectadors al Camp d'Esports el Lleida guanyava 2-1 amb gols de Tejero i Azcona. Aquesta derrota del Figueres suposà la destitució de Gonzalvo com a entrenador empordanès.
Crònica del partit a El Mundo Deportivo
Koldo Aguirre va morir ahir als 80 anys.