El matemàtic belga Pierre Deligne, als 69 anys d'edat, ha estat guardonat amb el premi Abel 2013 per la Norgewian Academy of Science and Letters per les seues "contribucions a la geometria algebraica i pel seu impacte transformador en la teoria de nombres, la teoria de representacions i altres camps relacionats". Aquest premi vol imitar el premis Nobel que dóna l'Acadèmia Sueca tant en periodicitat (es dona un cop l'any) com en remuneració (gairebé un milió de dólars).
Deligne és professor emèrit de Institut d'Estudis Avançats de Princeton (IAS) a Nova Jersei, i suma aquest prestigiós premi a la medalla Fields que va aconseguir el 1978, al premi Crafoord aconseguit el 1988, al premi Balzan, que va rebre el 2002, i al premi Wolf, el 2008. El proper dia 21 de maig Deligne rebrà el premi de mans del rei Harald de Noruega. S'imaginen reis d'altres països entregant premis de matemàtiques?
Deligne treballa en geometria algebraica. Aquesta geometria estudia les varietats algebraiques, és a dir, les hipersuperfícies en diverses dimensions que es descriuen mitjançant les solucions d'una equació algebraica (un polinomi multivariable igual a zero), per exemple, una circumferència de radi r pot ser descrita com el conjunt de solucions de l'equació algebraica x ² + y ² = r ². O un exemple més fàcil, els conjunt de solucions de y=x+1 forma una recta en dos dimensions. Compliqui-ho afegint més dimensions i canviant de cos i ho pot complicar tot el que vostè desitgi.
La contribució matemàtica més rellevant de Pierre Deligne ha estat la resolució d'una de les quatre conjectures de Weil. Hi havia quatre conjectures proposades per André Weil l'any 1949, sent la quarta la més difícil (justament la demostrada per Deligne) que està relacionada amb la hipòtesi de Riemann. La hipòtesi de Riemann és un dels problemes oberts (conjectura) més famosos de les matemàtiques i fou plantejat per Bernhard Riemann l'any 1859 sobre la successió dels nombres primers.
A finals dels 1970 es va pensar que el treball de Deligne obria una nova línia d'atac a la hipòtesi de Riemann i va despertar molt interès en la comunitat. Deligne es va basar en el treball del seu mentor, el matemàtic d'origen alemany Alexander Grothendieck, que va demostrar la segona conjectura de Weil el 1965 i va obtenir per això la Medalla Fields el 1966. El 1988, Deligne i Grothendieck van rebre el Premi Crafoord de la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències.
A Bèlgica estan orgullosos d'aquest matemàtic... li han dedicat hores a la televisió... imagineu si arriba a ser d'aquí? L'haguéssim vist a TV3?
Per si volen llegir una mica més:
-Article de Tim Gowers sobre els temes de treball de Pierre Deligne. (PDF)
-Biografia de Pierre Deligne (PDF).
-Pàgina oficial sobre els Premis Abel.
-Les conjectures de Weil per Brian Osserman. (PDF)