Els cantautors moltes vegades tenen la fama d'anar pel seu compte, de no seguir les modes i de fer i cantar el que els hi dóna la gana i quan els hi dóna la gana. D'això en diuen ser heterodox o també ser fidel a sí mateix. Aquests són els eufemismes que es fan servir en aquests casos i que alguns cops són substitutius de l'adjectiu pesat o de la frase "totes les cançons fan igual". Com en el cas del Manolo García, amb perdó pels seus i seues fans que m'estiguin llegint.
Javier Krahe (Madrid, 1944) és un heterodox d'aquests. Començà a freqüentar companyies del pop madrileny que es feia als anys seixanta, concretament amb Los Pekenikes de Juan Pardo i Luis Eduardo Aute, amb qui faria gran amistat. Ja posat al món de la música, Javier Krake comença a composar les seues primeres cançons conjuntament amb el seu germà Jorge, d'aquí surten "Piara de cerdos" o "Señor ayuntamiento". El primer tema, però, recordat dels germans Krahe com a compositors és "Nos ocupamos del mar" que popularitzà Rosa Leon l'any 1968 -poden obviar-la si volen-. Al tanto que en un paràgraf ja ha sortit Juan Pardo i Rosa León...
El germà Jorge entra a formar part del grup Desde Santurce a Bilbao Blues Band -sí, sí, en sèrio, no l'enganyo, el nom era així i tenia de líder a Moncho Alpuente- i Javier es desplaçà cap a Canadà amb l'Annick , una xiqueta que va conèixer mentre feia una cosa que li'n deien la mili.
El 1979 torna cap a Madrid, i després de quinze anys dedicant-se a la música puja per primer cop a cantar a un escenari de la mà de Chicho Sánchez Ferlosio, també compositor i germà del conegut escriptor Rafael Sánchez Ferlosio. I així, gairebé sense adonar-se'n, Krahe es troba amb un tros de multinacional com CBS gravant el seu disc de debut "Valle de lágrimas" (1980). En aquest disc apareix la coneguda versió "Marieta" del George Brassens. Al mateix temps actuava amb els seus amics Joaquín Sabina, Alberto Pérez i Antonio Sánchez en un local anomenat La Mandrágora. De les actuacions en aquest local sortí un disc amb les lletres de cançons més incisives i divertides a la vegada però musicalment obviable "La Madrágora" (1981). Aquest fou el disc amb què vaig descobrir Javier Krahe cap a mitjans dels noranta i gràcies a les ofertes en CDs que feien a la FNAC. Escoltin la lletra d'"Un burdo rumor", fa molta gràcia.
El disc tingué molta repercussió i èxit i el nostre cantautor es va embalar a publicar: "Aparejo de fortuna" (1983) i "Corral de cuernos" (1985). En aquest últim Krahe va trobar la censura per part de la discogràfica, li van suprimir una estrofa dedicada a una xina d'haixix. El nostre cantautor fidel a les seues idees es va indignar i va abandonar CBS emprenyat. L'any 1985 participa en el gran directe de Joaquín Sabina i Viceversa -que tots tenim en cassette- composant per l'ocasió el tema "Cuervo ingenuo". En aquest tema criticava el canvi d'actitud del govern del PSOE davant el referèndum d'ingrés a l'OTAN. Quan aquest concert es va emetre per TVE la intervenció de Krahe fou "convenientment" censurada. Govern socialista. Ho recordo. Progres i tal. Fins i tot Pablo Iglesias se n'aprofita i la canta.
Així que, després de deixar CBS, fitxa per Hispavox i amb la producció de Javier López de Gureña grava "Haz lo que quieras" (1985) amb la cançó "Paréntesis" com a més significativa. Krahe continuava la seua filosofia i torna a canviar de discogràfica anant ara a una de nova, Elígeme, creada pels amos de La Mandrágora i dirigida per Víctor Claudín. Amb ella gravà un doble directe "Elígeme" (1988), que fou el disc amb què s'estrenà aquest nou segell... però vagi a saber vostè que va passar que la companyia discogràfica se'n va anar de cap a la clamó i Krahe es va quedar predicant al desert fins que va trobar Lollipop. Com a cançons curioses, "Olé, tus tetas" -pura poesia-i "Canadá, Canadá" parlant del seu viatge passat.
El 1993 publica "Sacrificio de dama" amb ritmes més pop i amb un divertit tema "La yeti". L'any 1999 li dóna per crear un nou segell, 18 Chulos, juntament amb Santiago Segura, el Gran Wyoming, Pablo Carbonell i Pepín Tre. Li serví per publicar "Dolor de garganta" (1999) que presentà acompanyat dels seus socis. En aquest disc hi surt "¡Por fin!", segona part de "Marieta" i "Cuerpo de Melibea", que és un homenatge a la Celestina.
L'any 2004 es publica un doble disc d'homenatge a Krahe, amb conidats tant variats com Albert Pla, Pablo Carbonell, Rosendo, Alejandro Sanz, Jesús Cifuentes, Aute, Pedro Guerra, Serrat i... Pilar Bardem que no falta mai enmig dels grups progres que tant defensen el dret a decidir de Catalunya per exemple i Iñaki Gabilondo.
L'any 2012 torna a tenir incidents de censura per culpa del curtmetratge "Cómo cocinar un crucifijo" on acaba jutjat -però absolt- per "menocabar, humiliar o herir los sentimientos religiosos". Curiosament la campanya de censura li arriba de l'entorn socialista, per part d'El País de Jesús de Polanco. Com per fiar-se'n.
Javier Krahe ha mort als 71 anys per culpa d'un infart de miocardi.
Així que, després de deixar CBS, fitxa per Hispavox i amb la producció de Javier López de Gureña grava "Haz lo que quieras" (1985) amb la cançó "Paréntesis" com a més significativa. Krahe continuava la seua filosofia i torna a canviar de discogràfica anant ara a una de nova, Elígeme, creada pels amos de La Mandrágora i dirigida per Víctor Claudín. Amb ella gravà un doble directe "Elígeme" (1988), que fou el disc amb què s'estrenà aquest nou segell... però vagi a saber vostè que va passar que la companyia discogràfica se'n va anar de cap a la clamó i Krahe es va quedar predicant al desert fins que va trobar Lollipop. Com a cançons curioses, "Olé, tus tetas" -pura poesia-i "Canadá, Canadá" parlant del seu viatge passat.
El 1993 publica "Sacrificio de dama" amb ritmes més pop i amb un divertit tema "La yeti". L'any 1999 li dóna per crear un nou segell, 18 Chulos, juntament amb Santiago Segura, el Gran Wyoming, Pablo Carbonell i Pepín Tre. Li serví per publicar "Dolor de garganta" (1999) que presentà acompanyat dels seus socis. En aquest disc hi surt "¡Por fin!", segona part de "Marieta" i "Cuerpo de Melibea", que és un homenatge a la Celestina.
L'any 2004 es publica un doble disc d'homenatge a Krahe, amb conidats tant variats com Albert Pla, Pablo Carbonell, Rosendo, Alejandro Sanz, Jesús Cifuentes, Aute, Pedro Guerra, Serrat i... Pilar Bardem que no falta mai enmig dels grups progres que tant defensen el dret a decidir de Catalunya per exemple i Iñaki Gabilondo.
L'any 2012 torna a tenir incidents de censura per culpa del curtmetratge "Cómo cocinar un crucifijo" on acaba jutjat -però absolt- per "menocabar, humiliar o herir los sentimientos religiosos". Curiosament la campanya de censura li arriba de l'entorn socialista, per part d'El País de Jesús de Polanco. Com per fiar-se'n.
Javier Krahe ha mort als 71 anys per culpa d'un infart de miocardi.