diumenge, de març 22, 2020

Kenny Rogers - The gambler

El country-rock de finals dels 60 i inicis dels 70 dels Byrds, Buffalo Springfield, Poco o Flying Burrito acabà derivant a finals dels 70 en molts subgèneres -crossover, countrypolitan...- a vegades excessivament empallegosa. Una de les figures d'aquesta època va ser Kenny Rogers.


Kenneth Donald Rogers neix a Houston l'any 1937. Amb una veu de baríton que l'ha fet un dels cantants country més importants de les últimes dècades -amb permís de Garth Brooks- ha aconseguit situar-se en les llistes d'èxit tan en solitari com en duets. aquí amb Dolly Parton.

El pare de Kenny, Edwards Floyd Rogers, era un fuster i músic aficionat que lluitava contínuament per a intentar deixar la seua addicció a l'alcohol. La seu mare, Lucille, mantenia la família unida -els Rogers eren vuit germans- netejant oficines i treballant en un hospital. Kenny ho recorda de la següent forma: «La música fou un refugi per a mi des del començament. El meu pare no existia per a mi tot i que tocava el violó. Així que tots els meus germans i germanes tocaven algun instrument, solíem pujar a la cabina d'una furgoneta i anàvem a Apple Spring Texas, on tots els meus oncles i tietes tocaven música en un porxo».

Rogers cantava en el cor de l'església i a l'escola, però ell reconeix que el seu interès per la música s'accentuà als 12 anys quan va veure a Ray Charles en directe. Rogers començà tocant el baix, i el seu primer single l'aconseguí gravar amb un grup doo-wop The Scholars l'any 1958 amb el tema "That crazy feeling". No passà d'un èxit a nivell simplement regional. Va continuar tocant en vàries bandes, des del trio de jazz Bobby Doyle Three fins al conjunt folk New Christy Minstrels, i els First Edition amb qui va estar fins el 1972. 


De l'època amb els First Edition és el seu primer disc d'or i baladón "Ruby, don't take your love to town" (1969). La cançó, escrita per Mel Tillis, tracta sobre un veterà de la Guerra del Vietnam, impotent i en cadira de rodes, que veu com la seua dona se'n va cada nit amb altres homes. L'any 2005 els The Killers en van fer una versió amb guitarra més accelerada.

El 1972 comença carrera en solitari i a partir del 1976 serà quan iniciarà la seua carrera country pròpiament dita. El seu primer èxit, número 5 en llistes EUA, va ser "Lucille" (1977).


Kenny Rogers rarament escrivia les seues cançons. Només en molt poques excepcions, com aquest single de l'any 1977 escrit per ell mateix "Sweet music man". Un altre cas va ser "Love or Something Like It" (1978) escrit amb el seu teclista habitual Steve Glassmeyer

L'any 1978 amb el disc "The Gambler" a Rogers li toca la grossa. Ven més de 5 milions d'exemplars, guanya el Grammy a la millor interpretació vocal masculina country i li obre les portes del cinema gràcies a l'exitós single "The gambler". És el 39è disc més venut dels anys 70. El raper i productor Wyclef Jean (The Fugees) també va fer els seus remixos amb el "The gambler". You've got to know when to hold 'em Know when to fold 'em Know when to walk away
And know when to run You never count your money When you're sittin' at the table There'll be time enough for countin' When the dealin's done... D'aquest disc també és l'enorme èxit "She believes in me" que arriba al 5 de les llistes EUA. 

Del disc "Kenny" (1979) cal destacar un altre enorme èxit "Coward of the county", que arribà a situar-se al 3 de les llistes. Aquesta cançó va ser utilitzada l'any 1981 per una peli amb el mateix nom on ell era el protagonista. Tot i els èxits que ja portem, Rogers encara no havia tastat el número 1 en llistes. El seu primer top one no li arribà fins el 1980 amb un tema de Lionel Richie "Lady". A l'estat espanyol es colà també al nº1 dels 40 en els temps de Coz i Paloma San Basilio.

Un altre dels plats fors de Rogers van ser els duets, com el que va fer amb Dolly Parton l'any 1983 amb un tema dels Bee Gees "Islands in the streams" -que alguns coneixereu gràcies a Tomeu Penya- i que també arribà a l'1 de les llistes. Aquest de l'any 1980 amb la cantant Kim Carnes també fou un notable èxit ""Dont fall in love with a dreamer".  O aquest altre amb Sheena Easton, reversionant un tema de Bob Geldof  "We've got tonight" (1983).


També va publicar llibres de fotografies: «Kenny Rogers ‘America» ​​(1986), amb fotos de llocs d'interès americans, i «Your Friends and Mine» (1987), una col·lecció de retrats de celebrities com Elizabeth Taylor i Michael Jackson. Kenny Rogers també va ser empresari restaurador de cert èxit, i és que l'any 1991 inaugurava la cadena de restaurants de menjar de pollastre Kenny Rogers Roasters associat amb John Brown Jr, exgovernador de Kentuchy i director executiu de KFC. Rogers estava casat amb Wanda Miller i tenia dos fills bessons, Justin i Jordan.
Retirat ja fa un temps dels escenaris per problemes de salut, Kenny Rogers ha mort als 81 anys.



Articles relacionats:
- Glenn Frey.
- Lynyrd Skynyrd.
- Glenn Campbell.
- Sleepy Labeef.

dissabte, de març 21, 2020

El model SIR

Aquest any 2020, quan a finals de desembre fem els típics resums de l’any, serà recordat com l’any del Coronavirus. Les notícies sobre aquestes malalties de caràcter pandèmic acostumen a generar una alarma sovint exagerada en la societat. Tanmateix, en qualsevol malaltia d’aquest tipus les autoritats sanitàries fan les seues prediccions i el seu seguiment per conèixer en quin estat de propagació es troba. A més sabem que hi ha epidèmies que tenen vacunes i ens diuen en quina època ens hem de vacunar. Doncs bé, tot això es pot predir a partir de models matemàtics que es van començar a desenvolupar a inicis del segle XX.

El models més coneguts són els que es basen en equacions diferencials -equacions on intervenen funcions matemàtiques i les seues derivades- i que tenen en compte bàsicament: la població susceptible S(t) de poder contraure una malaltia, la població infectada I(t) per la malaltia i la població recuperada R(t) que ha patit la malaltia però que ja no la transmet. A partir d’aquí es van construint diferents models que també poden incloure els individus exposats E(t) que porten la malaltia en fase d’incubació o els portadors M(t) que poden portar la malaltia tot i que no la desenvolupin. A partit de la relació de totes aquestes variables amb les probabilitats de contagi, de recuperació, taxes de naixement i taxes de defunció apareixen els models SI, SIR, SEIR, MSIR. MSEIR que reben els noms depenent de les variables utilitzades en els estudis. Ja veuen que els matemàtics no es trenquen pas gaire el cap posant noms a les coses.

El model SIR és relativament senzill d’entendre. Va ser formulat el 1927 pel metge Anderson Gray Mc Kendrick (1876-1943) i el químic William Ogilvy Kermack (1898-1970). Sense fer ús de fórmules i seguint el gràfic que acompanya l’article el podem intentar explicar de la següent forma: al començament la població està formada només per susceptibles i no hi ha ni infectats ni recuperats. Suposem que en un instant de temps determinat comencen a aparèixer infectats, per tant el valor I(t) augmentarà i els susceptibles S(t) disminuiran perquè alguns ja han estat infectats. En l’inici de l’epidèmia el número I(t) d’infectats augmenta molt ràpidament i comença a augmentar també el nombre de recuperats R(t), tot i que no augmenta de la mateixa forma. Com el número de susceptibles S(t) ha disminuït molt perquè o bé ja s’han infectat o bé perquè ja s’han recuperat, això provoca un decreixement dels infectats I(t) mentre que el nombre de recuperats R(t) continua creixent. En aquest moment ja s’ha arribat al màxim d’infectats I(t) perquè passem d’un creixement a un decreixement. Finalment, a mesura que passa el temps el nombre total d’infectats I(t) i de susceptibles de ser infectats S(t) tendeix a zero.

I què s’aconsegueix amb una campanya de vacunació? Amb la introducció d’una vacuna el model SIR varia perquè s’aconsegueix disminuir el nombre d’individus susceptibles S(t) ja que estan immunitzats. Aquest efecte és clau perquè si s’aconsegueix reduir el nombre de susceptibles podrem reduir el nombre d'infectats. Per tant les matemàtiques diuen que vacunar redueix el risc d’epidèmia.


En aquesta simulació gràfica d’una població de 1000 la corba de color blau representa els susceptibles, la de color roig els infectats i la de color verd els recuperats durant un període de temps de 100 (dies, setmanes, mesos…). 
La lectura del llibre “Las matemáticas vigilan tu salud” de Clara Grima i Enrique Borja és absolutament recomanable per entendre el funcionament matemàtic de les epidèmies. I tot i ser un llibre amb matemàtiques no és un llibre matemàticament complicat de llegir.

(Article publicat al Lectura el 15/3/2020)