:format(jpg)/f.elconfidencial.com%2Foriginal%2Fbca%2Fc0e%2F6b1%2Fbcac0e6b19d6d1b9ac7eda2441113b10.jpg)
Els germans Nacho i Javier Campillo, ja des de petits, es van acostumar a viure entre Badajoz i Londres. a la capital anglesa els seus pares els ensenyaven a descobrir el millor de la música britànica dels vuitanta -al club The Tramp hi van conéixer Ringo Starr i Bowie-, que hi havia molta i molt bona cosa, i més en aquella època de l'afterpunk. Amb aquesta situació a casa no és d'estranyar que de seguida els vingué el cuquet per a la música.
Van començar a fer pinitos en el món musical des de diferents àmbits. Nacho Campillo al Badajoz dels setanta tocà amb Tramp, Möebius i Aldebarán (noms molt científics!). A Madrid amb el pseudònim de Paco Reyno, va ser DJ de la discoteca La Via Láctea, un dels centres neuràlgics de la movida madrileña, treballà com a locutor de ràdio i tocà a Comando Rock amb Paco Clavel (un curiós grup patrocinat pel Ministerio de Defensa perquè els integrants feien la mili), Daké i Rh+.
Per altra banda, el músic Rafael Callejo havia compartit Tramp amb Nacho Campillo i amb Javier Campillo havien tocat junts en un grup afterpunk asturià. El trio fundà el 1988 Tam Tam Go!
El primer disc va ser "Spanish shuffle" (1988) -un disc que tinc en cassette- i s'edità amb el segell Twins. Javier Campillo es cuidava de les guitarres, Nacho del baix i Rafa de més guitarres, en aquest dsc els acompanyava Javier Ortiz a la bateria. La producció va anar a càrrec d'Antonio García de Diego. El disc conté deu cançons en les quals es noten les influències anglòfones dels germans Campillo ja que nou les van gravar en anglès, cosa estranyíssima en un grup espanyol d'aquells temps. Els germans Campillo van reconéixer que no els resultava fàcil escriure en castellà. Mentre que Nacho es cuidà de totes les lletres i Javier de la música, Rafa Calleja també en signa algunes. El primer single va ser "I come for you", un tema compost pels quatre músics amb "Roberto Krull, the wandering jew" escrit pels dos germans a la cara B. També el tema que donava títol al disc "Spanish shuffle", per mi el millor tema del disc, va ser editat en single i maxisingle amb "Norma Jean" -homenatge a Marilyn Monroe- a la cara B, dos temes escrits pels germans Campillo i Rafa. El single que els reportà més èxit de l'elapé va ser l'única cançó escrita en espanyol "Manuel, Raquel", també escrit pels tres i reeditat el 2001 pel seu disc de grans èxits "Miscelánia". En aquest single també hi posà part de la lletra el director de cine Ricardo Franco, íntim amic de Nacho Campillo i habitual col·laborador de la banda. Un debut de 50.000 còpies per un grup atípic.
Un any després i amb Emi publiquen "Spanish romance" (1989) amb més temes en espanyol tot i que encara mantenen l'anglès com a llengua principal. El primer single "We'll keep laughing" és un formidable -el meu favorit de la banda- tema de Nacho i Rafa amb un curiós tema inèdit "Don't follow the leaders" a la cara B. Després vindria el tema més conegut del disc "Balas de cristal" on també hi posa la lletra Ricardo Franco. I per últim, amb algun toc flamenc a la guitarra, "Gipsy queen (dancin' in the rain)" de Nacho i Rafa. Van doblar vendes i arriben a les 100.000.
Com veien que els temes que comercialment funcionaven millor eren els cantats en castellà van decidir fer-ho al revés: un nou disc amb només dos temes en anglès i els va sortir un redó "Espaldas mojadas" (1990), per molta gent el millor disc dels Tam Tam Go! i amb el que van conéixer la banda. El disc fou un enorme èxit, en van extreure sis singles, dels quals els tres primers van arribar al número 1 i van fer gires per França, Xile, Estats Units... Aquest és el disc del Voy cruzando el rio sabes que te quiero no tengo dinero lo he pasado mal la famosa tornada d'"Espaldas mojadas", un tema dels germans Campillo i Callejo amb una lletra marcadament de caràcter social, com ja ens tenien també acostumats: els espaldas mojadas eren el malnom que rebien els immigrants que intentaven accedir als EUA creuant el Rio Bravo. Amb aquest tema també es van estrenar en el món dels viodeclips. El segon single també número 1 va ser "Este payo", -de la qual també tenien versió en anglès- i seguit per "Un juramento entre tú y yo". Els altres senzills d'aquest elapè van ser "Crimen pasional', "Asunción" i "Jennifer Bones" . El resultat comercial 400.000 còpies venudes, 70 d'elles al mercat japonès. En el mateix disc s'inclou un altre tema de component antiracista "Better ways", un sobre la Guerra Civil espanyola "Así baila el pelícano", "Mujer de papel" un altre homenatge a les dones del carrer, i la fabulosa balada "Kiss me that way" amb una al·lusió final al "My girl" dels Temptations.
El 1994 Rafa deixà la banda i els Tam Tam Go! es quedaren com un duo anunciant una dissolució de la banda que realment no ho va ser. Prenem-ho com que es van prendre un recés per tal de superar l'embafament d'èxit i per tal que Nacho Campillo provés en solitari amb "Nacho Campillo" (1998). El duo, sense Rafa, va retornar amb "Nubes y claros" el 1999.
Des d'aquells temps Callejo s'ha dedicat a la farmàcia i a la docència en un institut. Ara Rafa Callejo ha mort als 65 anys a causa de les complicacions d'una pneumònia.
Articles relacionats:
- La Unión
