dissabte, de setembre 26, 2020

Kool & the Gang - Get down on it

L'any 1964 el baixista Robert Kool Bell i el seu germà saxofonista i teclista Ronald Khalis Bell aconsegueixen entabanar uns companys de la Lincoln High School de Jersey per a formar una banda de jazz, The Jazzlacs. Els Bell havien estat influenciats pel seu pare, que havia tocat amb el pianista Thelonius Monk, un dels músics claus en la creació del bebop. L'any 1969 i després de diferents canvis de nom adopten finalment el nom de Kool and the Gang quan signen per De-Lite Records.

El grup debutà discogràficament l'any 1970 amb el disc "Kool and the Gang", un disc en el qual la banda evoluciona més aviat cap al rhythm and blues. Però veient el panorama dels anys 70 amb el gran èxit de les estrelles del disco sound, Barry White, Donna Summer, Chic, Bee Gees, George McCrae el so Filadèlfia... clarament evolucionen cap a la música dance. Robert Kool sap crear un so peculiar i enganxós que tindria el seu èxit fins a mitjans dels vuitanta.


Amb tot això els seus primers discos no obtenen gaire èxit fins arribar al cinquè "Wild and peaceful". D'aquest elapé van començar a caure vendes com a xurros. El single "Funky stuff" ven més d'un milió de còpies i també són sonats "Jungle boogie" i "Hollywood swinging". Aquest últim es reeditat el 2004 al costat de Jamiroquai en el disc "All star party".

Aconsegueixen colar el tema "Open sesame" a la banda sonora de Saturday Night Fever. Però la carrera del grup s'enlaira vertiginosament el febrer de 1978 quan incorporen com a solista un vocalista de soul de nom James Taylor i conegut com a JT (res a veure amb el cantautor de mateix nom). El nou vocalista juntament amb la producció d'Emir Deodato, el de "Also sprach Zarathustra" van fer que el grup aconseguís un etapa d'enormes èxits amb tres discos consecutius que van arribar a disc de platí.

El primer single on es veu el resultat d'aquesta nova aliança és "Ladies night" (1979) que s'incloïa en el seu onzè disc de títol homònim i que potser té la portada més icònica del grup. L'altre gran single del disc és el més pausat "Too hot", els dos es van situar al Top 5 de les llistes americanes. El 2004 enregistren aquest últim tema amb Lisa Stansfield.


Continuen els èxits dels Kool del binomi Taylor-Deodato amb "Celebrate!" (1980). Segurament el primer single "Celebration" és una de les cançons que avui encara més sona en les pistes de ball. I si no és així és que el DJ no sap res de música. El single arribà a l'1 de les llistes americanes i avui encara es sent sovint com a jingle en emissores de ràdio. Segons Ronald Bell, autor de la lletra, aquesta ve inspirada d'un fragment de l'Alcorà where God was creating Adam, and the angels were celebrating and singing praises. A més considero que és de les cançons que cal tenir en single de vinil. Kilye Minogue en va fer una versió l'any 1992 pel seu disc de grans èxits.

El tercer disc que fou platí consecutiu va ser "Something special" (1981) i tot això encara amb la mateixa discogràfica després de tretze elapés. El primer senzill fou "Take my heart", que no passà del 17 en llistes. Robert Palmer en va fer una versió personal amb el títol "You can have it (Take my heart)" l'any 1983. El segon single, que també vès... era "Steppin' out", que no va pujar del 12. Però el tercer single del disc sí que ho va rebentar tot i és que m'atreveixo a dir que és el seu tema més conegut, qui no ha cantat "Get down on it" dient get danone? El tema arribà al 3 en llistes i també és una de les peces que cal tenir en single de vinil. Els guapets Blue de Duncan James la van adaptar col·laborant amb ells pels seus grans èxits i Snoop Dogg la va samplejar per "We just wanna party with you" (1997) de la banda sonora de Men in Black. De l'any 2000 hi ha un conegut remix de l'estil dels Eiffel 65.


L'any 1982 arribaria la primera ensopegada comercial de Taylor-Deodato amb "As one". Només dos singles menors: "Big fun" i el so reggae de "Let's go dancin' (ooh la la la)". Us sona aquest cançó de la italiana Alexia que va omplir les pistes de ball el 1997? Curiosament, amb el següent disc "In the heart" (1983) i abandonant la producció de Deodato per passar a ser produït per Ronald Bell del mateix grup, van tornar als èxits en llistes. El retorn va ser sobretot a un altre gran hit que arriba al 2 de les llistes "Joanna". També s'hi extreu "Tonight".

Tanmateix cal esperar fins el 1984 per trobar el disc més venut de la banda "Emergency" -i encara amb la mateixa discogràfica!-. Del disc s'extreuen quatre senzill que van a petar tots al Top ten de les llistes. El primer un més popero "Misled". El segon el prou conegut "Fresh". El tercer la balada "Cherish", que arriba al 2 en llistes amb vendes milionàries en single i el quart "Emergency"


A continuació ve "Forever" (1986) amb dos temes mitjanament sonats tot i que amb força menys èxit que els anteriors "Stone love" i "Victory". Amb aquest disc JT i altres components deixen la banda i Robert Bell s'erigeix com a líder del projecte. Hi ha una reorientació en el so de la banda que acaba sent un autèntic desastre amb el disc "Sweat" (1989). El grup no es recupera una mica fins el retorn de JT el 1996 amb "State of affairs" amb temes com "Salute to the ladies" o "In the hood"... però que tampoc.

Aquest setembre Ronald Bell ha mort a la seu residència de les Illes Verges als 68 anys per causes que no s'han fet públiques. La seua nissaga queda ben arrelada entre nosaltres amb ni més ni menys que deu fills.

 

Articles relacionats:

- Earth, Wind and Fire.

- Sugarhill Gang.

- MFSB

- Village People

- Boney M

- Harold Melvin

- The Trammps