Vangelos Papathanassiou va néixer a Valos (Grècia) -on hi té un carrer- el 1943 i sota el sobrenom de Vangelis (per sort!) inicia la seua carrera musical als Aphrodite's Child de Demis Roussos i Lucas Sideras. El grup va tenir molt èxit al seu país i van arribar a ser artistes reconeguts a nivell europeu amb "Rain and tears" (1972), un tema basat en el cànon de Pachelbel i amb el doble disc "666" (1972).
El 1972, després de la dissolució del grup i fincat a París després d'un èxode de molts joves grecs conseqüència del cop d'estat militar, Vangelis inicia la seua carrera en solitari com a solista de sintetitzadors inseparable del seu clàssic Yamaha CS-80. I és que ja des dels seus inicis era un home que li agradava experimentar fent música fent sonar olles i vasos. Vangelis creà el seu propi estudi de gravació, Nemo. Era l'inici del que després es coneixeria com a new age.
Des de bon començament d'aquesta carrera en solitari mostra un especial interès per a les bandes sonores. La de debut va ser "Sex power" (1970) del film de Henry Chapier. El primer disc conceptual fou "Fais que ton rêve soit plus long que la nuit" (1972), seguidament arribaria "Earth" (1973) en el qual als cors apareix un desconegut Robert Fitoussi que anys més tard obtindria un èxit amb el nom de FR David i el tema "Words".
La segona banda sonora seria la del documental "L'apocalypse des animaux" (1972) del director Frederick Rossiff amb el tema "La petite fille de la mer" com a més conegut. Aquests primers discos van tenir poca repercussió. "Entends-tu les chiens aboyer?" (1975) va ser una altra banda sonora per al cineasta francès François Reichenbach, i reeditada el 1977 amb el títol "Ignacio".
Vangelis va decidir canviar París per Londres però el seu èxit comercial no va reeixir amb els posteriors elapés d'aquesta època: "Heaven and hell" (1975) -en aquest sorprenent disc bastant desapercebut apareix "Movement 3" la música de Cosmos de Carl Sagan-, "La fete sauvage" (1976), "Albedo 0.39" (1976) -en el qual s'inclou "Pulstar", sintonia dels informatius de RNE-, "Spiral" (1977), "Beauborg" (1978) i "China" (1979).
El desè disc és "Opera sauvage" (1979) un altra banda sonora de Frederick Rossiff i que representà el primer cop que algú posava música a un film mentre mirava les imatges en un monitor. D'aquest disc és el tema "L'enfant" del qual va dir Vangelis que s'inspirà pels títols del seu major èxit que ja us podeu pensar quin va ser i el conegut també "Hymne".
A "See you later" (1980) es consolida una col·laboració que havia començat anys abans esporàdicament amb el seu amic Jon Anderson, cantant de Yes. Anderson participa a "Suffocation" i "See you later"i que anys més tard veurem que adquirirà certa importància.
L'arrencada definitiva a nivell internacional li va arribar amb la banda sonora de "Chariots of fire" (1980) de Hugh Hudson amb la qual aconsegueix el número 1 a les llistes d'EUA i un Oscar el 1982, el primer Oscar que es donava a una banda sonora composta únicament per sintetitzadors. El sintetitzador i la melodia dels "Titles" van convertir la seqüència inicial a càmera lenta d'un grup d'atletes corrent per la platja en una icònica imatge de l'esport que s'ha fet servir un munt de vegades. Vangelis creà la composició veient la pel·lícula i posant la música escena a escena. Segons Vangelis el tema estava dedicat al seu pare que havia estat atleta. El 2012 s'estrenà a Londres el musical. També és mítica la interpretació de Rowan Atkinson en la cerimònia inaugural del JJOO de Londres el 2012. Un dels primers CD que vaig tenir i que entre la colla el guardem en bon record ja que era el que fèiem servir en un viatge per despertar-nos. Sí, per despertar-nos.
Un cop es va entrar a la dècada dels vuitanta la cosa va anar canviant i potser una part de l'efecte el va tenir el fet de posar el cantant Jon Anderson, al seu costat de forma més habitual formant el tàndem Jon and Vangelis. De fet el primer cop que Anderson va posar veu en algun tema va ser en el "So long ago, so clear" de "Heaven and hell". D'aquesta manera va néixer el primer disc del projecte Jon and Vangelis"Short stories" (1980). Després d'aquest disc va combinant la seua relació amb Anderson i els seus discos de sintetitzador en solitari sota ja l'etiqueta de música new age. El segon disc va ser molt immediat "The friends of mr Cairo" (1981) i el tercer "Private collection" (1983). En el segon dels discos esmentats s'inclou "State of independence", el millor tema del duet que Quincy Jones aprofità per a Donna Summer el 1982 en una bona versió on en els acompanyaments vocals hi apareixen Lionel Richie, Dione Warwick, Diana Ross, Michael Jackson, Cristopher Cross, James Ingram, Kenny Loggins, Michael McDonald, Patti Austin i Stevie Wonder. També és d'aquest elapé el single "I'll find my way home".
El 1982 Vangelis va composar la que seria l'altra gran seua banda sonora "Blade runner", el thriller futurista de Ridley Scott i considerada una gran obra mestra del cine per la gent que en sap. El curiós d'aquesta banda sonora és que no es va publicar amb la seua música sinó la versió que va fer The New American Orchestra per un tema de drets, ja que Vangelis pertanyia a Polydor i la peli era de Warner. Uns anys després Vangelis donà tres temes per al disc "Themes" (1989): "Love theme" (amb saxo de Dick Morrisey i la sintonia del mític programa de Catalunya Ràdio La nit dels ignorants), "End titles" i "Memories of green". I el 1994 ja sense la cotilla de Polydor Vangelis dona permís a Warner perquè publiqui la banda sonora original... dotze anys després de l'estrena de la pel·lícula. I, finalment, l'any 2007, coincidint amb el 25è aniversari de "Blade Runner"Warner publica la versió definitiva de la banda sonora en un triple CD que tampoc calia tant. Vangelis es rodejà de Demis Roussos per la veu a "Tales of the future" i la English Chamber Choir per "Dr Tyrell's owl".
També és del 1982 l'"Opening theme" de la peli "Missing" del seu compatriota Costa-Gavras, però el tema no seria publicat fins anys més tard també al disc "Themes" (1989). Amb "Soil festivities" (1984) comença una trilogia que continuaria amb "Invisible connection" (1985) i "Mask" (1985), discos molt similars, avanguardistes, i amb llargues peces que podien arribar als 21 minuts ocupant tota la cara d'un vinil. Tot el contrari de "Direct" (1988) que tenia cançons molt curtes. El 1990 des de Roma publica "The city", un disc més electrònic, amb Roman Polanski als cors i amb temes com "Nerve center", "Side streets", "Twilight" i "Procession". Un disc bastant diferent. En aquesta etapa també va publicar música per a ballet com "Frankenstein: Modern Prometheus" (1985) i "La Bella y la Bestia" (1986).
I el 1992, de nou amb Ridley Scott arriba una altra obra d'art en forma de banda sonora "1492: conquest of paradise". La pel·lícula explica el viatge de Cristòfol Colom i fou un nou èxit de vendes. El single "Conquest of paradise" interpretat en un llatí inventat és fabulós. El disc incorpora mandolines, flautes i vocalistes de flamenc a "Hispanola". Després de l'edició de Bladde Runner arriba "Voices" (1995) amb Paul Young posant veu a "Losing sleep" i la violoncel·lista Caroline Lavelle a "Come to me". Després d'un box set dedicat al pintor El Greco on hi col·laborava Montserrat Caballé, arribà acompanyat d'una famosa portada "Oceanic" (1996), el primer disc que és nominat a un Grammy i que tanca amb "Song of the seas", amb el so del mar... molt chill-out.
El 23 d'octubre de 2001 el Mars Odissey de la NASA entrava a l'òrbita de Mart i Vangelis publicava "Mythodea", un concert enregistrat a l'Athens Concert Hall i amb moviments en la seua línia com el "Movement 1" per exemple. A continuació es va estrenar amb Oliver Stone amb la banda sonora d' "Alexander" (2004) on es retrata la vida d'Alexandre el Gran. En el disc utilitza una orquestra i hi participa la violinista Vanessa Mae a "Roxanne's veil".
En els últims anys Vangelis es va atrevir amb la pintura fent una exposició dels seus quadres a València el 2005. El seu últim treball és la banda sonora del film algerià "Crescule des ombres" (2015) del cineasta Mohamed Lakhdar-Hamina. El 29 de març a Rotterdam va fer una de les seues últimes grans actuacions, el concert Eureka, promogut pel ministeri neerlandès d'assumptes econòmics.
Vangelis, juntament amb Jean Michel Jarre i Mike Oldfield, han estat els millors instrumentistes europeus. Vangelis ha mort als 80 anys.
Avui, que és el dia n+1 de la diada de Sant Jordi, m’agradaria deixar-vos unes quantes idees de llibres relacionats amb les matemàtiques per si encara sou a temps de fer alguna compra, tot i que qualsevol dia de l’any és bo per a comprar llibres. I llegir-los.
Els llibres que us recomanaré no són llibres que s’hagin convertit en clàssics de les facultats de matemàtiques com “Algebra” de Serge Lang, “Equaçoes diferenciais ordinárias” de Jorge Sotomayor -tots els estudiants de matemàtiques del món l’hem llegit en portuguès-, “Cálculo diferencial y integral“ de Nikolai Piskunov o el “5000 problemas de análisis matemático” conegut popularment com el Demidovich, el cognom del seu autor. Clàssics absoluts de la bibliografia matemàtica però que no entrarien dins dels objectius d’aquest article.
De llibres de matemàtiques i amb matemàtiques a l’abast de tothom n’hi ha molts i de molt bons. El matemàtic i divulgador Ian Steward és l’autor dels llibres “Los grandes problemas matemáticos” i “17 ecuaciones que cambiaron el mundo”, uns llibres en els quals explica de manera molt didàctica i sense perdre el rigor matemàtic els grans avenços que han suposat els descobriments matemàtics pel devenir de la ciència i la societat: el teorema de Pitàgores, els logaritmes, la distribució normal, la transformada de Fourier… Steward també és l’autor d’una “Historia de las matemáticas”, però d’història de les matemàtiques, si hi esteu interessats i teniu temps per llegir (són 800 pàgines), el més complet és el de Carl Boyer. El de Boyer no és difícil de llegir, però si voleu començar amb una cosa més lleugera l’editorial Nivola té una col·lecció de llibres molt ben fets i destinats a un públic general sobre història: “Las funciones, un paseo por la historia”, “Curvas en la historia”, “De los Bernoulli a los Bourbaki”, “Una historia de las matemáticas para jóvenes”... I un de molt curiós és “A history of mathematical notations” de Florian Cajori en el qual s’explica el perquè de la simbologia matemàtica.
Sobre biografies de matemàtics també hi ha força varietat. El professor de la UAB Joan Girbau fa uns anys va publicar “L’home de la campana”, una biografia novel·lada de Karl F. Gauss. En el fabulós “Viaje a través de los genios” de William Dunham s’hi poden trobar les biografies de Cantor, Euler, Newton o els Bernoulli explicades a partir dels seus descobriments. I una altre cop tornem amb l'editorial Nivola que té una col·lecció d’una cinquantena de llibre biogràfics: Arquimedes, Fermat, Galois, Euler, Descartes, Legendre, Volterra… Els llibres tenen fórmules i demostracions matemàtiques, no us espanteu, però la seua lectura és a l’abast de qualsevol persona amb un mínim d’interès matemàtic. Per últim, barrejant història i biografies tenim dos llibres escrits en clau humorística absolutament divertits “El club de la hipotenusa” i “Los matemáticos no son gente seria” del Claudi Alsina.
Aquest professor, matemàtic i divulgador català té autèntiques joies curiosíssimes per fer-nos adonar de la matemàtica que hi ha al nostre voltant. Si voleu començar amb una visió general de tot arreu on es poden trobar matemàtiques la lectura del “Vitaminas matemáticas” és imprescindible. De la mateixa idea és el “100 qüestions de matemàtiques” del professor menorquí Miquel Capó. A partir d’aquí Alsina s’especialitza sobretot en geometria: “Geometria cotidiana” on explica la geometria del rotlle de celo o la de les rotondes, “Mateschef” sobre la geometria de la cuina o “Geometria i moda” en el qual dona una explicació matemàtica als tallatges de roba, mitjons, sabates i barrets.
Alguns llibres recomanats
Hi ha una llei que diu que per cada fórmula que apareix en una pàgina d’un llibre el nombre de lectors es redueix a la meitat. Espero que amb aquestes idees de lectura això no succeeixi i l’article serveixi per empènyer a llegir sobre les matemàtiques i que el nombre de lectors es multipliqui.
(Article publicat al Lectura el 24 d'abril de 2022)
