diumenge, abril 22, 2012

Men at Work - Who can it be now?

Sembla ser que cada cop que la palma un músic sempre ha de ser en "extranyes circumstàncies" en les quals ni la polícia s'aclara. A vegades, fins i tot, triguen setmanes en donar una versió oficial. Aquest cop no sabem si tardarem setmanes però sí que acabem de saber de la mort de Greg Ham, saxo, flauta i teclats dels australians Men at Work. De moment diuen que assassinat...

Els Men at Work format per australians (quants grups australians coneix a part dels INXS i Midnight Oil?) i nova zelandesos és un dels màxims exponents del que va ser el fabulós fenomen del tecno-pop de començaments dels 80. En aquells temps el tecno era sinònim de bona música i bons sintetitzadors i no pas com ara. Eren els temps de Yazoo, Kraftwerk, OMD, Softcell, Human League i companyia. Uns més tecno com els Kraftwerk i uns altres més pop, com els Men at Work. Que, per cert, van agafar el nom de les típiques senyals d'obres de les carreteres, en les quals sota el típic triangle amb senyor amb pala i casc hi havia un rètol que hi deia Men at work...

La carrera dels Men at Work va començar en un pub de Melbourne mentres estaven tocant l'any 1982. Com sempre passa en aquell moment els veu el típic productor caçatalents i els fa gravar un single. Un single anomenat "Who can it be now?" (el paio que comença amb el saxo és ell) que vostè ha sentit més d'un cop, que és una cançó meravellosa i que només sortir va arribar al nº1 de totes les llistes. Igualment el seu primer disc "Bussiness as usual are" (un dels millors discos de la història del pop i una de les pitjors portades de la música, i no exagero, eh?) va estar 10 setmanes consecutives en el nº1 de les llistes australianes. Van batre un récord amb Grammy inclós a les antípodes que fins llavors ostentaven els Split Enz, grup desconegut per la gran majoria de vostès. En aquest disc també s'incloïa l'altre gran èxit del grup que va arribar a ser hit com és "Down under" (escolteu el seu històric riff de flauta en aquesta cançó! i ojo que al videoclip s'ho passen pipa). De fet aquesta cançó ha portat molta polèmica perquè segons la justícia es veu que és un plagi d'un clàssic del folk anomenat "Kookaburra sits on the old gum tree", no sé, jutgin vostès mateixos (i mateixes). També en aquest disc s'inclouen petites joies desconegudes com "Be Good Johnny" o "Underground".

D'aquesta manera es converteixen en el grup australià millor pagat i fan el salt a les amèriques per telonejar ni menys ni menys que els Fletwood Mac! El 1983 publiquen el seu 2n disc "Cargo" que també aconsegueix bones vendes però sense tenir l'èxit de l'anterior. "Overkill" és la cançó més destacada del disc.

El seu tercer disc "Two hearts" (1985) ja l'editen quan el grup era un orgue de gats. Té cert èxit però ells que ja estaven acostumats a grans vendes el consideren un fracàs. Sobretot el cantant, Colin James, que va decidir tirar endavant una fructífera carrera en solitari amb el disc "Looking for James" el 1987. "Everything I need" és l'única cançó salvable del disc.

L'any 1996, Colin Hay i Greg Ham van ajuntar-se perquè llavors van començar a ser coneguts per Sudamèrica aprofitant un disc d'èxits anomenat "Brazil". Gràcies a això els recordem per una apotòsica actuació a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Sidney l'any 2000. El que van ser Los Manolos i el Peret a Barcelona són els Men at Work a Sidney.

La meua cançó preferida és "Who can it be now?" amb lletra molt paranoica i videoclip potser encara més... que la gaudeixin...

5 comentaris:

Robert de Lleida ha dit...

Més grups australians (de naixement o d'adopció):
- AC/DC
- Crowded House
- Jet
- Bee Gees

XeXu ha dit...

Com és normal, només conec aquesta cançó de la qual poses el vídeo, quines pintes, i quines cares posa el cantant, que no és el mort. Em sorprens molt sempre amb els teus coneixements. Saps que m'acabes d'inspirar un relat? Qui sap, potser algun dia l'escriuré.

Babunski ha dit...

XeXu: la música és una cosa que sempre m'ha agradat. De fet a casa meua només hi ha llibres de ciència i llibres de música. I algun d'història. I, per descomptat, milers de Cd's i LP's. I quan dic milers ho dic en sentit literal!
I, mira, ves per on, que jo serveixo de font d'inspiració... espero que el dia que l'escriguis me n'adoni que és el que el vaig inspirar jo!

Babunski ha dit...

Robert: Els Crowded House són neozelandesos crec. Els AC/DC i el Jet me'ls vaig descuidar, no vaig caure amb ells quan vaig esriure l'article. I dels Bee Gees... no en tenia ni idea!!!

XeXu ha dit...

Doncs mira, al final m'hi he posat i he escrit el petit relat. No sé si és massa bo, però espero que almenys et faci gràcia.