Boira

"La boira fa que perdin l'avió tres mil persones a Girona
En 48 hores s'han anul·lat 24 vols a l'aeroport gironí per mala visibilitat El sistema de seguretat no permet que s'enlairin naus si el camp de visió no arriba a 800 metres."

Amic (i amiga) lector (i lectora), tot això que he escrit a les línies que estan per sobre d'aquesta no ho he escrit jo. Ho han escrit uns senyors (i senyores) que en saben molt i que són redactors (i redactores) del diari AVUI.

Amb això no vull dir que estigui mal escrit. Jo no sóc ningú (ni ninguna) per dir que aquests (i aquestes) periodistes escriuen malament. De fet crec que escriuen molt bé. A mi el que em fa gràcia és la notícia. Quan aquest matí ho he llegit a la primera plana del diari m'he posat a riure i encara no he parat ara. Ni una roda de premsa de Frank Rijaard, Montserrat Tura i Albert Pla junts em podrien fer deixar de riure.

I vostès (vostè masculí i vostè femení) es preguntarà per què ric tant, no? Si no s'ho pregunta faci el petit esforç de preguntar-s'ho sisplau. Gràcies. Intentaré donar-li una resposta.

Primer de tot confiem en la bona voluntat dels treballadors (i treballadores) de l'Aeroport de Girona i suposem que no han volgut gastar una broma a 3.600 passatgers (i passatgeres) dient-los que els avions no poden enlairar-se per la boira i la mala visibilitat...

I segon de tot, suposem que la cosa sigui certa... que si hi ha boira i problemes de visibilitat els avions no poden enlairar-se per vagi vostè a saber quina llei física.

I tercer de tot i conclusió.... suposant que els dos supòsits anteriors són certs jo em pregunto QUI VA TENIR LA MENT BRILLANT DE PLANIFICAR LA CONSTRUCCIÓ D'UN AEROPORT A ALGUAIRE??? Un senyor que enlloc d'ulls i orelles té trompetes i antenes i és de color verd i aleshores no sap que a Alguaire hi ha una miqueteeeeeeeeeeeeeta de boira? O és que al desembre i al gener l'aeroport deixarà de funcionar per poder ampliar la ZEPA o donar concessions de vols a Air-Madrit?

"Nitbona", "Nadals", "Turró" i "Sanesteve"

Diuen que això del català va la mar de bé i que els xiquets catalans han d'estudiar més espanyol, que es veu que no en saben prou. Per comprovar la bona salut del català n'hi ha prou de parar l'orella. Pares l'orella en un indret qualsevol (de la Panadella cap al mar) en un moment qualsevol i les probabilitats de sentir algú parlant català són molt inferiors a les de sentir algú parlant espanyol. I quan, finalment, la sort i la perseverança et permeten escoltar una conversa en català et quedes garratibat de veure fins a quin punt el català que es parla està impregnat d'espanyol. Ni un ni dos, molts cops he sentit aquests dies gent que parlaven del que farien o deixarien de fer aquesta nit, la Nit de Nadal, la qual curiosament anomenen Nitbona, en un calc de l'espanyol que posa la pell de gallina.

I, encara no recuperat de tanta Nitbona, segueixes parant l'orella i segueixen parlant d'aquestes festes i t'adones que molta gent es refereix a les festes com a Nadals, un plural absurd que no saps ben bé d'on ve fins que recordes que els espanyols tenen l'estrany costum de considerar que aquests dies són les Navidades.

I si no et saps avenir d'aquest plural, després resulta que amb l'orella encara parada descobreixes un singular que també et sorprèn. D'allò que tota la vida n'havíem dit torrons (o tarrons en lleidatà) cada cop hi ha més gent que en diu torró. I la raó, naturalment, és que els espanyols ho diuen així, en singular.

I quan ja no vols parar més l'orella i vols anar cap a casa a celebrar la Nit de Nadal i menjar els torrons que cagarà el tronc, encara tens temps d'adonar-te que de l'endemà del dia de Nadal en diuen Sanesteve com si la t de Sant hagués desaparegut. I, és clar, la cosa és que en espanyol es pronuncia d'aquesta manera. I penses que realment has tingut molta sort de poder parar l'orella i de sentir algú que encara parla en català i que no t'amargaràs pas les festes perquè la gent digui Nitbona, Nadals, torró i Sanesteve, que pitjor serà en el futur quan només sentiràs Nochebuena, Navidades i turrón i quan Sant Esteve ja no el celebrarà ningú.

Quina pena que em fan! Pobra gent!

Avui, senyors (i senyores) lectors (i lectores) m'he passat tot el dia desitjant trobar-me un d'aquells romanesosalbanokosovarslituans que venen paquets de kleenex pels semàfors. No havia manera de parar de plorar i plorar i vinga a plorar. Els senyors de Murcia haguessin regat centenars de milions de camps de golfs amb les meves llàgrimes.

I què ha passat perquè un humil servidor pateixi aquest atac de pena tan gran? Una notícia publicada avui a la premsa afirmava que "Les estacions d'esquí han deixat de guanyar 10 milions d'euros per culpa de la falta de neu". Aiiiiiiiiiiii! Quina peneta cada cop que hi penso... buaaaaa! No puc reprimir-me... buaaaaaaa...

Cada cop que penso amb els senyors propietaris de les estacions d'esquí... pobra gent! Quants diners que no han pogut guanyar... i ara sense aquests diners no podran comprar terrenys per fer pistes i baixadors per a pijos... buaaaaa! Ni podran fer malbé la muntanya edificant hotels perquè famílies amb penúries econòmiques hi puguin anar a passar el cap de setmana... buaaaa... no podran comprar tinents d'alcalde d'urbanisme per requalificar terrenys i poder embrutar el paisatge contruint milers de milions de xalets de postal suïssa a la Vall Fosca o a Baquèira i així fer malbé el poc Pirineu que ens queda a a Lleida.. buaaaaaaaa! Això és més trist que un funeral amb Leonard Cohen i Jose Montilla...

Aquest pont estava mig país pendent de si nevava o no. Semblava com si el món s'hagués d'acabar. Oh! Què farem pel pont de la Puríssima si no podem esquiar? Els pixapins són una forma de vida intel·ligent o només són una forma de vida? Saben que es poden fer més coses a l'hivern, a part de baixar muntanyes lliscants embotits dins d'unes granotes fosforescents?

És un de sol que es mou molt

Cues als centres comercials de senyors consumidors (i senyores consumidores) frisosos de laminar la targeta de crèdit i de senyores periodistes (i senyors periodistos) frisosos d'explicar les cues de consumidors frisosos als centres comercials. Cues per anar a les fires de Nadal. Cues per anar als centres de les ciutats. Cues per anar a la Fira de l'Avet d'Espinelves i per anar a la Fira Medieval de Vic, tantes cues que alguns van haver d'aparcar el cotxe a Arenys i a Tortosa, respectivament. Cues a les estacions d'esquí (poques) obertes, tantes que a una pobre pista de debutants, una de les poques oberta als Pirineus, l'han vist a Austràlia amb el mocador de fer farcells i dient:
-Jo me'n vaig, això no hi ha qui ho suporti.
Cues als restaurants de carretera, tantes que avui seurà a taula aquella família que dijous a les tres de la tarda va dir:
-Ah, doncs si només n'hi ha per una hora, apunti'ns a la llista d'espera.
Cues als quioscos demanant el CD de La Marató de TV3.
-He anat ja a 300 quioscos i no he trobat el ditxós CD. O me'n dona un ara mateix o truco un amic meu que té una banda d'albanokosovars...
Ple a vessar a les cases de turisme rural. Setanta mil persones al partit del Barça de futbol i nou mil al de l'equip d'handbol. Onze mil persones al CosmoCaixa de BCN per veure com s'enlairava l'Ariane 5. Cues als taulells de facturació dels aeroports i overbooking de catalans a Nova York. Cues per comprar la nova consola de Nintendo. Cues del poloni 210 per aparèixer a tots els indrets possibles... però aquest ja és una altre tema. I finalment, per desfogar-se a gust, afegeixi aquí vostè la seva pròpia cua o embús.
I la gent diu que no té un euro. I les botigues, i els hotels, i els restaurants diuen que no fan calaix. Bé, només hi ha una explicació: tot això ho causa un del sol (o una de sola) que es mou molt... i no gasta, esclar.

El català de Montilla

Hi ha gent que té molt mala sort. Tanta que sap greu i tot. Anys i anys dient que et persegueixen per parlar castellà, denunciant que parlar castellà a Catalunya significa la mort social, buscant algun respectable ciutadà (concretament un) disposat fins i tot a fer veure que feia una vaga de fam reclamant ensenyament exclusivament en castellà per als seus fills i dient des de tots els mitjans de comunicació que tots els mitjans de comunicació et marginen. Anys i anys repetint la cançoneta i arriba un dia que una gran abstenció et permet a tu, independentista ejpañol, superar per un marge de 0,05 punts el 3% que obre les portes del Parlament. Benvingut al sistema.
I el dia que puges al faristol per expressar els teus greuges, el dia que has de fer tremolar els fonaments de Catalunya, de la Moreneta i del zoo d'en Pitus junts, aquell dia... aquell dia vet aquí que tens davant Pepe Montilla. I saps què et diu el senyor Montilla? Que si hi ha Ciutadans que tenen problemes amb el català són funcionaris de passada per Catalunya (torpede 1). Et diu que si hi ha una llengua en situació de risc aquesta és la catalana i que si vols comprovar-ho que te'n vagis a una llibreria (torpede 2). Et diu que no permetrà la divisió entre els que parlen català i castellà, una de les teves fixacions (torpede 3) Et diu que aquí tothom entén i parla el castellà, però que no tothom entén i parla el català (torpede 4). I et diu que ell és un exemple d'això últim perquè el seu català és deficient (torpede 5 acompanyat d'un triple mortal amb tirabuixó)
Ja és mala sort, ja, que qui et desmunti les mentides que has repetit sobre la llengua durant anys i anys sigui precisament un xarnego. És que no hi ha dret. Jo de tu renunciaria a l'escó i tornaria a les casernes d'hivern de la COPE i El Mundo. Allà tothom pensa igual que tu i no hi ha perill que algú digui la veritat i et faci quedar en ridícul. I és que el gran error dels antisistema és entrar al sistema.

Patriotisme social... i què?

La veritat és que per la bona salut de tots els diputats del Parlament, que primer de tot són persones, es podien haver estalviat els dos dies de debat d'investidura. Tot plegat, ja estava decidit que tindríem a Montilla de President(e) i santes pasqües!

El discurs del Montilla era perfectament previsible. Entre frase i frase em donava tenps d'acabar de construir el Segarra-Garrigues i en tornar davant la tele encara no hauria començat la següent frase. Això sí, utilitzant el dialecte montillés: sense esses sonores, sense pronoms febles i sense vocal neutra... acabarà sent aquest el català estàndard? Però la frase del dia fou "Jo no hauria acceptat tantes retallades a l'Estatut com vostè" dirigint-se a Artur Mas. Penso que mai ningú en la història de la humanitat des del Big Bang li ha futut una clatellada tan gran al sr Mas... osti amb el Montilla... sembla que no però les fot, les fot.

Josep-Lluís Carod-Rovira crec que per primer cop en una sessió parlamentària no va citar cap poeta. Potser sí ho va fer... però ja se l'escolta algú avui en dia al Carod? Ja sabem que el sr Carod és un gran filòleg amb una molt bona dialèctica però, sr Carod, no cal que inventi expressions continuament. Què és això del Patriotisme social que s'ha inventat? Penso que no ho entèn ni el Puigcercós! Algun dia ho explicarà a les bases d'ERC que estan al triangle de les Bermudes des de l'1 de novembre? La direcció del partit està a anys llum de la militància... i la militància està a parsecs* de la votància...
Això del patriotisme social és acceptar que "Catalunya avui no necessita recordar obsessivament la seva personalitat nacional, sinó una acció de govern eficient"? Doncs per això agafem els papers de la Generalitat i els portem a Gestoria Ronda que ens ho faran tot molt bé, que jo els conec. El president de la comunitat de Cantabria (posem per exemple) faria un discurs molt semblant. Potser pel google hi ha alguna pàgina amb discursos per sessions d'investidura. Investigaré al rincondelvago.com

Pel que fa als altres, Artur Mas va dir el mateix que porta dient des del 2 de novembre per terra, mar i aire i lo que te rondaré morena. Josep Piqué va fer content al seu club de fans i Alberto (primo de) Rivera va fer els discurs en castellà per tocar els ous, siguem clars. I José Domingo Domingo es va presentar en keds.

*: 1 parsec=3,6 anys llum

El Caudillo dels Països Catalans

Avui amics (i amigues, i no amics i no amigues) no sóc jo qui escriu aquest post... uuuuuuuuuuuh... avui sóc l'Iker Jiménez... uuuuuuuuuh (això és per fer por, eh?) i estem en un programa especial de Milenio 3. Uuuuuuh... tapint-se fins dalt del cap que fa molta por el capítol d'avui... uuuuuuuhh.
A la confluència de la rambla Corregidor Escofet amb l'avinguda de Balàfia i el carrer de Vic havia una plaça molt boniqueta amb una rotonda molt redoneta que de cop i volta ha desaparegut... ooooooh! Aquesta plaça es deia Plaça dels Països Catalans (quin nom més bonic i entranyables per una plaça tota enjardinadeta).
I de cop i volta, la plaça va desaparéixer... oooooooh! Sí, sí... i l'equip de Milenio 3 ho està investigant.
El primer que va passar és que la gran quantitat de plantes i flors que es van plantar en aquesta plaça es van deixar morir. Alguna dimensió desconeguda? Algun afer parapsicològic? Alguna visita alienígena? (i entenem com alienígena un extraterrestre i no pas a Alberto Rivera ni amics seus). On està Mercè Rivadulla regidora de medi ambient i sostenibilitat i multiculturalitat i ecosocialisme? Està ocupada perquè no pot abarcar el 50% dels càrrecs que té ICV a Lleida? I sabent que l'altre 50% dels càrrecs els té el seu marit, no poden compartir més les tasques? O la paritat consisteix que entre una mateixa família ocupin tots els càrrecs? Uuuuuuuh (aquest uuuh és de fantasma).
I l'afer més extrany ja fa més d'un mes que dura. La plaça dels Països Catalans s'ha convertit en la Plaza del Caudillo... uuuuuuh. Alguna ment brillant ha empegat un adhesiu on posa ben gran "Plaza del Caudillo" damunt del rètol del nom original de la plaça. I com que la plaça deu estar desapareguda en una porta dimensional, cap brigada de l'ajuntament s'ha dignat a retirar aquest cartell.
I no posem en dubte l'eficàcia de les brigades d'Àngel Ros en la neteja. Quan apareix alguna pintada en el monument franquista que tenim a la plaça Cervantes desapareix en menys d'un dia, en canvi l'adhesiu aquest continua i continua i continua estant... estem arribant al final de la investigació?

La senyal d'obres

Avui, senyors (i senyores, és clar... que sinó els d'Iniciativa se'm queixen i ara que tenen les porres dels Mossos i Mosses no val la pena que s'enfadin) farem un exercici d'agudesa visual.

Quan anàvem a l'autoescola a aprendre'ns de memòria totes aquelles normes sobre "camiones de más de 7.500 kg y remolques de más de 2.500 kg" (que avui en dia tothom hem oblidat però que gràcies a Déu continuem tenint bonificació a l'assegurança del cotxe) ens va explicar el professor (o professora) que havia una senyal amb un dibuix que simbolitzava un senyor (però no senyora en aquest cas) treballant amb una pala... i què aquesta senyal volia dir que trobaríem obres durant un tram de carretera/carrer/via o cosa per circular tipus Eix Transversal.

Voldria fer dos reflexions sobre el valor senyalístic aquest:
1) Aquesta senyal pot abocar al suïcidi milers de persones que s'han aficionat a fer el típic màster (qui no ho té avui en dia!) de Riscos Laborals. El senyor (que no senyora) que reflecteix aquesta senyal no porta casc!!! No porta botes de seguretat!!! No porta arné!!! Pot tractar-se d'un immigrant (o immigranta) il·legal? De qui és la culpa? Té papers per treballar el senyor (que no senyora) de la senyal? És un mileruista? Ha conciliat la vida laboral i familiar? Es va manifestar a la plaça de Sant Jaume contra el govern d'Entesa?

2) De veritat ens volen fer creure que aquesta senyal de trànsit vol dir obres? No dubto que quan veiem la senyal hi hagi obres. Hi ha llocs que una senyal d'aquest tipus pot indicar un carril de l'autovia més transitada de Catalunya tallat durant uns quants mesos. Però, en unes obres a la carretera... vostè ha vist un senyor (que no senyora) en aquesta posició i fent aquest gest? No seria més entenedor dibuixar 4 o 5 persones mirant un forat o desplegant plànols? O uns senyors amb casc amb les mans a la butxaca? O un senyor (o senyora, ara sí) amb una pala excavadora trencant una catenària de RENFE? Crec que la ciutadania (ui! ara he de vigilar amb aquesta paraula) ho agrairíem.

El fabulós món del CI(U)RC

Haaaaaaaaabía una vez... un circo parapaparapapà...

Senyores i senyors, entrin al fabulós circ que hi ha muntat aquest dissabte a la plaça de Sant Jaume. Passin i vegin el fabulós pallasso David Madínetti com fa riure a la seva gent. Primer assistirem a la projecció del DVD que fet Madinetti per l'ocasió i que se'n riu de Carod-Rovira per fer gràcia als seus. Després escoltarem les converses de Madinetti amb directors de programes de ràdio per amenaçar-los perquè no vagin tertulians d'Esquerra. Jajajajaa, quina gràcia, joojojo...

Ara mirem tots al balcó de la Generalitat i cantem "Hola don Pepito (Montilla), hola don José (Montilla)!" I ens riem del Pepito i del José, jojojojojo.... "¡Pepito, qué eres un españolista!"... jojojojo... I per acabar de riure més, els del circ CI(U)RC diuen "protestem perquè ERC ha pactat amb el PSC, però si nosaltres haguéssim pogut també haguéssim pactat amb el PSC!" I vinga a riure el públic que ha vingut majoritàriament de SobreDiagonal, jojojo, jajaja...

I ara repartirem per tot el públic present que porta ja el nas de pallasso posat (i les senyores abrics de bisó i astracán) una senyereta amb un crespó negre. Qué divertit!!! Com ens hem fotem! Juajauajau... i això que nosaltres vam estar 8 anys pactant amb el PP i ningú va fer mobilitzacions ni protestes contra nosaltres!!! Jojojojo... i mira que hem tingut 25 anys per canviar la llei electoral i ara protestem perquè el nou Govern no la canvia... jauajauajauajua...

Quina tarda més divertida a la plaça de Sant Jaume... i molts es pregunten perquè no han volgut venir els Carotti i Puigcercocci al circ... potser encara estan extasiats per les gràcies de David Madinetti.

P.D: Veient totes les lamentables reaccions i declaracions que tenen els CIU-tadans cada cop em convenç més la decisió de no fer president al Mas. Tot i que tampoc em convenç la decisió de fer president al Monty (Phyton). Esperem que Jordi Pujol busqui una nova generació realment eficaç per CIU si no vol morir en l'inopia.

Intentaré creure'm el que diré ara...

1. Com a votant d'ERC, inicialment jo preferia que ERC hagués decidit no investir cap del dos, ni Mas (per fals, arrogant, xulo i cregut), ni Montilla (per motius obvis). Carod president.

2. Ara, i després de d'escoltar ERC, intentaré tenir esperança i il·lusió de nou... malgrat que no han fet el que semblava ser, per a mi, la millor decisió. De fet penso que és la pitjor que podien fer. Potser no... la pitjor hagués estat un pacte ERC-PPC-Ciudadanos... haguéssim rigut si més no...

3. ERC ha explicat quina posició tenia cadascun dels partits, nacionals, regionals i estatals, i ha estat bàsicament això: CiU només volia governar amb el PSC; el PSOE, qualsevol cosa on no hi hagués ERC, però sobretot la sociovergència (recordem que ja fou pactat en el retallat d'últim moment de l'Estatut del 30 de setembre, ZP + Mas); ICV no cal dir-ho, per renovar el tripartit (i així li va, que no pesca res... que vagi dient que només vol pactar amb el PSZ i no li donen ni una trista vicepresidència); i el PSC, si més no de cara enfora, renovar el tripartit.

I, doncs, per què m'ho intento mirar positivament?

1. ERC explica que cap d'aquestes forces estava pel sobiranisme i, per tant, aquest objectiu actualment només es pot cercar des del partit i no des del govern. De fet, tampoc hi ha tanta diferència entre CIU i el PSC, tenen el mateix Estatut com a objectiu... ja veus!

2. Explica que les polítiques socials i d'esquerres no eren possibles amb CiU, i sí més assolibles amb el tripartit.

3. Explica que aquest nou govern s'ha enfocat diferent i les decisions seran exclusivament del govern i no pas dels partits..., això evitarà tant d'enrenou sobrer.

4. Explica que en Montilla serà presidente i hi haurà un vice-presidents, Carod que donarà un pes ideològic al govern. A més, Cultura, Política Lingüística i Seleccions Esportives dependran d'ERC. Quina llàstima de no tenir Educació.

5. Explica, i crec que amb encert i visió de futur, que el tripartit és l'opció que cohesiona més el poble català, no dividirà la gent per raó d'identitat, ni de cultura, ni d'opció nacional, entre governants i oposició (en clara referència que CIU+ERC podria provocar, i més veient com pot ser d'assimilable el discurs dels nouarribats Ciudadanos, una divisió del poble català que tenen sentiments identitaris diferents i seria una oposició massa centrada en el maniqueisme nacionalista d'uns contra els altres segons origen-destí tal i com ha esdevingut a Euskadi).

Els dono un altre cop el benefici del dubte, i espero que estiguin a l'altura (val a dir que en aquests darrers anys m'ha decebut molt més el tripartit com a projecte i CiU com a oposició, que no pas ERC, la seva acció de govern ha estat impecable).

I ara només em falta que em cregui tot això que acabo de dir.

Visca Baltasar María Carlos de Casanova Habsburg-Lothringen

Nononono... no es pensi que aquest títol és un crit de suport al futur nou hereu de la Corno Austro-Húngara. Tampoc es tracta d'un blog propagandístic sobre la importància del Partit Carlista en la nostra política.

Senyors, senyores... aquest individu de nom tan estrambòtic com les patilles de Pernando Barrena és el personatge que ocupava la setena posició en la candidatura de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía de Lleida. Aquest senyor, juntament amb altres elements de friquisme de la seva candidatura van obtenir 1.748 vots i l'Albert(o) Rivera en va aconseguir 89.567... cal estar contents.

L'altre dia deien que "lluitarien pel bilingüisme". I que content em vaig posar!! Per fi algú que parla amb propietat al nostre país-regió-nació-comunitat. Per fi!

Lluitar pel bilingüisme vol dir que propugnaran que Catalunya tingui tants canals de televisió en català com en castellà. Vol dir que quan anirem al cine podrem triar tantes pel·lícules en català com en castellà. Vol dir que a les botigues no ens atendran només en castellà. Vol dir que els cambrers dels bars de barcelona m'entendran perfectament quan demani un entrepà o un cafè amb gel... vés per on que encara serem amics amb aquests CIUdadanos (ui! se m'han escapat les majúscules).

Visca Antonio Robles, visca Albert(o) Rivera i visca Baltasar María Carlos de Casanova Habsburg-Lothringen!!!!

I si ens fem andalusos?

Distingit públic, avui toca màgia. Els senyors PP ens faran el famós truc de recórrer al Constitucional articles del nostre Estatut que, en canvi, accepten en altres Estatuts com l'andalús.
I veiem ja com el PP agafa l'apartat referit al Consell Audiovisual, just quan diu que "el control d'aquest Consell només es pot admetre respecte dels mitjans de comunicació de naturalesa pública", ja que si també s'hi inclouen els privats "topa amb l'article 20 de la Constitució". I què passa? Doncs que a la vista de tothom el transforma en l'article 129 del nou Estatut andalús, on llegim que el Consell Audiovisual és l'encarregat de vetllar pel "respecte dels drets, llibertats i valors constitucionals i estatutaris als mitjans audiovisuals, tan públics com privats a Andalusia". Olé tus güebos, Mariano.
La mà és més ràpida que la vista quan toquem el tema de drets i deures. El PP recorre l'article 20 del nostre Estatut que parla "del dret a viure amb dignitat el procés de la mort" assegurant que viola l'article 15 de la Constitució. En canvi a l'article 20 de l'Estatut andalús, quan parlen del testament vital, reconeixen el dret "a la plena dignitat durant el procés de la mort". Aquesta redacció també ha estat acceptada pel PP a l'article 19 de l'Estatut de Castella-la Manxa. Aplaudim tots amb les orelles, sisplau.
I ara no es perdin el repicó. Del barret de la demagògia que només busca presentar-nos a Ej-paña com uns cabrons insolidaris, surten dos conills ben molsudets. Mentre aquí impugnen l'Agència Tributària, a l'Estatut andalús accepten crear una Agència Tributària amb les mateixes funcions que la d'aquí, i quan aquí recorren la designació dels membres d'institucions de l'Estat, allà l'accepten.
Amic Rajoy, ja que al seu partit ara se'ls omple la boca dient que cal parlar del que preocupa els ciutadans, ¿seria tan amable d'explicar-nos el truc? Més que res perquè se'ns en vagi la cara d'idiotes.

(Iu Forn, Avui, 4/11/2006)

Sabino i Maite, ciudadanos

Comença el gran espectacle del circ! Els pallassos i bufons comandats per Albert Boadella arriben a Lleida en plena campanya electoral a repartir castanyes (reals i metafòriques) i moscatell (si els en queda perquè dóna la sensació que se l'han begut ells).

Divendres dia 27 d'octubre a la rambla de l'Escorxador (ja ho podien haver fet a dins) fou la presentació en societat del súper partit intel·lectual Ciudadanos No Nacionalistas (Catalanes claro! porque nacionalistas españoles sí lo somos). Davant de 100 persones que es van congregar per l'espectacle (preocupant! poden treure 100 vots a Lleida, a mi no em deixa dormir tranquil) el ressentit i renegat Sabino Méndez (ex-Troglodita del Loquillo) va fer el seu discurs habitual contra la Generelitat, simplement perquè mai li donaven subvencions. Sempre girant sobre el mateix, que ell per composar en castellà no ha tingut ajudes. Doncs bé, jo li diria que això és la Generalitat de Catalunya i no la Junta de Andalucía. Si vol demanar ajudes per cantar en castellà, té l'oportunitat de demanar-les a Asturies, Andalusia, Aragó, Castella Lleó, Castella la Manxa, la Rioja, Murcia, Canarias, Extremadura, Cantabria... però ja és casualitat... les ha d'anar a demanar a la Generalitat de Catalunya. Vaja home!

Continuant amb l'espectacle musical, l'alma mater del circ (ai! partit vull dir) a Lleida, la senyora Maria Teresa Noya va oferir un recital de cançons que tan bé ella sap cantar des de ben petita. Es notava a faltar l'ajuda d'algun familiar seu proper a la guitarra. També, aquesta senyora ens oferí perles en el seu discurs del tipus "los independentistas de ERC son unos cafres" o "las selecciones catalanas son una auténtica chorrada".

Doncs jo, per curiositat filosófico-filològica, com sóc independentista i com sóc d'ERC he decidit buscar què vol dir cafre, perquè ja que ho he de ser doncs val més saber-ho.

Cafre: 1) Relativo a Cafrería, antigua región del sudeste de África. 2) Que se comporta con violencia y crueldad. 3) Que es tosco y zafio.

I ara he de decidir quina de les 3 definicions s'atança més a mi. Suposo que com la senyora en qüestió és d'un nivell intel·lectual abrumador i deu saber molt de tot, m'acaba de fer saber que els independentistes tenim origen africà. Ara ho entenc tot! Quina mania en reclamar seleccions catalanes si ja en tenim d'angolenyes, botswaneses o moçambiquenyes!

Un cagalló de gos

A Lleida hi ha dues persones que ho saben tot sobre Lleida. Són el Romà Sol i la Carme Torres. Entrevistats al programa Converses de Lleida de La Manyana TV, la parella d'historiadors han deixat anar que "Lleida ha perdut influència política" i recordaven els temps "quan al pati dels Tarongers es parlava amb accent lleidatà".

Mai ningú havia dit una veritat tan gran des de que ZP digué "Aprovaré el estatuto que salga del Parlament". Ara mateix els polítics lleidatans no pinten absolutament res. Per primer cop en tota la democràcia les terres lleidatanes no són representades per cap conseller a Palau. Ni la trista conselleria d'agricultura que sempre ens donaven als lleidatans! Ni aquesta! Ara, aquell homenot del William Carnes és conseller d'agricultura. Suposo que deu ser perquè es diu igual que un tipus de pera. Faria gràcia tenir un conseller William i un secretari general Blanquilla o Llimonera o Grand Schmit.

Aquesta impressió que Catalunya acaba a la Panadella es pot veure fàcilment en alguns casos en campanya electoral:

1) Resulta que els mitjans de comunicació lleidatans han demanat un cara a cara entre Josep Grau (CIU) i Quim Llena (PSZ)... perquè com no es fa el Mas-Montilla hi ha ordres de no fer-ne cap més.

2) El Quart Cinturó. No hi ha dia que no surti el Quart Cinturó a la tele... i a mi què el Quart cinturó? Que es fotin tirants! I l'autovia Lleida-Osca? I la Lleida-Tarragona? I la Tàrrega-Montblanc? I la Lleida-Viella? I la Bellcaire-Castellserà si convé? O la d'Alguaire a Vilanova de Segrià?

3) Resolucions com la de la petarda aquella de la Caterina Mieras que entèn tant de cultura com la directiva de Ryanair d'atenció al client. Aquesta dona va aconseguir amb les seves declaracions sobre el Museu Diocesà posar d'acord a totes les forces polítiques de Lleida en contra seva! Avui mateix sentint una tertúlia de polítics lleidatans a Barcelona Ràdio (la ràdio nacional de Barcelona), el moderador, que era el XAvier Grasset no sabia ni què preguntava... millor dit, no sabia què preguntar perquè no tenia ni idea de la problemàtica de les nostre terres.

4) I l'última... perquè uns senyors de Barcelona ens han de tancar el nostre canal de La Manyana TV? Perquè no tanquen BTV? Perquè no clausuren el piromusical de la Mercè que encara no sé perquè ens el fam empassar a tot Catalunya fent-lo per TV3?

P.D: M'ha vingut al cap una cosa que déiem quan érem petits. Pintem menys que un cagalló de gos. Barcelona mana i aquí a creure.

El talp

Avui, el que direm aquí és completament secret i m'ho ha dit un espia. Així que no en facin gaire difusió.

Un/a talp/a (per acontentar als d'ICVEUAIHJDSKOFG) que està dins del PSC (sí, sí! dic PSC i no pas PSE ni PSOE ni PSZ, és dels pocs que creu que el partit socialista és català encara!) m'explica que tota la situació que quedarà després de Tots Sants està més controlada que un independentista en un fitxer del juez Garzón.

Això del Pepe Montilla ja esta pactat de fa dies. Es veu que quan el Mas va estar aquelles famoses set hores menjant-se una patata (!!) a la Moncloa li va dir al Zapatero: "José Luis, posa-hi algú al qual jo li pugui guanyar les eleccions per golejada". I el Zapatero amb el talante li va contestar "Aprovaré el estatuto que salga del parlamento..." ai no! això no era... és que quan penso amb el Zapa sempre em ve al cap aquesta frase.

"T'hi posaré el xarnego aquell" va contestar el ZP (en castellà suposo). Aleshores el Mas se li va posar la laca del tupè de punta, va agafar l'esporgadora i digué "Porta, José Luis, que et retallo l'estatut tot el que convingui". I au! vinga! els dos amiguets es van posar a jugar amb l'estatut patim-patam... i ara retallo lo de les seleccions esportives... crac-crac... i ara retallem lo de l'aeroport... i ara retallem les competències d'immigració... i ens va quedar l'estatutet més desfet que les catenàries de RENFE.

Així que... per molt que votem i votarem amb castanyes i moniates, tindrem govern de CYU amb el PSOE. David MAdí de cap de TV3 i Carme Chacón a Benestar Social. Au! Aneu apuntant!

P.D: I PP Montilla? PP Montilla director general de política lingüística. Tot plegat...

El Nivell C (de castellà?)

Amics (i amigues) lectors (i lectores), qui de vostès no té el gran i fabulós Nivell C de català? Avui en dia tothom té un nivellet C de català. Anem pel carrer i a la gent se li veu a la cara. Dius "mira, aquest té el nivell C de català". I vas a la plaça i tothom està amunt i avall amb el nivell C i vas a buscar bolets i només sents paraules com àdhuc, suara, nogensmenys o ensems entre els boletaires.

Avui en dia qui no té un nivell C de català no és ningú. Sense nivell C no pots donar classes a la Uni, no pots donar classes a secundària ni a primària... fins i tot no pots ser funcionari! Alça Manela! Qui havia de dir que els funcionaris tenien una obligació! Bé, tot això és molt raonable, però hi ha algun lloc de treball on no sigui necessari tenir el nivell C de català?

Tic, tac, tic, tac (temps per pensar). Temps! Síiiiiiiiiiii! La plaça de president de la Generalitat! Sí, sí, ho llegeixen bé. Per ser president de la Generalitat no cal ni tenir carrera universitària (faltaria més pobra gent!) ni nivell C de català (clar!).

Doncs el senyor Pepe Montija de Cornejá de Xobregat (sic), és polític de professió sense cap titulació i sense nivell C de català. Si aquesta és la nova adquisició de la classe política catalana, ja podem anar plegant. Com si no hi haguessin professionals titulats al nostre país...

Montilla és un home del PSOE (això del PSC ja no existeix, no?), amb el mateix sentiment catalanista que pot tenir Sainz de Ynestrillas o l'alcalde de Torrepacheco i amb una formació acadèmica escassa. I en aquest sentit, la pregunta que ens hauríem de fer tots no és si un xarnego pot ser president de la Generalitat, perquè aquest senyor té tan dret a ser considerat català com qualsevol altre ciutadà del país (si posem dins del món dels catalans a Boadella, Espada, de Carreras, Caja, Vidal-Quadras qualsevol objecte animat o inanimat també ho pot ser) . La pregunta que ens hauríem de fer seria una altra: podem al segle XXI tenir un president de Catalunya que no hagi acabat ni tan sols una carrera universitària?

Josep Antoni Duran i Barcelona

Avui, amic lector (o lectora) farem un joc de caire intel·lectual. Però intel·lectual dels de veritat, no d'aquell intel·lectualisme que diuen que Cataluña les suda la polla.

Es tracta del bonic joc Adivini qui ha dit això! Viscaaaa! Comença el concurs.

La frase en qüestió és: "A Catalunya no li cal selecció nacional perquè ja té el Barça que la representa". Bonica frase, no? Doncs vinga, a veure si encerta quina ment lluent i brillant (això és una pista) digué aquesta carcamalada.

Qui ho ha dit? Samuel Eto'o? No home (i dona) no! Si hagués estat aquest individu l'hagués dit en castellà.

Joan Laporta? Nooooo! Està preocupat en fer números per solidaritzar-se amb qualsevol causa que no tingui res a veure amb Catalunya.

Alejandro Echevarría? I ara! Aquest està alicatant el Valle de los Caidos.

PP Montilla? Ui! I ara! Com se li acut pensar a vostè que el Montilla pugui dir una oració en català amb 3 verbs i un pronom feble!

El PP Piqué? Taaaaaaaaampoc! Està recollint tots els encíams i tomates que li tiren per muntar una paradeta al peu de carretera per quan surten els pixapins de casa i vendre'ls les verduretes.

Oooooooooh! S'ha acabat el temps! L'autor de la frase fou Josep Antoni Duran i Lleida. Aquest senyor sense un pèl de tonto nat a Alcampell (Franja de Ponent) i despatx professional a Lleida (Franja de Catalunya) però despatx polític al Pont Aeri Barcelona-Madrid. Un home en principi poc sospitós de centralisme però que confon Barcelona amb Catalunya. Quin ressentit (o renegat) de la seva terra, no?

Si aquest senyor representa una part important de CYU estem ben arreglats. Amb afirmacions com aquesta ja ens podem pensar quin tipus de govern ens espera als lleidatans.

El Barça que representi casa seva que prou feina té i als demés catalans que ens representi la nostra selecció, que és el que toca!

P.D: Aquest mateix individu en les mateixes declaracions va afirmar que no es fotografiaria mai amb una estelada. No deu fer servir el google aquest bon home.

Humanament comprensible

Miri senyor (o senyora) lector (o lectora), avui li recomano un exercici per tal de treure's aquest stress que vostè porta a sobre i no sap què fer per cremar tota aquesta adrenalina que porta a sobre.

Miri, vostè va pel carrer i es troba l'intel·lectual Ivan Tubau qui li diu “la nación catalana me suda la polla por arriba y por abajo, que se metan Catalunya por el puto culo. A ver si les explota dentro”, doncs sense pensar-s'ho gaire (no fos cas que digui més bestieses) li clava un bon mastegot. I si el senyor intel·lectual li recrimina alguna cosa vostè li diu que la seva acció ha estat humanament comprensible. Aaaaaaaaah, que bé m'he quedat!

Continua el seu passeig i ara es troba a PP Piqué i el noi de Vilanova li solta que “El franquismo no era un régimen fascista; era un autoritarismo de derechas”, doncs no es talli! Clatellada i no passa res, ell mateix reconeixerà que ho ha fet de forma humanament comprensible.

Patim, patam i ara es troba al súperperiodista i eurodiputat Luis Herrero. El gran Luis amb unes ganes terribles d'establir conversa amb vostè li aboca el següent “Cataluña tiene la democracia de peor calidad de todo el territorio nacional y europeo”. No es preocupi! Que s'ha sentit ofès? L'agafa, li fot una plantofada i a córrer. La seva reacció ha estat humanament comprensible.

I si en aquest bonic passeig es troba altres personatges del tarannà de Ángel Acebes, Eduardo Zaplana, Miguel Ángel Rodríguez, Isabel Sansebastián, Alberto Boadella, Arcadio Espada, Francisco Caja, Francisco de Carreras, Gotzone Mora, Manuel Fraga o a Monseñor Cañizares... no tingui cap mirament. Ells són els primers que saben que aquestes reaccions les tenim i que són humanament comprensibles.

Gràcies PP Piqué per aquest comentari. Espero que et posin a la presó per justificar la violència i apliquin a tu i als teus amics la llei de partits i us il·legalitzin d'una vegada. Hala! El que acabo de dir comparat amb tot el que dieu vosaltres és humanament comprensible.

Muhammed Albiol

Ueeeeeeeeee! Avui estem al Martorell Arena.... quin ambient!
A la meva dreta (però que molt i molt a la dreta), Javier García Albiol "Muhammed-Albí" el noi de Badalona! Ueeeeeeeeee! I a la meva esquerra, el senyor concentrat de Martorell! Ueeeeeeee!!

El pabelló ple de gom a gom. Per una banda constitucionalistes, no-nacionalistes i intel·lectuals com PP Piqué o Acebes Paniagua acompanyats per un seguici de simpatitzants portats en autocar per assistir al combat i a una "degustación de productos típicos de la zona y de regalo un lote de tupper-wares". A l'altra banda del pabelló uns 40 o 100 concentrats (segons la Guàrdia Urbana) fent ambient abans del combat. Mentrestant un constitucionalista-no-nacionalista-intel·lectual arrenca una pancarta en favor del concentrat de Martorell.

Arriba el gran moment. Goooooong! Comença el combat! Muhammed-Albí li fot una plantofada al concentrat de Martorell que el deixa en KO.

Sorpresa general. Un concentrat que increpava el contrincant és expulsat per PP Montilla que afirma que no es pot increpar al contricant. Montilla no ha estat mai en un camp de futbol.

La premsa esportiva constitucionalista-no-nacionalista-intel·lectual afirma que el combat no va ser net, que no pot increpar-se al rival i que al ring de combat els aficionats del concentrat de Martorell van tirar ous, encíam, aigua, taronges, safranòries, tomates, àpits, bledes, cols, bròquils, aubergínies, pebrots, carxofes i una bossa sencera de productes del Super Verd. La premsa no va captar en cap moment cap foto amb tot aquest repertori de dieta mediterrània.

Mentrestant, el concentrat de Martorell continuava en KO tècnic i Muhammed-Albí s'erigia com el líder del combat.

P.D: La política és aquell esport on es presenten molts partits però només insulta, difama i agredeix el PP.

L'ampolla d'aigua

Diuen (i dic diuen perquè el que diré ara no ho diré jo sinó que ho diuen ells) que ahir en una població anomenada Martorell van anar uns senyors demòcrates i constitucionals a fer una xerradeta sobre temes constitucionals.

Aquestes bones gents anomenades Angel Acebes Paniagua i Josep Piqué eren esperats per o bé 40 persones o bé 100 energúmens (depèn del grau de constitucionalitat dels ells que dic abans). Amb aquestes dades concloc que la Guàrdia Urbana de Barcelona que recompta manifestacions també està a Martorell, ja que són els únic matemàtics capaços de fer una estimació amb un marge d'error del 150%.

El constitucional i no-nacionalista Angel Acebes (i) Paniagua amb tota la bona voluntat del món i com sempre amb l'ànim de mantenir ben informada la població es disposava a donar lliçons magistrals del tipus Existeixen dues vies d'investigació o És absolutament clar i evident que l'organització terrorista ETA estava cercant un atemptat que tingués una gran repercussió, que generés dolor, que generés por, amb una gran nombre de víctimes i, com he insistit durant aquests dies, ETA permanentment estava, en aquest moment precís, buscant aquest objectiu. Per tant, em sembla absolutament intolerable qualsevol tipus d'intoxicació que vagi dirigit per part de miserables a desviar l'objectiu i els responsables d'aquesta tragèdia i d'aquest drama o El partido entre Catalunya y Euskadi es un acto contra España y encima, a favor de un terrorista. I és clar, amb tanta intel·lectualitat només comparable amb la de Francisco de Carreras, Alberto Boadella o Arcadio Espada és normal que hagués gent esperant-lo. Uf! Quanta intel·lectualitat junta... estic corglaçat, esmaperdut i bocabadat! Ooooooooh!

I resulta que una d'aquesta gent (és a dir l'1% o bé el 2,5% del total d'assistents segons les diferents fonts) li va llençar una ampolla d'aigua. I au, ja tenim el ciri muntat. I si el pobre concentrat es pensava que l'Acebes tenia sed? I si era pel PP Piqué? I si era una reivindicació del Agua para todos? I si era de Marinadorciudaddevacacionesdígame?

Quin merder per una ampolla d'aigua! Senyors del PP, els proposo una cosa. M'ofereixo a posar-me davant d'un congrés seu amb milions de militants davant meu i dir tot el que penso de vostès durant hores i hores, aleshores vostès a canvi em tiren ampolles d'aigua... però que a gust que m'hauré quedat!!! I tot plegat hauré fet el mateix que fan vostès. No m'extranya al final que el Piqué digui frases com "hem vist ciutadans normals que ens donen suport"... és que el que es diu normal no es pot ser si es vota al PP.

Encara no entenc com només tiren ampolles...

Chusma

Avui m'he adonat d'una cosa que no sabia. Després de 30 anys d'existència he sapigut que jo sóc chusma. Sí, sí. Sóc un chusma. A més ho ha dit un senyor molt important que surt a la ràdio que es diu Jiménez Losantos i es veu que treballa en una ràdio que és de missa i li diuen Cadena COPE. Deu ser molt bo això de ser chusma. Quan ha dit que "al partido entre Cataluña y el Pais Vasco sólo asistió chusma" m'he posat molt content i he dit, caram! quant sap aquest senyor.

Però és clar, com jo visc plenament en català i he patit una immersió lingüística tan horrible a l'escola doncs no sé ben bé que vol dir això de chusma. Vaig a traduir-ho al català (que no m'és obligatori però em suma mèrits).

Ui! Ara resulta que no hi ha traducció literal de chusma en català. Caram quina paraula més culta pertanyent a aquest gran idioma "que nunca ha sido de imposición" (això ho va dir un rei que és besnet d'un paio que era retrasat mental i impotent... ai! la genètica com es fa notar en la descendència!).

Vaig al diccionari de la RAE a veure què és això de la chusma que ja estic frisós per saber-ho.
chusma 1 despectivo Gente que se considera muy vulgar y despreciable.
2 adjetivo/nombre común coloquial [persona] Que acostumbra a indagar en los asuntos privados de otras personas: en ese momento corrió la cortina, miró por la ventana y le salió el lado chusma que tiene; para qué le vas a contar tus cosas si él es un chusma, lo único que quiere es estirarte la lengua para averiguar cosas.

Aaaaaaaaaaaaaaah! Ja em queda més clar! Com que suposo que el senyor aquell tan llest d'aquella emisora celestial no volia referir-se a gente muy vulgar y despreciable, entenc que va dir que els assistents al partit del diumenge érem xafarders, que és el que correspon a la segona definició.

Suposo que ho devia de dir perquè tothom preguntava el resultat del Suècia-Espanya tot i que ja ho sabíem, no? Que en som de xafarders!

P.D: El dia que haguem de tornar a cremar esglésies podem començar per la seu del bisbat Barbastre-Montsó, no?

Suècia

Suècia és un país de contrastos... ui no! això és un començament típic de guia de viatges... per què qualsevol país és un país de contratos segons les guies? La primera línia de qualsevol guia sempre comença així, ja pot ser de Suècia o de Trinitat i Tobago. Bé, ja investigarem.

Tornem. Suècia és un estat de 9 milions d'habitants i una superfície de 450.000 km2. Demogràficament no s'assembla res a Espanya però en superfície és força semblant. A part d'això, Suècia té 3 grans diferències amb Espanya:

1) No tenen cap poble anomenat Torre-Pacheco.
2) Juguen millor a futbol.
3) Regalen les indepèndencies a tort i a dret. Que tens un terrenyet i et vols independitzar? Demana-li al govern suec.

Prestarem atenció a aquest últim punt. L'any 1905 el govern de Suècia va donar la independència a Noruega i es van quedar tan amples. Com va anar la cosa? A Noruega van fer una cosa anomenada referèndum (ooooh!) per preguntar a la seva població si volien independitzar-se (separatistas, radicales, primos de los Batasunos) del regne de Suècia. El resultat del plebiscit noruec fou aclaparador, només 7 vots en contra del total de la població i el govern suec va dir que ho havien d'acceptar (jajajaja, com aquí!).
Aleshores un senyors suecs i uns senyors noruecs es van reunir a Karlstad (menjant salmó) per signar l'acord d'indepèndencia de Noruega. I en aquest acord els suecs van decidir acceptar la sobirania noruega (uiuiuiui) a canvi de.... no fer públiques les balances fiscals? Noooooooooo! De donar suport a un govern de Mass per part de Montillesson? Noooooooo! De posar autopistes per tot Noruega? Noooooooo! De que tinguéssin un estatutet amb menys pàgines que una propaganda del Lidl? Nooooooo! L'única condició que van posar els suecs és que els noruecs deixessin pasturar els rens suecs en les seves terres... bestial, no?

Amic Puigcercós, amic Carod... deixeu-vos d'impostos, d'aeroports, de concert econòmic i d'estatuts i parleu amb lo Zapatero a veure si ens deixen pasturar els tocinos pels Monegros.

P.D: Si tot va bé el proper reportatge tocaria d'Argentina.

El partit més extraordinari

Quedi dit primer de tot que el partit més extraordinari no vol dir que sigui el partit més important del cap de setmana. El partit més important ha de ser el Terrassa-Lleida que es disputarà a partir de les 16:30 i que ha de significar la consolidació de les victòries de la Unió després del decebedor inici de competició.

En canvi, considerant que extraordinari vol dir "fora del que és ordinari" cal considerar el gran partit entre les seleccions NACIONALS (i a qui no li agradi que s'hi posi fulles, eh Boadella?) de Catalunya i Euskadi.

Un partit envoltat de polèmica per culpa d'una jutgessa que no tenia cap més feina (i això que hi ha decisions judicials que s'endarrereixen 4 o 5 anys!!) que prohibir l'anunci del partit perquè hi sortien nens. Esperem que també prohibeixi, per coherència seva, els anuncis dels patès La Piara, Matel, Famosa i qualsevol altra campanya publicitària on surtin menors. En casos així és on demostra la vericitat del que representa l'anunci, els espanyols no ens deixen jugar. És la realitat.

Una altra cosa que no entenc és perquè cony les seleccions han de sortir amb una pancarta "per la pau". Ni que fóssim dos barris de Cisjordània! Hem de sortir amb una pancarta per reivindicar les seleccions nacionals, les altres coses són foteses. Aquest partit no el juguem ni per reivindicar la pau d'Euskadi ni per reivindicar que el cap de llista del Partit de la Ciutadania sigui una dona i surti ella despullada als cartells electorals.

Els bascos en saben més d'aquestes coses i ells sí que ja saben a què vénen! L'entrenador basc José Ángel Iribar havia dit que no entenia per què la reivindicació no es podia fer des de la gespa del Camp Nou. El cas és que la pancarta que portaran els jugadors d'ambdues seleccions quan surtin demà al terreny de joc portarà el lema 'Junts per la pau'. Per als jugadors i el cos tècnic bascos un missatge de pau no n'ha d'excloure un altre de diferent: el de reivindicació de les seleccions. És per això que els jugadors es plantegen de sortir demà al camp amb una altra pancarta que demani l'oficialitat de les seleccions esportives.

Visca Euskadi i Gora Catalunya! ... i gràcies Suècia...

Els carrers de Lleida

La polèmica municipal d'aquesta setmana ha girat al voltant sobre el fet de si s'ha de dedicar un carrer o no a Josep Mª Freixes, un "guardia ziví" que fou l'únic lleidatà assassinat per ETA en aquell brutal atemptat de la Plaza de la República Dominicana de Madrid a mitjans dels 80.

El Partit Popular (sempre defensor d'algunes llibertats d'alguns individus/es víctimes d'alguns atemptats comesos només per alguns) fou qui encetà la polèmica. Sempre que hi ha ETA pel mig hi ha el PP... crec que es necessiten mútuament. Bé, el PP necessita més ETA que no pas al revés.

1) No entraré a discutir si una persona morta en un atemptat només per aquest fet ja és digna de meréixer un carrer. Si és que sí suposo que tots els lleidatans morts per la repressió franquista també tindran un carrer... o no són víctimes d'atemptats també? I a més atemptats d'estat que encara és pitjor!

2) El que sí que entro a opinar és que jo no vull que un carrer de la meva ciutat porti el nom d'un guardia-ziví, representants durant molts anys de la repressió, el franquisme i l'anticatalanisme. Ja tenim prous carrers dedicats a franquistes (Carmelo Fenech, Alcalde Areny, Alcalde Recasens, Alcalde Montaña...) o a gent que ha fet més mal que bé a Lleida (Marqués de Leganés). Per aquí sí que no passo. Us imagineu viure un carrer amb nom de guardia-ziví? Quin ridícul!

I serà que no hi ha lleidatans i catalans il·lustres que no tenen cap carrer dedicat! Activistes culturals com Josep Mª Alba; restauradors com Àngel Moncusí o Jaume Mora; escultors com Leandre Cristòfol; fotògrafs de la ciutat com Gómez-Vidal; escriptors com Guillem Viladot. I molts personatges de la història del nostre país com Pere I el Catòlic, Pere III el Cerimoniós, Martí I l'Humà, Alfons el Benigne, Josep Irla, Ausiàs MArch...

Però si dediquem un carrer a un guàrdia civil... ja no calia que haguéssim retirat els noms de l'Avenida José Antonio, avenida del Caudillo, Héroes del Alcazar, General Mola, General Sanjurjo i altres amiguets del nostàlgic PP (i suposo que també dels ciutadans del Boadella!).

Des de Lleida i per Lleida

Molt bones lectors!

Us saludo des d'un nou blog pensat per parlar dels interessos de la nostra maltractada terra lleidatana dins de la nostra maltractada terra catalana.

Defensem la cultura del lleidatanisme com a element constitutiu dins de la cultura lleidatana per obrir camí pel nostre devenir futur com a ciutat.

Endavant Lleida! Endavant lleidatans! I endavant catalans!