dijous, de desembre 31, 2020

Resum de l'any. Amb només un 30% d'aforament.

Coronavirus. Covid. Covid-19. SARS-CoV-2. Wuhan. Mobile suspès. A porta tancada. Paper WC. La Conca d'Òdena. Confinament. Estat d'alarma. Este virus lo paramos unidosQuédate en casa. A les 20.00 al balcó. Dr Joan Guix. Dr Trilla. Dr Fernando Simón. Dr Oriol Mitjà. Dr Argimon. Dr Morales-Rull. Dra Magda Campins. Dr Prieto Alhambra. Àlex Arenas. Clara Prats. El PROCICAT. Models matemàtics. ERTO. El SEPE. Guants sí, mascareta no. Guants no, mascareta sí. Mascaretes defectuoses. FFp1. FFp2. FFp3. Quirúrgiques. Respiradors. Tests. PCR. Antígens. EPIs. Teletreball. Zoom. Jitsi. Meets. Google Classroom. Les ajudes als autònoms (hahaha!) Fase 0. Fase 1. Fase 2. Fase 3. Desescalada. Mobilitat reduïda. Temporers que arriben. El-Homrani desaparegut. Baix Segre. Segrià confinat, l'Hospitalet no. Calle Núñez de Balboa. El concert de la Colau. Stay Thomas. Tot anirà bé. Resistiré. Nueva normalidad. Rebrot. Segona onada. Tercera onada. Tik-tok. Restriccions. Toc de queda. Hosteleria. La cultura és segura. Grup bombolla. Aules confinades. La Ro. Índex de rebrot. Velocitat de transmissió. L'alcalde de Manlleu. La Llar de Sant Josep. La residència de Tremp. El-Homrani desaparegut 2. Ripollès i Cerdanya. Moderna. Pfizier. Oxford. Astrazéneca.

Quim Torra inhabilitat. Junqueras inhabilitat. Pedro Sánchez investit. Alfred Bosch dimitit. La taula de diàleg inexistent. Trapero jutjat. Trapero restituït. 100.2. 3r grau. El judici de la Guàrdia Urbana. Rosa Peral. Emèrit fugat. Renúncies d'herència. Militars al WhatsApp. Els 100.000 soldats russos. Equilibris de Podemos. A 30 per Lleida. 

El Gloria. La petroquímica de la Canonja. El port de Beirut. Caixabank i Bankia. Messi ara sí ara no. George Floyd. Joe Biden.

El bisbe Ciuraneta. Mossèn Tarragona. Llorenç Saura, Pepito Montserrat. Àngel Arqués. Erik el Belga. Pep Mòdol. Joan Julià-Moné. Josep Maria Benet i Jornet. Artur Mercè. Isabel Clara-Simó. Hilari Regué. Pare Manel. Pere Casaldàliga. Manuel Cuyàs. Lluís Juste de Nin. Maradona. Paolo Rossi. Kobe Bryan. Michael Robinson. Radomir Antic. Joaquín Peiró. Lorenzo Sanz. Benito Joanet. Fer. Quino. Uderzo. Carlos Ruiz Zafón. Kirk Douglas. José Luis Cuerda. Montserrat Carulla. Sean Connery. Juliette Greco. Herman Bonnin. Olivia de Hallivand. Rosa Maria Sardà. Fernando Morán. Landelino Lavilla. Paco Frutos. Julio Anguita. Billy el Niño. Alessandrito Lecquio. Carmen de Mairena. Pierre Cardin. José Padilla. Spencer Davis. Eddie Van Halen. Robert Bell. Trini Lopez. Peter Green. Enio Morricone. Pau Donés. Bonnie Pointer. Little Richard. Florian SchneiderAdam Schlesinger. Martín Rodríguez. Kenny Rogers. Luis Eduardo Aute. Manu Dibango. Bill Withers. Mario del Olmo. Armando Manzanero. Katherine G. Johnson. Pep Bujosa. John Conway. Ron Graham. Josep Vaquer.



dilluns, de desembre 21, 2020

The Pretenders - 2000 miles

Tot i que enguany se't passen les ganes de qualsevol cosa durant aquestes festes, encara que sigui per inèrcia i si ni el Procicat ni el TSJC -prohibidors oficials- no m'ho impedeixen a última hora, vaig a publicar la nadala que cada any publico al bloc per aquestes dates.

Enguany, entre mig de tantes xifres d'índexs i velocitats de transmissió, en trio una amb xifres: 2000. I no, no és el nombre d'infectats per cada 100.000 habitants ni l'índex de rebrot. Són les milles de les quals ens parlen The Pretenders.

Chrissie Hynde era el cul del Jaumet al voltant de la música. Era comentarista musical a New Musical Express i tocava tant en grups de punk com de rhythm'n'blues pels EUA, França i Anglaterra. Fins que va signar un contracte amb Real i fitxà Pete Farndon, James Honeyman-Scott i Martin Chambers per formar The Pretenders, amb el nom escollit després d'escoltar "The great pretender" interpretada per Sam Cooke. Si us interessa la seua biografia (la dels Pretenders, no la de Sam Cooke) recomano l'excel·lent llibre sobre el grup escrit per Mike Wrenn i editat per Cátedra.

Aquest tema "2000 miles" o 3219 km aproximadament formava part del disc "Learning to crawl" (84), un disc enregistrat després d'un dur període al grup a causa de la mort de Farndon i Honeyman-Scott per barreges de drogues i alcohol tot i que oficialment consten com un atac de cor i mentre Hynde mantenia una relació amb Ray Davies de The Kinks, amb qui va tenir una filla. De fet el títol del disc està inspirat en aquesta filla de Hynde.

Aquest tercer disc de la banda es situà en el número 11 en vendes i s'estrenà el novembre de 1983 amb el nostre tema d'avui com a primer single. Tot i que sona com una cançó nadalenca amb un videoclip que també hi dona joc és un tema que Chrissie va dedicar al seu excompany de grup Honeyman-Scott. Tot i no ser un èxit el tema va ressuscitant en llistes en diferents períodes de temps.

Així que BONES FESTES i fem el que bonament puguem tots. I ja està. Només un 30% d'article toca.



Les nadales dels anys anteriors:

2019: Varis "El caganer"
2018: Varis "Aquelles nits de Nadal"
2017: Betagarri "No hi som tots"
2016: Shakin Stevens "Merry Christmas everybody"
2015: The Darkness "Christmas time (don't let the bells end)"
2014: Joe Cocker "One word (peace)"
2013: Madonna "Santa baby"
2012: Lynyrd Skynyrd "Run run Rudolph"
2011: Band Aid "Do they know it's Christmas"
2010: Elton John "Step into Christmas"
2009: Slade "Merry Xmas everybody"
2008: The Ramones "Merry Christmas baby"
2007: Wham "Last Christmas"

divendres, de desembre 18, 2020

Primavera Negra - Radio Peggy Sue

Els anys vuitanta van ser batejats com la Edad de oro del Pop Español, ho poso així en castellà perquè trobo és la manera més adequada d'expressar-ho. Centenars de grups de pop van anar sortint per tots els punts de l'estat amb més o menys èxit, però fou un continu fins entrats els anys noranta.

A Lleida, un dels grups referents durant els vuitanta, potser el que més, va ser Primavera Negra. Xavier Baró, després de participar en el grup folk Camps de Cotó, a finals dels setanta va formar part de diferents projectes, com els Tagomago. I el 1982 forma Primavera Negra amb el nom pres d'una novel·la d'Henry Miller del 1936. Primer com idea solitària amb què arriba a gravar una maqueta amb una versió del "Glory" dels Television titulada "Anais y yo". La maqueta arriba a Wilde Records qui li proposa gravar un single i d'aquesta manera, ja no en solitari, es rodeja de Mingo Espax a la bateria, Artur Mercè a la guitarra i Quim Ramon al baix. També hi col·labora Victor Alba als teclats.

Amb Aquarius (segell de Wilde Records) debuten discogràficament amb el single format pels temes "Colonos de Marte" i "Placeres" (1984) amb portada feta pel dibuixant Max i producció de Patrick Boissel. Els dos temes són força diferents, un a ritme de vals i l'altre més garatge. 

Amb Twins publiquen el 1985 un mini-LP amb el títol de "Primavera Negra" produït ni més ni menys que per Quimi Portet i Manolo García. S'inclouen cinc temes com "En la autopista", "En el calor de la noche" o "Radio Peggy Sue" (al vídeo reconeixereu localitzacions de Lleida) Tot i l'extraordinària producció el disc comercialment no aconsegueix anar més enllà i el mateix Xavier Baró reconeixia que no va complir les expectatives. Aquell mateix any extreuen un single amb "Bajo el sol", una versió molt personal d'un tema de Juan y Junior i una cridanera portada que va ser censurada i reconvertida, podeu veure les dos portades del single a sota. I seguidament amb Justine publiquen el el tema "Solo los extraños saben bailar" (1986) en el maxisingle Big ben, en el qual també hi participaven els Retrovisor, VH i El Ruso y el Pelotón de Castigo d'Arcadi Rosell i Miquel Àngel Caps.



El primer LP amb deu temes arriba el 1987 amb La Rosa Records, amb el nom de "Flores encendidas" i la col·laboració del mestre Carlos Juste Beethoven al violí, la producció va a càrrec de Xavier Baró i Enrique Lindo que fa que li doni un so més folk-rock que no pas tant rock'n'roll. En el disc s'inclou una nova versió de "En la autopista" i altres cançons com "Siete señales" (em recorda molt el so dels primers Gabinete Caligari), el fabulós "Madrugada" -que va ser single-, "Luces rojas", "El segundo baile" i un parell de versions, una "En el castell" de Jaume Sisa i una altra de Bob Dylan "Si los perros son libres"


Potser el tema més conegut dels Primavera Negra va ser "En la ciudad tambor" (1987), single del disc que incloïa un tema inèdit a la cara B "Algo entre los dos". Aquest fou l'últim single oficial del grup ja que Baró acabaria en un altre projecte, Tormentos i continuaria amb una extensa carrera en solitari cantant en català. Després de la dècada amb els Primavera Artur Mercè va "desar la guitarra a l'armari" i treballar de funcionari. Tanmateix, fonts ben informades (que és tal i com s'ha de dir) diuen que va quedar material enregistrat sense publicar: una versió de l'"Obviously Five Believers"' de Bob Dylan, i "Ciudad muerta" i "Scouting (Smash)".

Dona la sensació que fer rock'n'roll des de Lleida és difícil i costa amunt, però els Primavera Negra van aconseguir marcar-se el nom en el món pop-rock tot i no ser comercials ni entrar a les llistes de Los 40 Principales es van convertir en un grup de culte.

Aquest mes d'octubre ha mort d'un infart Artur Mercè als 58 anys.

El Congrés Català d’Educació Matemàtica 2020

El cap de setmana del 13, 14 i 15 de novembre es va celebrar el Congrés Català d’Educació Matemàtica 2020. Aquest esdeveniment que havia de fer-se el mes de juliol en format presencial a Reus i Tarragona, va acabar fent-se en format telemàtic... com tot enguany. Tot i això no va ser cap impediment perquè 783 professores i professors de matemàtiques de Catalunya ens passéssim el cap de setmana parapetats davant la pantalla de l’ordinador i la tauleta acompanyats de calculadora, paperets per a fer anotacions, bolis i tisores per a les activitats geomètriques. Des del divendres a la tarda fins diumenge al migdia es van dur a terme més d’un centenar de comunicacions amb propostes d’activitats a l’aula (i fora de l’aula també) per a tots els nivells, des de l’escola bressol fins al Batxillerat i Cicles Formatius. També hi va haver espais d’intercanvi, debats i noves propostes a partir de propostes presentades. Al cap i a la fi no ens ha tocat cap més remei que avesar-nos a això dels xats i les videoconferències.

Aquest Congrés és el tercer que es du a terme a nivell de Catalunya després del de l’any 2000 a Mataró i el del 2016 a Barcelona. El proper ja està previst pel 2024. L’organització de l’esdeveniment va a càrrec de la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT), que integra diferents associacions de professorat de matemàtiques, entre les quals s’hi troba Lleimat, l'Associació de Professorat de Matemàtiques de Lleida i les seves comarques. Les professores lleidatanes Mònica Cardona i Núria Cardet formaven part, respectivament, del comitè organitzador i científic del Congrés.

L’educació matemàtica no deixa de ser una branca d’estudi de les matemàtiques com ho són la teoria de nombres, la combinatòria i les equacions diferencials per exemple. Al nostre país hi ha hagut una tradició de dones i homes que s'han distingit per les seves aportacions a la didàctica de les matemàtiques i el 2016 es va iniciar el projecte «Línia del Temps» que ha estat actualitzat aquest Congrés i que continua obert. Aquest projecte és una base de dades amb les biografies de personalitats de la talla del Lluís Santaló, el Pere Puig o la Maria Rúbies.

Entre les noves incorporacions a la llista de biografies imprescindibles de la didàctica matemàtica catalana destaco la del professor targarí Joan Lluís Tous i Álvarez. El Joan Lluís va fer de mestre a Sunyer, Montoliu de Segarra, Tàrrega, Cervera, Lleida i sobretot a Verdú. Treballar en una escola amb alumnes de diferents edats a la mateixa aula va provocar que es convertís en un gran expert sobre l’Escola Rural sent un dels impulsors de les ZER a Catalunya. Conseqüència de la seua implicació en el món educatiu li fou atorgat el Premi Nacional d’Educació Marta Mata de la Generalitat de Catalunya.

No sé jo si existeixen trobades de professorat d’altres matèries d’aquest abast, suposo que sí. Però en el món de les matemàtiques possiblement sigui on hi hagi més associacions de tot tipus i congressos a nivell mundial, tant per necessitats educatives com comunicatives d’investigacions. Simplement ens agrada i tenim necessitat de comunicar.

El logotip del Congrés Català d’Educació Matemàtica juga amb el fet que a l’acrònim hi hauria dos lletres C i d’aquí l’elevat a la 2 que figura a la lletra C. A més, si ho llegim en anglès la pronúncia és similar a la forma verbal “Situem”. També el lema d’enguany ha jugat amb les lletres “Compromesos amb l’Educació Matemàtica”.
(Article publicat al Lectura el 29/11/2020)

Roger Penrose

Les matemàtiques no tenen premi Nobel, però de tant en tant hi ha premis Nobel d’altres disciplines que cauen rebotats a algun matemàtic. En un altre article ja vaig parlar dels Nobel de Literatura que guanyaren els matemàtics José Echegaray i Bertrand Russell o els d’Economia de Leonid Kantoròvitx o John Forbes Nash

Enguany, el premi Nobel de Física, ha estat atorgat a Roger Penrose, juntament amb Reinhard Genzel i Andrea Ghez, entre altres motius "pel descobriment que la formació de forats negres és una predicció robusta de la teoria general de la relativitat". I és que, certament, Roger Penrose al costat d’Stephen Hawking és un dels grans de la cosmologia moderna, amb els seus càlculs i els coneixements sobre topologia (geometria on només importa la forma i no la mida) va donar consistència a la teoria dels forats negres. Però aquest és un tema que el company de secció Salvador Ribas li explicaria molt millor que jo.

Tanmateix, Roger Penrose és un matemàtic prou conegut especialista en àlgebra i doctorat per la universitat de Cambridge. Va començar publicant importants resultats sobre resolució d’equacions matricials però la fama matemàtica li ha vingut sobretot per la seua afició a l’estudi geomètric dels mosaics o tessel·lacions.

Aquesta afició de recobrir terres i parets mitjançant rajoles ja existeix des de temps ben antics, per tant no és d’estranyar que els matemàtics s’hagin dedicat a estudiar les diferents formes geomètriques que es poden fer servir per enrajolar terres. Les formes més senzilles són els triangles equilàters, els quadrats i els hexàgons regulars. Només cal que passegeu pels carrers de diferents ciutats i us n’adonareu. A aquests mosaics se’ls anomena regulars perquè estan formats per polígons regulars i són justament els polígons que tenen com a angles interns un valor que és divisor de 360º: 60º en el triangle, 90º en el quadrat i 120º en l’hexàgon.

A partir d’aquí es poden fer recobriments del terra amb figures no regulars i va sorgir l’estudi del que s’anomenen mosaics periòdics i no periòdics. Els mosaics periòdics són aquells que van repetint la mateixa forma en un tros de terra i els no periòdics són aquells que tot i fer servir sempre la mateixa rajola no es va repetint la forma. Doncs Penrose, a mitjans dels anys 70, va idear dos rajoles en forma de quadrilàter a partir de triangles retallats en pentàgons. Aquestes rajoles reben el nom de dart (dard) i kite (estel) per la seua forma i en elles hi apareix la famosa proporció àuria. Penrose va idear puzzles i jocs infantils on les peces tenen aquestes formes.


També duu el seu nom el triangle de Penrose i per generalització, els polígons de Penrose. El triangle de Penrose és una figura impossible en l’espai tridimensional que ha donat idees per a molts logotips i que va popularitzar l’il·lustrador MC Escher en els seus dibuixos d’il·lusions òptiques.


En la imatge podeu veure un mosaic de Penrose fet amb les rajoles dart (de color gris) i kite (de color blanc). Fixeu-vos com a partir de dibuixos d’arcs de circumferències tangents dins de les rajoles es crea una corba contínua per tot el mosaic. L’altra imatge és la representació en perspectiva d’un triangle de Penrose.







(Article publicat al Lectura el diumenge 1/11/2020)