dilluns, de gener 04, 2016

Guru Josh - Infinity

Els que som d'una determinada quinta vam descobrir la música disco a finals dels vuitanta i començament dels noranta. La moda de l'acid house eivissenca ens va passar de llarg i nosaltres vam viure l'adolescència amb els Snap, Technotronic i Chimo Bayo. No sé si és bo o dolent, però va ser així.

En aquells temps adorables on la gent comparava discos i cassetes estaven molt de moda els recopil·latoris, des dels Boom fins al Tec i la Teca. En música discotequera hi havia el Máquina Total -durillo- o l'Skate Board. El Max Mix del Toni Peret i del Josep Maria Castells i el Bolero Mix del Quique Tejada ja estaven de capa caiguda. Es podria fer una enquesta si vostès eren més de Max Mix o de Bolero Mix... perquè allò sí que dividia la societat i no les assemblees de la CUP.

Un dels discos que va fer història l'any 1990 i que servidor de vostès té en doble cassete comprat al Simago -més vintage no podia ser la cosa- fou "Lo más disco", un recull de música disco -evidentment- de l'època que crec que van arribar a treure cinc o sis volums durant els següents anys consecutius.

En aquell recull hi trobàvem peces de dubtosa qualitat musical però que van suposar una fita per nosaltres, pobra canalla de quinze anys aleshores. Hi havia el "Cult of Snap" dels Snap; "It's on you" de MC Sar & the Real McCoy; el so més lounge del "Doin' the doo" de Betty Boo; "I can't stand it" de Twenty 4 Seven; "Personal Jesus" de Depeche Mode que no hi pegava ni amb cola; el "Tom's dinner" de Suzanne Vega samplejat pels DNA; "Dub be good to me" dels Beats International; "Easy" d'Ice MC; no podien faltar els Technotronic amb "This beat is Technotronic"; "Fantasy" de Black Box; "Touch me" de The 49ers; el "Swing the mood" del DJ que es dedicava a remesclar clàssics del rock'n'roll amagat rere el conill Jive Bunny...  no hi eren però hi podrien haver estat els C&C Music Factory, Rozalla, Atahualpa, Chimo Bayo, Paco Pil, Dr Alban, Antico, The KLF, Crystal Waters, 2 Unlimited... Ja veuen, noms que recordaran del Daus o de la Wonderful però que no destacaven per la seua qualitat musical però potser sí emocional.

Si fan memòria veuran que me n'he deixat un: Guru Josh. Sota aquest pseudònim treballava el músic, productor i escultor anglès Paul Waden. L'any 1990 publica el famós tema del saxo samplejat "Infinity", un d'aquests temes del que s'anomenava acid house anglès i que la crítica musical s'acarnissava en ell però que a nosaltres ja ens anava bé. A més, aquest ja clàssic de la música disco s'incloïa en l'àlbum "Infinity" que contenia versions horroroses -no recomano ni que les escolti- com la de "Popcorn" o la de "Louie, Louie" de Richard Berry. El single fou un èxit per tot Europa.

L'any després publica un nou single "Who's law (is it anyway)" amb un mediocre èxit. Ja no el recorden aquest, no? Després de l'èxit d'"Infinity" se'n va a viure a Eivissa, el lloc de moda d'aquests músics i artistes on es dedica a l'escultura en vidre. L'any 2008 reedita un altre cop amb noves mescles "Infinity" per si de cas i el succeeixen noves incursions dins del house amb "Cryin in the rain" (2009), "Eternity" (2009), "Frozen teardrops" (2010)...

Doncs bé, Guru Josh ens ha deixat als 51 anys, sembla ser que a causa d'un suïcidi. No nmés moren els cantants de soul o blues.

1 comentari:

XeXu ha dit...

M'has fet plorar avui. No, no perquè li tingui molta estima al tal Guru Josh, que de fet he conegut avui amb aquest post, i el seu èxit el vaig conèixer al 2008 en la nova versió que va tenir força ressò. Però m'has recordat 'aquelles èpoques', i em demostres que no podem tenir massa diferència d'edat. IceMC, McSar & the Real McCoy, Twenty 4 Seven... mareta de déu... els vaig escoltar molt jo a aquests. Ah, i per cert, jo era més de Bolero Mix. Però si sóc sincer, la fal·lera em va durar uns pocs anys, un parell de Boleros i de Màquina Total, i para de comptar.