Television - Marquee Moon

El guitarrista i cantant Tom Miller (adoptà el cognom Verlaine del poeta francès Paul Verlaine) juntament amb Richard Lloyd, Richard Hell i Billy Ficca formen el 1972 un primer grup de nom The Neon Boys. Però poc després canvien el nom a Television, nom posat a partir de TV, les inicials del cantant i líder de la banda.

Comencem a Nova York amb unes actuacions als clubs punks de la ciutat (Max’s Kansas City, CBGB...) i gravant un primer single "Little Johnny Jewel" (1975) que els va fer populars en els cercles rockers locals. 

El baixista Richard Hell deixa la banda per formar al costat de Johnny Thunders dels New York Dolls els Heartbreakers primer i els Voidoids després. Fred Sonic Smith s'incorpora als Television i la banda enregistra unes noves maquetes que arriben a la mà de Brian Eno, cosa que els facilita la gravació d'un primer EP "Blank generation" (1976) amb Elektra que tindrà una sonora repercussió al Regne Unit. La crítica els va classificar com a punk, tot i que no ho eren. Segurament per l'època en què van coincidir i per la pinta del desmanegat Richard Hell va ajudar a posar aquesta etiqueta. Potser millor posar-los l'etiqueta de new wave.

El primer disc "Marquee moon" (1977) és considerat com un dels grans discos de l'època.  El disc el van gravar d'una tirada, sense parar, el portaven molt ben assajat ja que tocaven junts sis hores al dia i els set dies de la setmana, s'ho i es coneixien tot de carrerilla. La cançó més bona és la que dona títol genèric a l'elapé "Marquee moon". Deu minuts de paranoia guitarrera de Verlaine, "Jo seguia tocant fins que passava alguna cosa" deia. En el single la cançó està repartida entre les dos cares. També són d'aquest disc el segon single "Prove it", “See no evil”, “Venus”, “Guiding light” amb un so molt Radiohead i “Torn Curtain”. Al disc només van participar els quatre, sense cap músic addicional i verlaine és l'autor de totes les cançons.

El segon "Adventure" (1978), igual que el primer, rep molt bones crítiques però molt poca acceptació a nivell comercial de vendes. Els singles “Glory”, “Foxhole”, i "Ain't that nothing" i altres temes com “Days”, “The fire” i “Carried away” no van acabar d'agradar al públic general.

Amb només dos elapès el grup no està per romanços i es dissol, anant-se Smith a Blondie i Tom Verlaine comença carrera en solitari i al costat de qui seria la seua esposa, la cantant Patti Smith. Verlaine composa "Break it up" pel primer disc de la cantant "Horses" (1975) i "Space monkey" per "Easter" (1978).

El primer disc en solitari de Verlaine va ser el no gaire afortunat "Tom Verlaine" (1979), en aquest disc s'hi inclou "Kingdom come" que un any després versionaria David Bowie per "Scary monsters". Amb aquest començaria una dècada farcida de composicions amb els discos "Dreamtime" (1981)  en el qual s'inclou "Always"; el més reeixit "Words from the front" (1982) amb els temes "Postcard from Waterloo" i "Clear it away"; "Cover" (1984) amb "Five miles of you" i "Let go the mansion"; "Flash light" (1987) amb "A town called Walker", "Cry mercy judge", "The funniest thing" i "The scientist writes a letter". Ja als anys noranta publicaria "The wonder" (1990) amb "Kaleidoscopin" i "Shimmer" i "Warm and cool" (1992). 

A inicis dels 90 els Television es reunirien per un mou disc "Television" (1992) amb els singles "In world", "Call mr Lee" i "Revolution" i més tard Elektra recuperaria un directe de l'any 1978 "Live at The Old Waldorf - San Francisco" (2003). Els seus dos últims discos van ser "Around" (2006) i "Songs and other things" (2006) destacant el tema "The Earth is in the sky".

Tom Verlaine ha mort als 73 anys a Nova Yok després d'una "breu malaltia" tal com va anunciar Jesse Paris Smith, filla de Patti Smith.

Articles relacionats:

- New York Dolls

- Malcolm McLaren

- David Bowie (I)

- David Bowie (II)

- David Bowie (III)