Burt Bacharach - Raindrops keep fallin' on my head

Cantant, pianista, arreglista, productor, director d'orquestra... Burt Bacharach ha estat una de les persones més prolífiques de la música dels Estats Units en les últimes décades, però com autor, al costat dels eu inseparable Hal David, és un dels deu compositors més importants de la història de la música, per volum de cançons i per volum d'èxits.

Burt va estudiar piano a Kansas però es traslladà a Nova York sent molt jove. Allà li donà per jugar al rugbi, però va veure que no era el seu fort i va tornar a la música atret pels nous estils musicals de l'època, sobretot el be-bop. En el món musical va començar fent de mànager, organitzador de shows i finalment fundà la seua pròpia banda. Intel·lectual que era va tornar als estudis musicals a la McGraw University, a la Mannes School of Music i a la Music Academy of the West de Santa Bàrbara a Califòrnia. Amb 22 anys li tocà servir l'armada i el 1952 torna a la indústria musical com arreglista i acompanyant Marlene Dietrich al piano durant tres anys.

A mitjans dels anys 50 les seues cançons ja comencen a sonar en les veus de Perry Como i Gene Pitney, però només deu anys després ja era el compositor més sol·licitat. Autor de comèdies exitoses de Broadway com Promises promises (1968), Bacharach té una àmplia discografia pròpia constituïda sobretot per les versions orquestrals dels seus temes "Futures", "Livinng together", "Make it easy on yourself", "Reach out"... però la identitat de Bacharach són les seues cançons per als altres. Enumerem-ne algunes:

• La meua favorita és la fabulosa "Raindrops keep falling on my head" (1968) cantada per B.J. Thomas -Bob Dylan la va rebutjar-. Aquesta inoblidable cançó formava part de la banda sonora de Dos hombres y un destino (Butch Cassidy and the Sundance Kid) guanyadora de l'Oscar el 1969. L'escena de la bicleta de Paul Newman i Katharine Ross potser és més famosa que la pel·lícula. La versió que van fer els Manic Street Preachers el 1995 per al disc "Help" del projecte War Child va ser excepcional també.

• Bacharach va escriure més de vint cançons per a Dionne Warwick, potser em quedo amb "Love power" (1987) cantada amb Jeffrey Osborne i que va ser el primer single de "Reservations for two". Amb Kenny G al saxo va representar el seu darrer tema d'èxit en llistes. Però ara que hi penso també hauria d'anomenar la balada rythm'n'blues amb ritme de bossa-nova "Walk on by" (1964)  descoberta pel DJ radiofònic Murray the K Kaufman com a cara B d'un single qui va creure que era millor que la cara A. El tema arribà al 3 en llistes.

• Conegudíssima és també "I say a little prayer" (1968) en veu d'Aretha Franklin tot i que Dione Warwick l'havia enregistrat un any abans. Aretha hi posa una interpretació millor, segons la meua opinió i la de Bacharach. Hi ha moltíssimes versions d'aquest tema i tot i que la d'Aretha potser és la més recordada se va popularitzar un altre cop el 1997 amb la interpretació  estil reggae de Diana King per la peli My best friend's wedding de Julia Roberts i Rupert Everet..

• Amb "Alfie" (1966), un tema de la peli del mateix nom i intepretada per Cilla Black també va endur-se l'Oscar.

• Dusty Springfield cantava "The look of love" (1967) en una escena entre Ursula Andress i Peter Sellers a Casino Royal i també va obtenir nominació d'Oscar. De la mateixa pel·lícula és el tema instrumental que li dona nom interpretat per Herb Alpert i els Tijuana Brass.

• I ja que anomenem el trompetista Herb Alpert hem de citar "This guy is in love with you" (1968), un altre número 1 als EUA.

• I qui no ha sentit el "What the world needs now is love" (1965) en veu de Jackie DeShannon?

• També va ser prolífic amb els germans The Carpenters, per exemple el seu tema més exitós "Close to you" (1970) va estar quatre setnmanes al número 1 de la Billboard i s'endugué un Grammy.

• "The man who shot Liberty Valance" (1962) amb interpretació de Gene Pitney era d'un far-west i va arribar al 4 en llistes.

• Una altre tema de pel·lícula "Making love" (1982) titulada aquí Su otro amor va ser interpretat per Roberta Flack.

• "Everlasting" (1987) va ser un exitós disc de Natalie Cole. No hi podien faltar temes de Burt Bacharach com aquest "In my reality".

• "On my own" (1986) va ser el single de més èxit de Michael McDonald i Patti Labelle.

• I no podia faltar Tom Jones qui posà veu a "What’s new pussycat" (1965), un altre tema de pel·lícula titulada en català Com va això, gateta?

• El número 1 "Best that you can do" (1981) de Christopher Cross de la banda sonora d'Arthur que també va guanyar un Oscar a la millor cançó original.

• Rod Steward també va cantar Bacharach a "That’s what friends are for" (1982) per la banda sonora de Night Shift.

Burt Bacharach va mantenir intacta la seua capacitat i s'anava adaptant a les noves tendències: els seixanta, els setanta, els vuitants, els noranta... Fou president de l'ASCAP (la societat d'autors americana). El 8 de febrer va morir als 94 anys Burt Bacharach... i encara no li havia pogut fer l'homenatge.

Articles relacionats:

- Aretha Franklin