Lleida, comarca del Segrià, 137.856 habitants tal i com diria el Foraster. A finals del segle XIX el ciclisme era l’esport més important de la ciutat amb el Veloz Club Leridano i el velòdrom de Cappont. A començament del segle XX apareix la Sociedad Gimnástica Leridana i al voltant del 1910 es comença a jugar a futbol gràcies a Manuel Azoz, un barceloní que treballava a Lleida i que el va popularitzar a nivell d’aficionat en unes patxangues al Camp de Mart. Aquestes primeres dècades la pràctica esportiva era tan minoritària que es considerava una cosa de quatre «burgesos xiflats».
Durant la segona dècada del segle XX el ciclisme encara era l’esport més popular a Lleida amb el Club Ciclista de Lérida que va organitzar les primeres curses provincials i que inaugurà el segon velòdrom a Ricard Viñes. La primera pista de tennis també va ser on actualment hi ha aquesta plaça on abans quedàvem per sortir pels Vins i va ser cosa de La Canadiense (la pista de tennis, no els Vins). El 1914 comença l’auge del futbol: sota la presidència de Manuel Andreu neix el CF Lleida i el mateix any amb Mario Sol l’Asociación Foot-ball Lleida. Seguidament surten l’Associació Cultural Lleidatana, el Colonial, l’Atlético Metalúrgico, el FC Lleida i el FC Joventut (vinculat a la Joventut Republicana de Lleida) al mateix temps que s’inaugura un flamant Camp d’Esports amb una piscina que el 1919 va veure celebrar els campionats de Catalunya de natació amb la brillant actuació de Salvador Laguia del CE Lleida.
Als anys 20 Lleida va veure la fundació del Club Tennis Lleida (1925), la construcció del nou velòdrom (1920), l’aparició de l’Esport Ciclista Lleidatà (1927), i per primer cop un Club Lleidatà de Boxa (1927) i el bàsquet amb la secció femenina del Centre de Cultura i Esports (1931). El FC Lleyda de la Peña Deportiva Salvat fundat el 1923 fou el primer equip de futbol professional de la ciutat, amb el benentès que «professional» vol dir que pagaven els jugadors, una pràctica que a la nostra ciutat es va perdre fa uns anys… la de pagar els jugadors, no la del futbol. El 1925 neix el Clavé FC de mà de l’Associació d’Exalumnes Maristes (AEM) i també en aquesta dècada comença a despuntar l’atletisme lleidatà amb noms com Jordi Llovera, Enric Mas i Jaume Guasch.
D’aquest Clavé FC surten les seccions esportives de l’AEM, l’entitat esportiva més antiga de Lleida, i d’aquí i del germà Gabriel Castresana el Lérida Balompié. El futbol, ja als anys 30, començava a implantar-se com a gran esport de masses: Lleida SC, els Calaveres, AE Lleida, CD Rayo, Peña Europa, Peña Samitier, Lleida Atlètic Club, Racing Lleidatà, Ferroviaris, Unió Esportiva Obrera, CD Núria, Penya Gomà…
Amb el franquisme va arribar el desmantellament de la JRLL i de moltes activitats que hi penjaven i la creació de noves entitats: el Club Deportivo Huracanes (1940), el Sícoris Club (1947), l’Agrupación Deportiva Antorcha (1948) i el Club Lista Azul (1951) conegut avui en dia i amb bon criteri CE LLeida Llista Blava. El 1947 té lloc la fusió del Lérida Balompié amb el CD Leridano que donarà lloc a la Unión Deportiva Lérida i Unió Esportiva Lleida trenta anys més tard i un Lleida Esportiu Terraferma i/o Ponent que realment ja no sabem ni el nom oficial que té. És la dècada de la primera Volta Ciclista a Lleida (1942), del Boxeo Club de Lérida i dels atletes del Huracans Ventura Baldomà i Lluís Garcia Serna “Paganini”.
Els anys 50 són el període de creixement de l’hoquei patins: del Llista de Manolo Solís i del Club Patín Cervantes. I de la secció de patinatge del llista i del campionat d’Espanya de pesca de la Societat de Pescadors Esportius de Lleida. I de la rivalitat entre Sícoris i Huracans amb el piragüisme de Quimet Larroya. I arriben els 60 amb el Moto Club Segre (1967), el CT Urgell (1968), la Penya Ciclista Colomina (1964) i continuava la tradició lleidatana del bàsquet femení lleidatà amb el Club Medina. I el voleibol de l’Antorcha (1965) que donà pas a l'efímera secció de voleibol de la UE Lleida el 1984.
I anem avançant amb el CF Pardinyes, el Club Patricia de gimnàstica rítmica (1978), l’INEFC-UdL en rugby (1978), l’Associació Lleidatana d’Handbol (1989) i el volei femení del CECELL i el futbol sala del Sícoris Club que passà a ser Ciutat de Lleida després d’uns anys a l’elit. I noves disciplines esportives: el Club Halter, el Club de Tir amb Arc Pardinyes, la recuperació del waterpolo a l’INEFC el 1994, el Raïmat Golf Club, el Lleida Rugbi Club femení. I èxits de la UE Lleida, d’Albert Costa, de Carmen Acedo, d’Emili Alzamora, de Sergi Escobar, del CE Lleida Basquetbol, del femení de l’AEM, dels trofeus europeus del Llista…
Amb aquests més de cent anys replens d’història esportiva lleidatana ens ha de preocupar el que faci o deixi de fer l'Atlètic Lleida? A fer les coses ben fetes, els uns i els altres, i a col·laborar sempre que es calgui. Aquesta hauria de ser la màxima de tots els clubs esportius lleidatans. Carai, que no ha de costar tant!
Visca el Lleida. I tot l’esport lleidatà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada