dijous, de febrer 27, 2020

Què se n’ha fet?

Els que teniu certa edat i sou aficionats a la música rock espanyola dels 80 segurament recordareu un grup granadí dirigit pel José Ignacio Lapido i que portava el fàcil nom de 091. L’any 1989, dins del disc Doce canciones sin piedad, s’incloïa un dels seus majors èxits, la cançó “¿Qué fue del siglo XX?” en la qual es repassen fets i esdeveniments del segle que ja s’esvaïa (i que ja porta dinou anys esvaït encara que no ens ho sembli): «Qué fue de King Kong, de los psicoanalistas y el jazz? ¿Qué fue del Dadá, del Big Bang y del "No pasarán"? Guitarras eléctricas y LSD. Uniformes fascistas y Juan XXIII. La Beatlemanía, la foto del Che…» anaven desgranant durant els tres minuts de la cançó.

Amb el seu permís, i suposo que amb el dels 091, adaptaré la temàtica de la cançó a alguns afers extraesportius del nostre benvolgut Lleida.

Què se n’ha fet del trofeu Emili Vicente? El Lleida, Lleida i el Camp d’Esports necessitava un partit inaugural de temporada que recuperés l’esperit del Ciutat de Lleida de dècades anteriors. Fa dos temporades es va refer sota el magnífic nom de Trofeu Emili Vicente amb un partit contra el CF Reus i amb el FC Andorra l’any passat. Però... i enguany? A la premsa es va dir que es jugaria contra el Girona durant el setembre per fer-lo coincidir amb la celebració del centenari del Camp d’Esports. Tot i que una presentació de la plantilla amb la temporada començada és com menjar els torrons per Tots Sants continuarem confiant en aquest partit.

Què se n’han fet de les assemblees? Una pregunta molt habitual entre els socis (o abonats, depèn del dia) que no entenem perquè d’un dia per un altre es van deixar de fer aquelles profitoses trobades i de proximitat amb la directiva. Curiosament es van deixar de fer la temporada que més ganes d’explicacions hi havia. I nunca más se supo...

Què se n’ha fet de l’embargament de 928.242,60 € per l’Agència Tributària destapat per la premsa ara fa un any i confirmat per alguns patrocinadors? Des del dia que es va fer pública la notícia no hi ha hagut res més que silenci per part del club i... de la mateixa premsa! Preguntarem al professor Darbó a veure.

Què se n’ha fet del museu Mario Duran? Al 2014 ja es va començar a parlar del projecte mostrant els plànols i tot. Al 2018 es va anunciar oficialment el començament de les obres amb un pressupost assignat de 125.000 € (un senyor museu!) per inaugurar-lo el març del 2019.

Què se n’ha fet de l’afer del no sé què havia de passar amb el Força Lleida i no se sap si va passar o no?

Què se n’ha fet del reglament de règim intern? Un RRI que es va fer a bombo -suposo que amb permís demanat per entrar-lo al camp- i plateret en una taula de treball després del lamentable afer dels vets a l’atzar. S’ha aplicat algun cop? Què cal fer per aplicar-lo? Sabent que hi ha socis (o abonats) que es passen el dia bramant insults contra altres socis (o abonats), penyes, periodistes, equips rivals, jugadors i exjugadors que acaben sent entrenadors els seria convenient una homilia de l’article 10 d’aquest reglament. (Faig un parèntesi perquè amb això m’ha vingut al cap l’anècdota de Robbie the Bobby, la mascota del Bury FC que els àrbitres la van expulsar tres vegades del camp per mal comportament).

Què se n’ha fet de tres dels quatre marcadors que s’havien de col·locar al Camp d’Esports i anunciats a l’octubre de 2017? «Col·locarem primer dos marcadors, un en la ubicació actual i un altre, rectangular, a Tribuna i més endavant se’n col·locaran dos més, a Lateral i a Gol Nord» deia el president. Efectivament i en una encertadíssima decisió es va canviar el marcador de Gol Sud, juntament amb la fibra òptica i la megafonia… però què ha passat amb els altres i el pressupost de 179.104 € finançat en un 30% per un pàrtner? A veure, que potser no en calen tants però si s’anuncien els esperem.

Què se n’ha fet de l’àrea social? Apareix i desapareix com lo riu Corb? Hi és encara el Juanjo Silva

Què se n’ha fet de l’anunciada transformació en SAE amb un «sin prisa pero sin pausa» per part del president Albert Esteve durant el maig de 2015? A fe de déu que el sin prisa és al peu de la lletra!

En fi, ja veuen que la dita arrencada de cavall, parada de burro és encara vàlida massa cops. Bona temporada!

(Article publicat al número 12 de la revista Lo Lleida)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada