dimarts, novembre 28, 2006

El català de Montilla


Hi ha gent que té molt mala sort. Tanta que sap greu i tot. Anys i anys dient que et persegueixen per parlar castellà, denunciant que parlar castellà a Catalunya significa la mort social, buscant algun respectable ciutadà (concretament un) disposat fins i tot a fer veure que feia una vaga de fam reclamant ensenyament exclusivament en castellà per als seus fills i dient des de tots els mitjans de comunicació que tots els mitjans de comunicació et marginen. Anys i anys repetint la cançoneta i arriba un dia que una gran abstenció et permet a tu, independentista ejpañol, superar per un marge de 0,05 punts el 3% que obre les portes del Parlament. Benvingut al sistema.
I el dia que puges al faristol per expressar els teus greuges, el dia que has de fer tremolar els fonaments de Catalunya, de la Moreneta i del zoo d'en Pitus junts, aquell dia... aquell dia vet aquí que tens davant Pepe Montilla. I saps què et diu el senyor Montilla? Que si hi ha Ciutadans que tenen problemes amb el català són funcionaris de passada per Catalunya (torpede 1). Et diu que si hi ha una llengua en situació de risc aquesta és la catalana i que si vols comprovar-ho que te'n vagis a una llibreria (torpede 2). Et diu que no permetrà la divisió entre els que parlen català i castellà, una de les teves fixacions (torpede 3) Et diu que aquí tothom entén i parla el castellà, però que no tothom entén i parla el català (torpede 4). I et diu que ell és un exemple d'això últim perquè el seu català és deficient (torpede 5 acompanyat d'un triple mortal amb tirabuixó)
Ja és mala sort, ja, que qui et desmunti les mentides que has repetit sobre la llengua durant anys i anys sigui precisament un xarnego. És que no hi ha dret. Jo de tu renunciaria a l'escó i tornaria a les casernes d'hivern de la COPE i El Mundo. Allà tothom pensa igual que tu i no hi ha perill que algú digui la veritat i et faci quedar en ridícul. I és que el gran error dels antisistema és entrar al sistema.

diumenge, novembre 26, 2006

Patriotisme social... i què?


La veritat és que per la bona salut de tots els diputats del Parlament, que primer de tot són persones, es podien haver estalviat els dos dies de debat d'investidura. Tot plegat, ja estava decidit que tindríem a Montilla de President(e) i santes pasqües!

El discurs del Montilla era perfectament previsible. Entre frase i frase em donava tenps d'acabar de construir el Segarra-Garrigues i en tornar davant la tele encara no hauria començat la següent frase. Això sí, utilitzant el dialecte montillés: sense esses sonores, sense pronoms febles i sense vocal neutra... acabarà sent aquest el català estàndard? Però la frase del dia fou "Jo no hauria acceptat tantes retallades a l'Estatut com vostè" dirigint-se a Artur Mas. Penso que mai ningú en la història de la humanitat des del Big Bang li ha futut una clatellada tan gran al sr Mas... osti amb el Montilla... sembla que no però les fot, les fot.

Josep-Lluís Carod-Rovira crec que per primer cop en una sessió parlamentària no va citar cap poeta. Potser sí ho va fer... però ja se l'escolta algú avui en dia al Carod? Ja sabem que el sr Carod és un gran filòleg amb una molt bona dialèctica però, sr Carod, no cal que inventi expressions continuament. Què és això del Patriotisme social que s'ha inventat? Penso que no ho entèn ni el Puigcercós! Algun dia ho explicarà a les bases d'ERC que estan al triangle de les Bermudes des de l'1 de novembre? La direcció del partit està a anys llum de la militància... i la militància està a parsecs* de la votància...
Això del patriotisme social és acceptar que "Catalunya avui no necessita recordar obsessivament la seva personalitat nacional, sinó una acció de govern eficient"? Doncs per això agafem els papers de la Generalitat i els portem a Gestoria Ronda que ens ho faran tot molt bé, que jo els conec. El president de la comunitat de Cantabria (posem per exemple) faria un discurs molt semblant. Potser pel google hi ha alguna pàgina amb discursos per sessions d'investidura. Investigaré al rincondelvago.com

Pel que fa als altres, Artur Mas va dir el mateix que porta dient des del 2 de novembre per terra, mar i aire i lo que te rondaré morena. Josep Piqué va fer content al seu club de fans i Alberto (primo de) Rivera va fer els discurs en castellà per tocar els ous, siguem clars. I José Domingo Domingo es va presentar en keds.

*: 1 parsec=3,6 anys llum

diumenge, novembre 19, 2006

El Caudillo dels Països Catalans


Avui amics (i amigues, i no amics i no amigues) no sóc jo qui escriu aquest post... uuuuuuuuuuuh... avui sóc l'Iker Jiménez... uuuuuuuuuh (això és per fer por, eh?) i estem en un programa especial de Milenio 3. Uuuuuuh... tapint-se fins dalt del cap que fa molta por el capítol d'avui... uuuuuuuhh.
A la confluència de la rambla Corregidor Escofet amb l'avinguda de Balàfia i el carrer de Vic havia una plaça molt boniqueta amb una rotonda molt redoneta que de cop i volta ha desaparegut... ooooooh! Aquesta plaça es deia Plaça dels Països Catalans (quin nom més bonic i entranyables per una plaça tota enjardinadeta).
I de cop i volta, la plaça va desaparéixer... oooooooh! Sí, sí... i l'equip de Milenio 3 ho està investigant.
El primer que va passar és que la gran quantitat de plantes i flors que es van plantar en aquesta plaça es van deixar morir. Alguna dimensió desconeguda? Algun afer parapsicològic? Alguna visita alienígena? (i entenem com alienígena un extraterrestre i no pas a Alberto Rivera ni amics seus). On està Mercè Rivadulla regidora de medi ambient i sostenibilitat i multiculturalitat i ecosocialisme? Està ocupada perquè no pot abarcar el 50% dels càrrecs que té ICV a Lleida? I sabent que l'altre 50% dels càrrecs els té el seu marit, no poden compartir més les tasques? O la paritat consisteix que entre una mateixa família ocupin tots els càrrecs? Uuuuuuuh (aquest uuuh és de fantasma).
I l'afer més extrany ja fa més d'un mes que dura. La plaça dels Països Catalans s'ha convertit en la Plaza del Caudillo... uuuuuuh. Alguna ment brillant ha empegat un adhesiu on posa ben gran "Plaza del Caudillo" damunt del rètol del nom original de la plaça. I com que la plaça deu estar desapareguda en una porta dimensional, cap brigada de l'ajuntament s'ha dignat a retirar aquest cartell.
I no posem en dubte l'eficàcia de les brigades d'Àngel Ros en la neteja. Quan apareix alguna pintada en el monument franquista que tenim a la plaça Cervantes desapareix en menys d'un dia, en canvi l'adhesiu aquest continua i continua i continua estant... estem arribant al final de la investigació?

dimecres, novembre 15, 2006

La senyal d'obres


Avui, senyors (i senyores, és clar... que sinó els d'Iniciativa se'm queixen i ara que tenen les porres dels Mossos i Mosses no val la pena que s'enfadin) farem un exercici d'agudesa visual.

Quan anàvem a l'autoescola a aprendre'ns de memòria totes aquelles normes sobre "camiones de más de 7.500 kg y remolques de más de 2.500 kg" (que avui en dia tothom hem oblidat però que gràcies a Déu continuem tenint bonificació a l'assegurança del cotxe) ens va explicar el professor (o professora) que havia una senyal amb un dibuix que simbolitzava un senyor (però no senyora en aquest cas) treballant amb una pala... i què aquesta senyal volia dir que trobaríem obres durant un tram de carretera/carrer/via o cosa per circular tipus Eix Transversal.

Voldria fer dos reflexions sobre el valor senyalístic aquest:
1) Aquesta senyal pot abocar al suïcidi milers de persones que s'han aficionat a fer el típic màster (qui no ho té avui en dia!) de Riscos Laborals. El senyor (que no senyora) que reflecteix aquesta senyal no porta casc!!! No porta botes de seguretat!!! No porta arné!!! Pot tractar-se d'un immigrant (o immigranta) il·legal? De qui és la culpa? Té papers per treballar el senyor (que no senyora) de la senyal? És un mileruista? Ha conciliat la vida laboral i familiar? Es va manifestar a la plaça de Sant Jaume contra el govern d'Entesa?

2) De veritat ens volen fer creure que aquesta senyal de trànsit vol dir obres? No dubto que quan veiem la senyal hi hagi obres. Hi ha llocs que una senyal d'aquest tipus pot indicar un carril de l'autovia més transitada de Catalunya tallat durant uns quants mesos. Però, en unes obres a la carretera... vostè ha vist un senyor (que no senyora) en aquesta posició i fent aquest gest? No seria més entenedor dibuixar 4 o 5 persones mirant un forat o desplegant plànols? O uns senyors amb casc amb les mans a la butxaca? O un senyor (o senyora, ara sí) amb una pala excavadora trencant una catenària de RENFE? Crec que la ciutadania (ui! ara he de vigilar amb aquesta paraula) ho agrairíem.

diumenge, novembre 12, 2006

El fabulós món del CI(U)RC


Haaaaaaaaabía una vez... un circo parapaparapapà...

Senyores i senyors, entrin al fabulós circ que hi ha muntat aquest dissabte a la plaça de Sant Jaume. Passin i vegin el fabulós pallasso David Madínetti com fa riure a la seva gent. Primer assistirem a la projecció del DVD que fet Madinetti per l'ocasió i que se'n riu de Carod-Rovira per fer gràcia als seus. Després escoltarem les converses de Madinetti amb directors de programes de ràdio per amenaçar-los perquè no vagin tertulians d'Esquerra. Jajajajaa, quina gràcia, joojojo...

Ara mirem tots al balcó de la Generalitat i cantem "Hola don Pepito (Montilla), hola don José (Montilla)!" I ens riem del Pepito i del José, jojojojojo.... "¡Pepito, qué eres un españolista!"... jojojojo... I per acabar de riure més, els del circ CI(U)RC diuen "protestem perquè ERC ha pactat amb el PSC, però si nosaltres haguéssim pogut també haguéssim pactat amb el PSC!" I vinga a riure el públic que ha vingut majoritàriament de SobreDiagonal, jojojo, jajaja...

I ara repartirem per tot el públic present que porta ja el nas de pallasso posat (i les senyores abrics de bisó i astracán) una senyereta amb un crespó negre. Qué divertit!!! Com ens hem fotem! Juajauajau... i això que nosaltres vam estar 8 anys pactant amb el PP i ningú va fer mobilitzacions ni protestes contra nosaltres!!! Jojojojo... i mira que hem tingut 25 anys per canviar la llei electoral i ara protestem perquè el nou Govern no la canvia... jauajauajauajua...

Quina tarda més divertida a la plaça de Sant Jaume... i molts es pregunten perquè no han volgut venir els Carotti i Puigcercocci al circ... potser encara estan extasiats per les gràcies de David Madinetti.

P.D: Veient totes les lamentables reaccions i declaracions que tenen els CIU-tadans cada cop em convenç més la decisió de no fer president al Mas. Tot i que tampoc em convenç la decisió de fer president al Monty (Phyton). Esperem que Jordi Pujol busqui una nova generació realment eficaç per CIU si no vol morir en l'inopia.

dimarts, novembre 07, 2006

Intentaré creure'm el que diré ara...

1. Com a votant d'ERC, inicialment jo preferia que ERC hagués decidit no investir cap del dos, ni Mas (per fals, arrogant, xulo i cregut), ni Montilla (per motius obvis). Carod president.

2. Ara, i després de d'escoltar ERC, intentaré tenir esperança i il·lusió de nou... malgrat que no han fet el que semblava ser, per a mi, la millor decisió. De fet penso que és la pitjor que podien fer. Potser no... la pitjor hagués estat un pacte ERC-PPC-Ciudadanos... haguéssim rigut si més no...

3. ERC ha explicat quina posició tenia cadascun dels partits, nacionals, regionals i estatals, i ha estat bàsicament això: CiU només volia governar amb el PSC; el PSOE, qualsevol cosa on no hi hagués ERC, però sobretot la sociovergència (recordem que ja fou pactat en el retallat d'últim moment de l'Estatut del 30 de setembre, ZP + Mas); ICV no cal dir-ho, per renovar el tripartit (i així li va, que no pesca res... que vagi dient que només vol pactar amb el PSZ i no li donen ni una trista vicepresidència); i el PSC, si més no de cara enfora, renovar el tripartit.

I, doncs, per què m'ho intento mirar positivament?

1. ERC explica que cap d'aquestes forces estava pel sobiranisme i, per tant, aquest objectiu actualment només es pot cercar des del partit i no des del govern. De fet, tampoc hi ha tanta diferència entre CIU i el PSC, tenen el mateix Estatut com a objectiu... ja veus!

2. Explica que les polítiques socials i d'esquerres no eren possibles amb CiU, i sí més assolibles amb el tripartit.

3. Explica que aquest nou govern s'ha enfocat diferent i les decisions seran exclusivament del govern i no pas dels partits..., això evitarà tant d'enrenou sobrer.

4. Explica que en Montilla serà presidente i hi haurà un vice-presidents, Carod que donarà un pes ideològic al govern. A més, Cultura, Política Lingüística i Seleccions Esportives dependran d'ERC. Quina llàstima de no tenir Educació.

5. Explica, i crec que amb encert i visió de futur, que el tripartit és l'opció que cohesiona més el poble català, no dividirà la gent per raó d'identitat, ni de cultura, ni d'opció nacional, entre governants i oposició (en clara referència que CIU+ERC podria provocar, i més veient com pot ser d'assimilable el discurs dels nouarribats Ciudadanos, una divisió del poble català que tenen sentiments identitaris diferents i seria una oposició massa centrada en el maniqueisme nacionalista d'uns contra els altres segons origen-destí tal i com ha esdevingut a Euskadi).

Els dono un altre cop el benefici del dubte, i espero que estiguin a l'altura (val a dir que en aquests darrers anys m'ha decebut molt més el tripartit com a projecte i CiU com a oposició, que no pas ERC, la seva acció de govern ha estat impecable).

I ara només em falta que em cregui tot això que acabo de dir.

diumenge, novembre 05, 2006

Visca Baltasar María Carlos de Casanova Habsburg-Lothringen


Nononono... no es pensi que aquest títol és un crit de suport al futur nou hereu de la Corno Austro-Húngara. Tampoc es tracta d'un blog propagandístic sobre la importància del Partit Carlista en la nostra política.

Senyors, senyores... aquest individu de nom tan estrambòtic com les patilles de Pernando Barrena és el personatge que ocupava la setena posició en la candidatura de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía de Lleida. Aquest senyor, juntament amb altres elements de friquisme de la seva candidatura van obtenir 1.748 vots i l'Albert(o) Rivera en va aconseguir 89.567... cal estar contents.

L'altre dia deien que "lluitarien pel bilingüisme". I que content em vaig posar!! Per fi algú que parla amb propietat al nostre país-regió-nació-comunitat. Per fi!

Lluitar pel bilingüisme vol dir que propugnaran que Catalunya tingui tants canals de televisió en català com en castellà. Vol dir que quan anirem al cine podrem triar tantes pel·lícules en català com en castellà. Vol dir que a les botigues no ens atendran només en castellà. Vol dir que els cambrers dels bars de barcelona m'entendran perfectament quan demani un entrepà o un cafè amb gel... vés per on que encara serem amics amb aquests CIUdadanos (ui! se m'han escapat les majúscules).

Visca Antonio Robles, visca Albert(o) Rivera i visca Baltasar María Carlos de Casanova Habsburg-Lothringen!!!!

I si ens fem andalusos?


Distingit públic, avui toca màgia. Els senyors PP ens faran el famós truc de recórrer al Constitucional articles del nostre Estatut que, en canvi, accepten en altres Estatuts com l'andalús.
I veiem ja com el PP agafa l'apartat referit al Consell Audiovisual, just quan diu que "el control d'aquest Consell només es pot admetre respecte dels mitjans de comunicació de naturalesa pública", ja que si també s'hi inclouen els privats "topa amb l'article 20 de la Constitució". I què passa? Doncs que a la vista de tothom el transforma en l'article 129 del nou Estatut andalús, on llegim que el Consell Audiovisual és l'encarregat de vetllar pel "respecte dels drets, llibertats i valors constitucionals i estatutaris als mitjans audiovisuals, tan públics com privats a Andalusia". Olé tus güebos, Mariano.
La mà és més ràpida que la vista quan toquem el tema de drets i deures. El PP recorre l'article 20 del nostre Estatut que parla "del dret a viure amb dignitat el procés de la mort" assegurant que viola l'article 15 de la Constitució. En canvi a l'article 20 de l'Estatut andalús, quan parlen del testament vital, reconeixen el dret "a la plena dignitat durant el procés de la mort". Aquesta redacció també ha estat acceptada pel PP a l'article 19 de l'Estatut de Castella-la Manxa. Aplaudim tots amb les orelles, sisplau.
I ara no es perdin el repicó. Del barret de la demagògia que només busca presentar-nos a Ej-paña com uns cabrons insolidaris, surten dos conills ben molsudets. Mentre aquí impugnen l'Agència Tributària, a l'Estatut andalús accepten crear una Agència Tributària amb les mateixes funcions que la d'aquí, i quan aquí recorren la designació dels membres d'institucions de l'Estat, allà l'accepten.
Amic Rajoy, ja que al seu partit ara se'ls omple la boca dient que cal parlar del que preocupa els ciutadans, ¿seria tan amable d'explicar-nos el truc? Més que res perquè se'ns en vagi la cara d'idiotes.

(Iu Forn, Avui, 4/11/2006)