Segons els senyors (i senyores) meteoròlegs, es veu que aquesta setmana ha arribat el fred... Deu ser que volen dir que ha arribat a Barcelona. Perquè, que jo recordi aquí a Lleida ja fa dies que tenim la boira i hem tingut el fred, i fins i tot hem estat dies sencers amb temperatures sota zero. I que jo sàpigui crec que la definició de fred deu ser la mateixa aquí que a la Patagònia o a Sebastopol.
De fet ja fa setmanes que se m'han mort els geranis del balcó i no crec que ho hagin fet per una depressió psicològica ni per cap patologia cardiorespiratòria.
Tot i això els homes (i dones) del temps insisteixen que el fred ha arribat ara i no abans, i que si s'ha de congelar Catalunya és perquè abans s'ha d'haver congelat Barcelona. I aquells barcelonautes que quan veuen que al temps diuen que al Tibidabo tindran un pam de neu, ja treuen les granotes i els esquís i comencen a fer cua a la carretera de les Aigües... Em fan una gràcia (o pena... ara no sabria com identificar el sentiment).
Però bé, al cap i a la fi per aquesta forma de vida pixapinenca Lleida només representa aquella taca de boira que fotografia el Meteosat i que han de travessar per anar a esquiar. I és que, si us hi fixeu, l'univers metereològic català es divideix en la costa, el Pirineu i la Catalunya Central. Deu ser per això que en els mapes del temps no sé mai si fer cas del símbol que posen a Tarragona o del que posen a Manresa. I mira que és fàcil fer la previsió del temps aquí a Lleida, perquè mai no passa res. Quan hi ha boira hi ha boira i quan fa sol, fa sol...
En fi, que no comptem per res. Sort de la Lorena I de Lérida i V de Andalucía, que ara ens farà fer famosos i ens menjarem el món.
A hores d'ara quan estic escrivint aquest article, potser l'amic Risto ja ha fet fora la súperlleidatana Lorena. Així el pressupost municipal el podrem destinar a causes més nostrades, com el 300 aniversari de la destrucció de la ciutat pels avantpassats del Juáncar.
