diumenge, de febrer 25, 2007

Sir Robert Baden Powell

El dia 22 de febrer (curiosament un dia abans del famós 23-F) es celebraven els 150 anys del neixement de Sir Baden Powell, fundador de l'escoltisme i autor del llibre Scouting for a boys, una de les obres més celebrades per diverses associacions sectàries i de culte cap a aquest personatge.

Aprofitant que quan algú es mor (i aquest ja fa anys que cria malves) tothom li tira floretes, els diaris es van fer ressò de les grandeses d'aquest individu. Una d'elles sortia publicada al diari La Mañana de Lleida i estava signada per l'amic Francesc Balcells. En un article a 3 columnes i amb fotografia inclosa, el company Francesc es dedicava a lloar i vanagloriar d'una forma (penso que) totalment esbiaixada les meravelles d'aquest homínid.

El Francesc ens explica com es va fundar la primera patrulla escolta l'any 1907 (posar el nom de patrulla a un grup de nois ja hauria d'esdevenir delictiu) amb una vintena de nois de diferents classes socials. Aquell primer campament fou la fundació oficial dels Boy Scouts. També ens diu que "va saber crear un nou mètode educatiu per als joves (...) reconduint la disciplina i els coneixements militars cap al bé social". Baden Powell deixà escrit que "Esteu sempre a punt per viure i morir feliços: aferreu-vos a la vostra promesa Escolta, fins i tot quan hagueu deixat de ser nois, i que Déu us hi ajudi".

Malgrat totes aquestes coses, penso que l'amic Francesc es deixa de fer algunes observacions en el seu article:
1) Els scouts van néixer en la guerra dels bòers (el famós setge de Mafeking). En aquell temps, Powell com a coronel que era va enviar nois de 12 i 13 anys a la guerra. Tot i que els va enviar en missió d'exploradors de la pau, no deixa de ser una cosa il·lògica i molts van posar en perill la seva vida durant el setge. Va escriure un manual d'Instrucció per la cavalleria... molts valors pacifistes no devia tenir aquest llibre, no?

2) Les primeres patrulles escoltes estaven formades per criatures militaritzades que es dedicaven a explorar (scoutling), passar miassatges i fer guàrdies per poder assistir a les tropes adultes. Això és el que ens queda avui en dia a les associacions escoltes? Malament si ens hem de basar en això!

3) Com a tinent general que va arribar a ser sempre va creure en les virtuts castrenses de la disciplina, el sacrifici i l'esperit de cos. Mai no va renegar dels càstigs que aplicava amb fuetades. Encara avui en dia aquestes "virtuts" es practiquen massa i de forma molt exagerada.

4) S'afirma que fins i tot va arribar a practicar la pederàstia... avui en dia potser estaria empresonat.

Anar d'uniforme i de foulard ha de significar més coses de les que es diuen de Baden Powell. No oblidem que va ser un tinent general i que com a tal es comportava com el que era. Avui ens esgarrifem per la participació de nens a la guerra i al mateix temps lloem la feia de Baden Powell... una situació paradoxal que jo no arribo a entendre.

P.D: Tampoc no puc deixar de dir que l'antifranquisme català dels seixanta es fonamentava en els moviments escoltes catalans inspirats per Josep Mª Batista i Roca fundador dels Minyons de Muntanya i secretari personal del president Companys. Una de les fites més destacades que van dur a terme fou el segrest de la Mare de Déu de Núria durant els dies que Franco visità la vall.

diumenge, de febrer 18, 2007

No pujaré mai a un Audi


Ara que està de moda això dels boicots, potser ja aniria sent hora que jo en comencés algun, no? És que avui en dia si un no fa un boicot no és ningú. Que si el boicot al cava català, que si el boicot a Alcampo, que si el boicot a Kelme... Doncs miri, jo en proposo un ara, boicot a Audi.

Sí, sí, sí... vostè no sap els efectes secundaris que té pujar en un Audi. No s'ho pot arribar ni a pensar! Això dels Audis és més inexplicable que la defensa que fa Joan laporta d'Eto'o enlloc d'Oleguer. Li explicaré els casos de dues persones que conec que per culpa de pujar en Audis s'han transformat d'una manera que ni el professor Sebastià Darbó ho podria explicar.

El primer cas és el del ciutadà Josep-Lluís C.R. (Cambrils, 1952). En Josep-Lluís era catalanista fins al moll de l'os. Tenia un discurs nacionalista molt bo amb una oratòria excel·lent. Era l'esperança del catalanisme polític. Doncs bé, de cop i volta li van posar un Audi a la porta de casa i... oooooooooooh! Ara predica expressions rares i inintel·ligibles com "catalanisme de pluja fina", "patriotisme social", "estem en fase prenacional"... ooooooh! Ningú s'explica com ha succeït aquesta transformació... Iker Jiménez i el seu equip de Milenio 3 encara estan investigant.

El segon cas és el del ciutadà Joan P.B. (Ripoll, 1966). En Joan era un home d'una dialèctica molt punyent. Amb un toc més agressiu que el Josep-Lluís defensava l'independentisme a Catalunya i era per molts el polític que necessitava Catalunya per poder plantar cara a Madriz. Un bon dia es va trobar un Audi, va pujar-hi i ooooooooh! En Joan va experimentar un engrandiment espectacular de gargantxó. Es va quedar amb la boca molt badada i s'anava empassant unes coses raríssimes com un Decret d'educació, una Llei de dependència, un avantprojecte de Llei d'adopcions, una llei del sòl, la llei del llibre, la llei de la competència... mentres que els sucs gàstrics li feien reaccions raríssimes a les seves cordes vocals evocant unes psicofonies semblants a Caaaaaaaarreeeeeeeeeeeteeeeeeeeeero.

Fixi's, fixi's què pot arribar a passar per culpa d'uns Audis, eh? Que fort, que fort! A veure si resultarà que Alberto Rivera, Rodríguez Ibarra, Angel Acebes o Francisco de Carreras abans no eren així i tot va ser culpa per pujar a un Audi? Joan Laporta també va pujar a un Audi un dia?

Jo per si de cas continuaré amb el meu cotxe no fos cas que els únics independentistes que quedin a Catalunya siguem el Carretero i jo. Actualment, l'independentisme sembla (o és) extraparlamentari.

diumenge, de febrer 11, 2007

Lo monsinyó Ciuraneta

No em pensava pas que una persona com jo acabaria dedicant un article del meu blog a un bisbe. Les jerarquies eclesials les he trobat sempre una farsa i el que no és jerarquia i és eclesial, doncs també crec que és bastant farsa.

De totes formes farem una excepció i dedicarem aquest post a Francesc Xavier Ciuraneta, el bisbe de Lleida que plega... o fan plegar millor dit.

Francesc Xavier, tu afirmes que et retires perquè la teva malaltia t'impedeix portar la teva tasca amb la mateixa eficiència amb que l'has portat els últims 8 anys que t'hem tingut per aquí. Però no et creiem. El Vaticà t'ha fet plegar, ha acabat tip de tu i dels teus recursos contra la desmembració del Museu Diocesà. I no han parat fins que t'han futut la patada i et retiraràs al teu poble, a la Palma d'Ebre, ben aprop dels lleidatans.

Vas venir de Menorca per succeir a Ramon Malla, un bisbe del qual espero que no li dediquin mai un carrer a la nostra ciutat. Un espécimen no digne de ser honrat ni recordat, un home que tot i estar molts anys a Lleida no en va voler saber res i per culpa de la seva inutilitat et vas trobar el conflicte de la Franja damunt de la taula i et van agafar amb els pixats al ventre. Ramon Malla no es mereix ser recordat, així que el dia que se'n vagi al seu paradís bon vent i barca nova.

En canvi, tu Francesc Xavier has lluitat per la nostra ciutat amb dos grans afers en les teves mans. Tu has restaurat la deixada Acadèmia Mariana donant-li la importància arquitectònica que es mereix. Una joia mundial de l'any 1862 i lloc de trobada de l'intel·lectualisme lleidatà de la Reinaxença.

I t'has deixat son, mans i el càrrec en la defensa del patrimoni del nostre museu diocesà que el Vaticà, l'OPUS, la COPE, el PP i tota la dreta retrògrada vol fer malbé només pel fet de ser interessos catalans. Suposo que a hores d'ara ja no deus tenir res a fer, lligat de mans a peus. El nou bisbe que ens portaran serà de l'escola Rouco Varela i el clan de Barbastro.

Ciuraneta, feies nosa. Bona feina i bona sort.

dilluns, de febrer 05, 2007

No ens calen Lorenes...

Hi ha qui aquests dies s'ha aferrat a la idea que la Lorena Gómez, de la qual no vaig descobrir fins ahir que parlava català, ha de ser la representant lleidatana per tots els territoris ibèrico-hispans.

Doncs bé, aquesta tarde he fet un descobriment on es posa de manifest que els lleidatans tenim cultura i genialitat pròpia.

No calen paraules, només descobriu-lo!


dijous, de febrer 01, 2007

Alguaire city


Uf! Valgui'm Déu (i Buda, i Javhè, i Bramaputha i companyia)! De poc que no ens ha anat que els alguairencs ens convertim en la gent amb més poder que George Bush, Bill Gates i l'aparell del PSC junts...

Virgin Galactic, l'empresa que comercialitza viatges galàctics per altres planetes (perquè aquest sembla ser que ja el tenim més vist que un gol del Barça a TV3), va signar el divendres passat un acord amb l'empresa sueca Spaceport per tal d'instal·lar una base de llançament espacial de coets i altra maquinària cosmològica a Europa. Doncs molt bé... i a nosaltres què ens importa? es preguntaran... esperin que continuo al proper punt i apart.

El lloc que que han triat és l'aeroport de Kiruna, que és el que està situat més al nord de Suècia i que es veu, segons la gent que entèn en aquestes coses, que reuneix unes bones condicions geogràfiques. A més, des d'aquest indret, anteriorment ja s'havien realitzat llançaments de satèl·lits (contruïts a Ikea i amb música d'Abba?)... tot això és superinteressant, no? Esperin, esperin que no he acabat encara.

El que li dic jo ara és que el fet que hagin instal·lat això allà dalt als collons d'Andares és un bon descans! En cercles aeronàutics circulava dies enrera el rumor que la companyia del multimilionari Richard Branson havia estudiat com a plataforma de llançament espacial l'aeroport d'Alguaire!!!! Ostiqueta!!

Des de que es va anunciar la construcció de l'aeroport que tot Alguaire va ple de raons. Que si ara el POUM, que si la recusació de l'alcaldesa, que si la recusació del regidor d'Urbanisme i primer tinent d'acalde, que si ara amenacen a regidors... si Virgin arriba a triar l'aeroport d'Alguaire es convertiria en una espécie de Chicago de ponent... amb el Branson comprant-se un xalet a Tabac i sense ningú del poble poder sortir al carrer... i espereu, perquè a Alguaire encara queda i lo que te rondaré morena.