diumenge, març 25, 2007

Costers del Segre


Si hi ha una paraula que em rebenta d'aquesta forma de vida (intel·ligent?) que es creuen que són els barcelonautes és cosmopolita. Qualsevol cosa que diuen o fan és perquè és més cosmopolita que una altra cosa. Si parlen español és perquè queda més cosmopolita (he tingut la mala sort d'estar 4 dies a Barcelona i només he pogut parlar català en un bar, i suposo que devia ser perquè els amos eren de Lleida). Trobo imbècil els que se'n van de viatge a Nova York perquè queda cosmopilta i no saben ni on està la Vall de Núria o el Pelagalls. I una de les manies més grosses que tenen aquests santlleis de cosmopolites és demanar sempre un Rioja o un Ribera del Duero perquè queda més snob. Puaj! Això només demostra la seva ignorància enm el tema vinícola.

A Catalunya tenim un munt de denominacions d'origen millos que el Rioja. Les arxiconegudes Penedès, Terra Alta i Priorat (que per molt conegudes que siguin no vol dir que siguin les més bones). Altres amb grans vins com Conca de Barberà, Montsant (que cada cop em sorprèn més amb blancs) i Alella. I altres com Catalunya, Tarragona, Pla de Bages o Empordà.

Però que cony! La millor sense dubte és la de Costers del Segre. No entenc com amb la de vins reconeguts internacionalment que tenim (Castell del Remei, Cérvoles) ens deixem entavenar per vulgars Riojas només pel fet de ser Rioja. La D.O. Costers del Segre està constituïda per sis subzones: Artesa de Segre, Vall del Riu Corb, Les Garrigues, Pallars Jussà, Raïmat i Segrià, totes elles amb característiques diferents pel que fa al sòl i al clima.

De la zona de Raïmat, la més petita en extensió però potser la més coneguda, cal destacar els seus vins blancs i el cava. Especialment recomanable el seu Chardonnay (100%).

De la subzona d'Artesa destaquem el de Baldomar i el vi ecològic de Seró. Per clima i terreny només es fan Macabeu, Monastrell i Cabernet Saubignon. Però sense dubte els millors són els de les bodegues del Castell del Remei i el d'Algerri. El Gotim Bru del Castell del Remei és imprescindible en qualsevol taula, si en un restaurant no el tenen a la carta ja no val la pena demanar vi perquè demostra que no en tenen ni punyetera idea.

Les terres seques i àrides de les Garrigues i la conca del Corb donen alguns dels vins més cotitzats. El Bru de Verdú del celler Cercavins, el de Vallbona de les Monges o l'excel·lent (i un dels millors del món) Cérvoles fet amb ull de llebre i cavernet sauvignon. També hi ha un blanc fet de macabeu i chardonnay al 50% força recomanable.

La zona del Pallars Jussà és la més alta de Catalunya on es conrea vi i destaquem el de Castell de Mur. I de la zona del Sergrià cal destacar el de la partida de Torres de Sanui.

Au! Fotem-li al vi de Lleida, que si hem d'esperar que ens el defensi el Montilla ho portem clar!

dissabte, març 10, 2007

Càrrecs avorrits


Quina alegria! No saben vostès la sort que tinc. Sóc l'home (i no dona) més afortunat (i no afortunada) del món. Els últims dies han anomenat uns nous càrrecs del govern aquest d'entesa-progrès-pluja-fina-patriotisme social-nogensmenys i m'he salvat. No he estat triat per ocupar cap càrrec!!! Quina sort he tingut! Si ho sap el paio aquell del puro de Sort fa estampetes amb la meva cara.

Sí, sí, sí.. cregui-s'ho... i si a vostè no li han donat cap càrrec consideri's també afortunat (o afortunada). Miri'n quins càrrecs havia a subhasta...

-Responsable de Projectes Transversals del Departament d'Acció Social. Uf! Imagini's que ens donen aquest càrrec... molt bé... i què fas? Projectar-te transversalment? Amb un càrrec així trobo que t'has de sentir més inútil que el règim del Ronaldinho.

- Coordinador d'Anàlisis Estratègica de Presidència. Aquest sembla important de càrrec. Això de coordinar unes anàlisis fa com una cosa seriosa... potser ara ens estem enfotent del càrrec i resulta que aquest coordinador treballa més que una bandera española a casa de l'Ángel Acebes.

- Responsable de Relacions Interregionals de la Vicepresidència. Quin mal de cap si m'anomenessin a mi per aquest càrrec. No sabria ni per on començar a reponsabilitzar o a relacionar o a interregionalitzar. Tindria menys futur que el Barça a la Champions jo en aquest càrrec.

-Director de l'Oficina de Promoció de la Pau i de Drets Humans d'Interior. Aquest fa bonic, com una mica d'oenagé gairebé. Però inscriure aquest càrrec al departament d'Interior és com portar a Arnaldo Otegi a la llotja del Bernabeu. Suposo que el director aquest no deu cobrar i deu treballar solidariàment, no?

- Cap de l'Oficina de Suport Tècnic i Territorial d'Educació. Doncs si que necessiten tècnics i gent de suport aquests d'Educació. I em pregunto, quina diferència salarial deu haver entre un cap d'oficina, un director d'oficina o un responsable? Qui és més, el cap, el director o el responsable? Això s'entèn menys que Willy Fogg donant la volta al món en rodalies RENFE.

I l'últim és el que té més tela:

-Responsable de Suport del Gabinet adscrit al Gabinet del Conseller del Departament d'Esconomia i Finances. Bestial, bestial!! El pobre home ( o dona) al qual li han assignat aquest càrrec ja pot preparar unes targetes de visita de quilòmetre quadrat. Però si no s'arribarà a aprendre ni el nom del seu ofici! La lectura del nom d'aquest càrrec és més desconcertant que veure a Manolo el del bombo a l'ofrena floral a Rafael de Casanova!

Uf! Que bé que estic jo en el meu lloc de treball pensant que em podia haver tocat un marró d'aquestos. Ostiqueta!

dimarts, març 06, 2007

Cues de pansa pepera


Ja tinc el negoci de l'any. Em faré més ric que aquell paio de Sort que surt fumant-se aquells puros el dia de la grossa de Nadal. Em posaré ara mateix a treballar en aquest negoci perquè m'espera pela, pela llarga... però llarga.


Em dedicaré a vendre cues de pansa per totes les seus del PP. Sí, sí... la tradició popular (res a veure amb el partit) diu que les cues de pansa són bones per la memòria. Doncs agafaré una carretada, centenars de milers de milions me'n faran falta, i aniré a totes les seus del PP a vendre-les. I escolti'm, segur que me les treuran de les mans. El sr Zaplana hauria de requalificar totes les Garrigues a preu del metre quadrat de Manhattan per poder-me pagar, però ell necessita les cues de pansa.


Què com he arribat a aquesta conclusió tan brillant es pregunta vostè (pregunti-s'ho)? És que pateixo pel senyor Rajoy i companyia perquè crec que ja estan abocats a l'Alzheimer sense cura. Pobra gent! Necessiten una cura immediata aquests pepaires... la seva memòria falla més que una dotzena de catenàries de la xarxa de rodalies de RENFE.

Al veure que fan aquestes crides a la mobilització (o kale borroka fatxoespañola) contra la decisió del govern de concedir la presó atenuada a Iñaki de Juana Chaos em fan venir ganes de fer-los-hi recordar aquelles coses que han oblidat.

Farem memòria als éssers peperos que el Govern del seu mestre-gurú-cap sectari Aznar, va excarcerar fins a 54 presos d'ETA amb condemnes d'entre 30 i 300 anys (oooooooooooooh!) i quan només havien complert entre 15 i 20 anys de la seva condemna (ostiqueta...).

També caldria recordar-los-hi que entre els alliberats estava Esteban Nieto, condemnat a 3150 anys (no reeeeeeeees) per 21 assassinats i alliberat als 12 anys de condemna per causa d ela seva malaltia (els sona?)
Potser el delicte del De Juana Chaos va ser escriure... i com que això deu ser molt fort, s'enfaden els senyors pepaires. Clar, clar... ara ho començo a entendre. Bé, doncs aquí em tenen a mi a la seva disposició per quan vulguin posar una querella també per escriure. Sempre a la seva atenció. Ja saben.

dissabte, març 03, 2007

Sobirania i progrés: Ja som més de 10.000!


Nosaltres som independentistes. Nosaltres volem la independència de Catalunya, per la mateixa raó que estimem la llibertat i la justícia. Malauradament, no podem treballar simultàniament arreu del planeta. I, per tant, concentrem els esforços en el nostre entorn més immediat: en la nostra pàtria. Parafrasejant el president Lluís Companys, en el món existeixen moltes causes de justícia i totes elles mereixen la nostra atenció, però Catalunya només ens té a nosaltres. Nosaltres volem la independència per ella mateixa. Senzillament, perquè volem ser lliures. I, a més, volem construir un país pròsper i just. De fet, si el nostre país ja fos independent, seguiríem treballant per construir l'estat del benestar més innovador, cohesionat i sostenible del món. De la mateixa manera que, encara que els Estats espanyol i francès fossin els més democràtics, justos i rics del planeta, seguiríem lluitant per la independència. Nosaltres hi tenim dret per la senzilla raó que la volem. Volem ser el que som. En funció de la nostra història, de la nostra cultura i dels nostres projectes de futur. No tots els nostres conciutadans comparteixen el nostre sentiment nacional, però tenim prou arguments econòmics per portar-los a militar en l'independentisme. El benestar i la justícia social poden ser en ells mateixos un objectiu; però també són instruments estratègics per assolir una majoria electoral, que ens permeti conquerir la nostra plena sobirania amb un referèndum d'autodeterminació, tutelat per les institucions internacionals. Tal com ha passat a Montenegro. Sobirania i Progrés fa una crida nacional a exercir el dret de decidir que volem ser lliures.

Joel Joan i Oriol Junqueras
Actor i historiador
(AVUI, 2/3/07)

P.D: Supodo que el 10.000! que posen el Joel i l'Oriol al títol de l'article no deu ser un factorial sinó un signe d'exclamació. Us imagineu 10.000! (factorial) de persones a favor de la independència de Catalunya? No hi cabrien en tot l'Univers ni tan sols el nombre d'àtoms que formarien aquestes persones... bestial tu!