divendres, gener 30, 2009

Classe de física pel conseller Saura


Suposo que per motius de feina tendeixo a orientar els meus (i meves) alumnes sobre el seu futur estudiantil i professional. Com aquest aspecte vocacional el duc a sobre tot el dia i el bloc ja sap que és un servei públic, m'agradaria oriental en els estudis al conseller Saura. Des de la meva humil perspectiva recomanaria al conseller que es gradués en ESO, li aniria bé, amb algun curs CEAC o CCC mateix. A veure si així consolida les competències bàsiques de física. És que l'altre dia va afirmar que amb això del 80 només es perdia 9 s de temps per cada quilòmetre recorregut. Permeti'm, conseller, que li faci algunes observacions al respecte des del punt de vista d'un pobre llicenciat i no d'un senyor conseller amb molts màsters i postgraus i moltes coses més, no?

Suposem un viatge Lleida-Barcelona en condicions estàndard (1 atm de pressió i 298 K). Per si hi ha algun científic (o científica) tocanassos llegint el bloc ja li dic que per facilitar la lectura no faré els càlculs en unitats del Sistema Internacional i les dades d'espai tenen un error absolut de 0,1 km i les de temps d'1 s.

Contem que agafem l'autovia A2 als Alamús. De Lleida fins a Castellolí, excepte algun petit tram insignificant, puc anar a una velocitat de 130 km/h (sí, sóc insostenible i incívic, però vaig a 130 que crec que el ràdar no agafa fins a 132 km/h). Aquest tram de 97 km es fa en 44 minuts i 46 segons. Cap problema.
Des de Castellolí fins a Martorell no sé per quins motius cal anar a 100 km/h. (el 80 del Bruc no el fan ni els cotxes dels Mossos) Així que aquest tram de 24 km que podria fer en 11 minuts 4 segons l'he de fer en 14 minuts i 24 segons.
De Martorell a Sant Vicenç dels Horts puc anar a 130 km/h (ui! que insostenible!) un altre cop i els 9 km d'autovia els faig en 4 minuts i 9 segons.
I suposant que volem entrar a Barcelona per la Diagonal (si entrem per la Ronda del Litoral els càlculs serien moooooolt pitjors!), els últims 6 km de recorregut que hem de fer a la vertiginosa velocitat de 80 km/h cal fer-los en 4 minuts i 30 segons, quant es podrien fer en 2 minuts i 46 segons.

Conclusions:
a) Sé molta física. Gràcies.
b) Un trajecte de Lleida-Barcelona que podria fer en 62 minuts i 45 segons resulta que per ser sostenible, multicultural i ecosocialista l'he de fer en 69 minuts i 49 segons. És a dir, suposa una pèrdua de temps de 7 minuts i 4 segons, que en forma percentual representa un 11% més de temps. En estadística, qualsevol percentatge per sobre del 10% ja és prou significatiu. Per tant, és una pèrdua de temps significativa.
c) Tenint en compte només la zona 80, la diferència de temps entre la velocitat torracollons i la velocitat normal per tota la humanitat és de 1 minut i 44 segons. Si ho comparem amb els 6 km de recorregut surt que anant a 80 em retardo 17'3 s/km. Gairebé el doble dels 9 s/km que deia el conseller Saura.

Sr Saura, sé que no em podrà agrair el que he fet per vostè en aquest post. Ara, si vol fer-me cas faci cas d'aquell antic anunci de la Generalitat i Graduï's, ara pot. I si pot ser, mentre està estudiant els conceptes bàsics de cinemàtica deixi'ns en pau.

dilluns, gener 19, 2009

Queen - I want it all

Miri que ja començo l'article demanant perdó. Reconec que després d'aquest article em puc convertir en l'home (entenent home com ésser de sexe masculí i no pas com a mot de caire genèric per definir l'espécie humana) més insultat de Catalunya després del Director del Servei Català de Trànsit. Sobretot seré insultat per l'àmplia comunitat catalana de Queenòlegs quan llegeixi que la que he posat al títol del post per mi és la millor cançó de Queen.

No, no marxi encara del bloc, senyor (o senyora) fan de Queen. Sento molt dir-li que no he triat ni el Bohemian Rhapsody, ni el We Will Rock You (de les cançons més pesades), ni Another one bites the dust, ni I want to breakfree, ni Ragio Gaga, ni We are the Champions. No. Miri, que per ser sincer, la millor cançó de Queen per mi és Under Pressure i més que res perquè hi canta el gran geni (bé, millor exgeni) David Bowie. Però volia triar aquesta del I want it all, perquè és la que més m'agrada i em porta uns records d'un viatge a Benidorm l'any 1989. I un campionat de billar que vaig guanyar també. Sí, segurament, la gent que em coneix personalment no se m'imagina guanyant campionats de billar...

Vaig descobrir els Queen amb el disc The Miracle l'any 1989, aquell de portada tan lletja on sortia una cara feta a parts iguals pel Mercury, el May, el Taylor i el Deacon. Sí, acabo de provocar el suicidi d'uns quants fans-lectors de Queen. Ni el Night at the Opera ni el The Works. Un dels pitjors discos pels fanàtics de Queen, The Miracle, és el meu favorit. Un disc molt potent i guitarrer. Quan Brian May feia coses bones. Després va venir Innuendo, que va ser mooooooolt pitjor... suposo que en això estaran més d'acord amb mi els Queenòlegs.

I per últim dir que no aguanto les estupideses aquestes de voler substituir al Freddie Mercury pel Paul Rodgers per fer gires quan se'ls ha acabat el saldo. Si no ha fet res en sa vida a part d'allò tan pesat del All right now amb els Free i el Can't Get Enought amb els Bad Company. Queen és Queen i els experiments a casa amb grasiosa. I ara el I want it all...

dijous, gener 15, 2009

Hortografia


Miri, avui, estimat lector (i lectora) farem un exercici d'imaginació. Imagini's que un bon dia, el millor cambrer (o cambrera) del bar on va vostè el fan fora perquè fa cafès o serveix entrepans. O imagini's que el seu equip de futbol de cop i volta despatxa el davanter (o davantera) centre màxim golejador. Ha imaginat? Doncs pot continuar llegint sisplau.

Resulta que un professor de català ha estat apartat de la correcció de les proves de selectivitat perquè suspenia els alumnes que feien faltes d'ortografia. Es veu que el bon home corregia els exàmens de català i a partir d'un cert nombre de faltes posava un 0. I aquest senyor va ser acomiadat per això. Qui signà el seu acomiadament va ser un tal Sebastià Bonet i Espriu, ni més ni menys que tot un nebot de Salvador Espriu.

Com es pot permetre l'accés a la universitat d'algú que fa faltes d'ortografia? Imagineu un periodista (o una periodista) fent faltes d'ortografia? I qui diu periodista, pot dir sociòleg, ginecòleg o filòleg hebreu. Així només es fabriquen ignorants i incompetents. Així tenim qui tenim de Director del Servei Català de Trànsit, un ignorant i incompetent. Com es pot pretendre aprovar un examen de selectivitat de català fent faltes d'ortografia? Entraria en alguna ment de coeficient intel·lectual normal que algú aprovés les matemàtiques sense saber sumar? Ja n'hi ha prou d'enfermetats, de tenir que, de valles, d'amanyar, de carinyo i d'agravants a TV3.

Aquest senyor Bonet i Espriu se'n fot de la llengua i de la literatura que el seu oncle processà. Deu ser d'aquells grans intel·lectuals que pensen que l'ortografia pot limitar la creativitat de l'alumne a l'hora de redactar (deuen ser els mateixos que pensen que és lògic separar els conceptes dels procediments). Però miri que li dic, que jo a l'hora de conduir puc tenir una creativitat bestial de collons de mico, però m'he d'adaptar a unes normes i he de complir-les.

Seria una pena que algú no pogués jugar a jocs lingüístics del tipus en aquesta frasse hi ha tres herrors només per la ganduleria de no estudiar-se quatre normes ortogràfiques. Fotrem el català a l'altura de l'encefalograma de Joan Saura... per terra.

diumenge, gener 04, 2009

Los Reixos


Amic (i amiga, o no amic ni amiga) lector (o lectora), suposo que vostè ja té una determinada edat en la qual ja li han explicat que això dels reixos és una parafernàlia i ja li ha passat l'època de la típica frase de "els reixos són els pares". Però quantes falsedats hi ha en això dels Reixos? És tot mentida?

Com vaig estudiar en col·legi d'hermanos (i no hermanes) i el hermano Luis Ibáñez (àlias Potato) ens va fer llegir tot el Nou Testament puc donar una visió més o menys religiosa de l'afer. Dels quatre evangelis oficials, només el de Mateu parla dels Reixos. Però no diu ni quants eren, ni com es deien, ni si venien en camell d'Orient o havien sortit de l'aeroport d'Alguaire. Res de res. I això que diuen que l'Evangeli de Sant Mateu és el més seriós de tots! I encara més: no s'afirma en cap moment que fossin reis. Sant Mateu explica que aquests misteriosos personatges (sacerdots zoroastrians), guiats per una estrella, van entrar a la casa (ni estable, ni bou, ni mula) de Betlem on havia nascut Jesús, li van fer reverències i li van oferir els cofres que portaven, plens d'or, encens i mirra. (Mateu 2, 1-12)

Per intentar saber més coses, hem de consultar els evangelis apòcrifs (aquells que els hi va passar com l'Estatut al Tribunal Constitucional). Per exemple, l'Evangeli Armeni de la Infància (que té nom de secta), ens diu que Jesús va néixer un 6 de gener (apa! ni un 25 de desembre!) i va ser visitat pels mags poc després. Es tractava de tres germans, reis de tres territoris diferents: Melkon, senyor dels perses, Gaspar, dels indis i Balthasar dels àrabs. Els seguien una dotzena de capitans i dotze mil soldats a cavall. I com és que la tradició fa que celebrem els 3 Reixos i no els dotze mil soldats a cavall? Crec que a la canalla li agradaria més, no? I a l'Evangeli de Tomàs ens diu que van anar 3 legions de soldats: una de Pèrsia, una de Babilònia i una altra d'Àsia. Això colaria més perquè portessin juguets a casa i no pas la historieta aquesta de 3 paios pujant amb les escales dels bombers a posar coses al balcó.

I de l'Estel aquell? Alguna explicació astronòmica deu tenir, no? Explicació religiosa val més ni pensar-la... investigant i suposant unes dates que són difícils de suposar (perquè el dia que va néixer Jesús no el sap ni Déu!) he pogut trobar que, tot i que la seva iconografia sigui la d'un cometa, no es té referència del pas de cometes vistosos per aquelles dates. El més probable per dates és que sigui una Supernova (explosió d'un estel) o una conjunció de Júpiter i Saturn que quan té lloc sobre la constel·lació de Peixos és molt vistosa i rep el nom de Coniunctio Magna. Aquesta conjunció té lloc cada 20 anys i històricament han estat tabulades (com el pas dels cometes) i va tenir lloc l'any 7 aC, any considerat com el del neixement de CRist (que sí, que sí, que no m'equivoco, que el paio aquest va néixer 7 anys abans de néixer!). De totes formes, tampoc quedaria molt segur ja que una conjunció no dura tants dies com els Reixos van seguir l'estel i els planetes mai no arriben a estar tant junts com per confondre'ls amb una sola estrella. Així que, això de l'Estel és una altra enganyifa.

En resum, que tot això dels Reixos és una mentida. Bé, tot, tot no. Hi uns reis que ens donen coses que són mentida però uns altres que ens les prenen són de veritat.