dissabte, de novembre 27, 2010

Guanyaran els paletes


Quan falten poques hores per saber la nova composició del Parlament de Catalunya i després de seguir les declaracions dels polítics en campanya l'únic que tinc clar que els que guanyaran seran els paletes i els alicatadors.

No, no és que hi hagi un Partit dels Paletes en Acció ni res semblant. La cosa és que hauran de fer obres d'ampliació a l'hemicicle. Fixi's sinó en les declaracions.

Els de CIU diuen que no s'han de confiar en obtenir majoria absoluta, però totes les enquestes, opinions públiques, privades i fins i tot els ni-nis ignorants de la casa de Gran Hermano saben que passaran els 60 escons. Doncs suposem això, que CIU treu 60 escons.

El PSC sembla ser que s'endurà la patacada socialista més històrica que es recorda. Però els dirigents socialistes diuen que els aniran a votar fins i tot les lones amb fotografies de gent que van posar a l'acte del Palau Sant Jordi perquè es veiés ple. Ells deuen comptar amb uns 35 escons.

Totes les enquestes situen Esquerra en temps de quan encara no havia perdut la resta de sigles (ERC). Puigcercós ens recorda que a mesura que passen els dies van remuntant resultats. Amb 16 escons diu el Benach que es queden satisfets.

El PP diu que serà la 3a força política de Catalunya. Per això, si saben comptar, hauran de treure més de 16 escons. Posem-hi que en fan 17, com en temps d'Alejo Vidal-Quadras (amb perdó).

Els nois de la bicicleta, les càmeres contra els Mossos i de l'augment de la inseguretat ciutadana, els de ICV-EUA-i-no-sé-quantes-sigles-més diuen que són els únics del tripartit que aguanten la castanya. Es conformaran amb 12 escons suposo.

Alberto Rivera, després de tenir més escissions internes que diputats, tenen previsió de fer grup parlamentari propi i diuen que arribaran als 8 escons. 8 escons que només serviran per parlar estranger al Parlament. Per què no va parlar en àrab el dia del debat? Serà que no hi ha un nombre molt gran de parlants d'àrab a Catalunya! Sempre tan solidari ell...

Joan Carretero diu que serà un tsunami i la sorpresa de la nit electoral. També aspira a sobrepassar el grup parlamentari i apostava per 7 diputats. Amb aquestes xifres veig al Francesc Alcázar de diputat.

Aquells txiquets d'aquell partit fundat mitjançant fotocòpies de Reagrupament (solidaritat?), a base de pescar gent (solidaritat?) i posant un cap de llista que ha deixat l'economia de l'empresa amb més beneficis de Catalunya en quarantena (solidaritat?) també van sobradíssims. Suposo que mentre l'Uriel i el López-Tena es barallaven públicament ja preveien treure els 8 escons que diuen.

També Josep Anglada ha dit que es veia al Parlament (lluitarà contra els immigrants tipus Albert Rivera?). I fins tot la cap de llista del PAR a Lleida deia que obtindria els vots de tots els aragonesos residents a Lleida per sortir diputada i endur-se el Diocesà cap a Barbastro sense haver de passar cap control abans de travessar la clamor d'Almacelles.

Bé, en conclusió, em surten 165 escons. Ara el Parlament en té 135, així que necessitaria tirar a terra uns quants envans, alicatar per poder posar 30 seients nous i reformar els lavabos i el bar. Amb aquest panorama no em dirà que sortiran guanyant els paletes que hagin de fer obres, no? Una bona mesura contra la crisi i uns quants llocs de treball. Tothom content!

divendres, de novembre 12, 2010

Lo Montsià i una mica de Baix Ebre


Si, segons el DIEC, una nació és una "Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre" ja tinc clar que Catalunya no és una nació. Culturalment no sé que m'identifica amb alguns ciutadans de Barberà del Vallès. Si algun dia hem de reclamar la independència d'una nació ha de ser només de Lleida i de les Terres de l'Ebre. No som ni germans, som gairebé la mateixa persona!
No fa gaire vaig poder passar 4 dies per la vegueria del sud, i realment em vaig sentir com a casa en tots els aspectes. Només arribar al casc antic de Tortosa (Baix Ebre) vaig veure una pintada en un mur que deia "29-S: io tamé fai vaga"... lleidatà autèntic.

Tortosa té un casc antic recomanable, però la veritat és que fa un mica de por passejar-hi. Guardeu-vos bé la cartera i la càmera de fotos. Passejar per casc antic de Tortosa és com passejar per carrer Cavallers entre el carrer Companyia i el Mercat del Pla. El mercat municipal és el millor que he vist a Catalunya després del de la Boqueria... quin peix i quin fato! Marededeusenyor! Un goig que animore! Vam intentar visitar la Catedral. Quan dic intentar és que realment no vam aconseguir el nostre objectiu. Ens va costar Déu i ajuda trobar l'entrada. I un cop vam trobar l'entrada de l'Olivera i vam entrar pel claustre, una senyora molt mal educada i amb totes les característiques que no ha de complir una persona dedicada al turisme ens va fer fora encara sense entendre perquè. La dona en qüestió se'ns dirigia en castellà, no entenia el català i jo no entenia què carai volia dir. Ei, però el castellà l'entenc, eh? No em vulgui ara portar al Tribunal Constitucional. Res, que si em llegeix el senyor alcalde de Tortosa que tingui en compte que tot i haver massa atur, la senyora aquella del claustre de la Catedral es mereixeria engreixar les llistes del Servei Català de Col·locació.

Dinar a Tortosa és sinònim de bon arròs i bon peix. La nostra intenció era dinar a la Suda, el parador de Tortosa, però com no disposaven de menú infantil ni de res per la canalla vam haver de canviar de lloc. No era qüestió que el Babunsket no pogués esmolar la dentadura. Finalment vam dinar al Paiolet, tocant del riu, amb vistes de l'Ebre i amb un menú magnífic en relació qualitat-preu. Productes típics de l'Ebre: anguila, musclos i un fart d'arròs.

Sant Carles de la Ràpita és una vila marinera que està bé com a centre d'operacions i per passejar-hi una estona, tant per l'eix comercial (plaça de Carles III) com pel port amb vistes al Trabucador. Ens vam allotjar a l'hotel la Ràpita. Bé, n'hi ha de millors. Sant Carles de la Ràpita en temps de la II República es va passar a dir la Ràpita dels Alfacs, ni sants ni Carles en aquells temps.

El paisatge del Delta de l'Ebre crec que deu ser dels grans desconeguts de Catalunya. La xarxa de carreteres que porten cap a l'Encanyissada, la caseta de fusta o Poblenou del Delta (petit poblet molt entranyable fundat per un tal Franco amb el nom de Villafranco del Delta) t'envolten de canals i de camps d'arròs. Les carreteres eren creuades per crancs que havíem d'anar esquivant amb el cotxe!

Deixant els camps d'arròs anem a Sant Jaume d'Enveja i travessem el pont nou. Un pont que ha inaugurat el Tripartit de pressa i corrent abans de les eleccions però que és com l'aeroport d'Alguaire: sense accessos. El pont està posant allà al mig però costa més que Déu arribar-hi, passant per carrers estrets i sense senyalitzar. Creuem el pont i s'arriba a Deltebre, al nucli de la Cava i cal anar a l'illa de Buda i Riumar. Riumar és una urbanització bastant deixada però amb una platja molt curiosa, farcida de dunes i amb muntanyes de sorra de varis metres d'alçada. Està bé per veure-la, però poc més. En canvi, l'embarcador de l'illa de Buda és un paisatge indispensable. Menjar anques de rana a ca la Nuri i fer un creueret per la desembocadura de l'Ebre fins arribar al mar hauria de ser obligatori per tot ésser viu (o inert). Si aneu amb canalla podeu parar a donar un tomet pel Deltàrium que és allà a la vora.

L'interior del Montsià també és força visitable. Vorejant la frontera amb el País Valencià (amb perdó, potser hauria de dir Comunidad Valenciana) arribem a la Sènia. Un poblet amb un centre històric molt agradable, uns rentadors històrics i un restaurant anomenat Casa Manolo típic per la cuina del bolets. Per arribar a Mas de Barberans la carretera solca entre aulivers mil·lenaris amb totes formes. Ulldecona també em va sorprendre amb el munt d'edifics modernistes que s'hi poden trobar un vermutet en els porxos de la plaça de l'església. Al castell no ens van deixar entrar! A Alcanar cal visitar el santuari de la Mare de Déu del Remei des d'on es veuen unes vistes espectaculars del Delta i de la costa de Castelló: Vinarós, Benicarló i fins i tot Peníscola. Bestial! Les Cases d'Alcanar és el barri marítim d'Alcanar i no crec que m'equivoqui si dic que és el nucli de població amb més restaurants per habitant de Catalunya. No, no exagero, no, cregui'm! Tornant a Sant Carles des d'Alcanar passes per davant del càmping dels Alfacs... però no cal que recordem res.

Si és que és ben veritat.... lo riu és vida (no al transvasament!).

dissabte, de novembre 06, 2010

Sra Camps, on posem el cotxe?


Tremolo. Tinc pànic. Cada vegada que veig la tinent d'alcalde d'urbanisme Marta Camps (i possible substituta de l'Àngel Ros) dient que estan pensant nous canvis en els carrers de Lleida em sento com Leo Messi en una biblioteca. Horroritzat.

No sé si la senyora en qüestió té assessors o planifica ella mateixa els canvis. Si li fan els seus assessors, deuen ser uns senyors i senyores molt de la broma, o del carajillo. Si els fa ella mateixa és que no ha agafat el cotxe mai per circular per dins de Lleida. Deu passar com les lleis d'educació (allò que abans li'n déiem ensenyament) que les fa la gent que no ha trepitjat una aula ni quan era estudiant. Si la Marta Camps dissenya canvis de circulació hem de trobar normal que hi hagi filòlegs que facin els temaris de matemàtiques de batxillerat.

Primer van començar per l'avinguda Prat de la Riba. Fa un temps (ja queda lluny) podia anar des del pavelló Barris Nord fins a la plaça Ricard Vinyes en uns 2 minuts. Com a màxim m'aturava en un semàfor. És a dir, una molt bona opció de comunicació des de Balàfia a la Zona Alta. Ara la Marta Camps ja ens ha fet malbé Prat de la Riba. Un recorregut de 2 minuts s'ha convertit en un de 7 minuts (més del triple de temps). Han plantificat un semàfor a l'encreuament entre Prat de la Riba i Sant Martí completament descoordinat amb tots els altres. I, a més, per art de màgia han suprimit un carril de circulació. Ara queden només 2 carrils però pels quals hi passen 3 tráilers en paral·lel! Les cues de la rotonda de Ricard Vinyes arriben fins a Humbert Torres.

I avui mateix surt la Camps en qüestió a La Mañana dient que la nova reformulació de Prat de la Riba ha fet disminuir el trànsit en un 16%. Cony! Esclar! si peatonalitzes Martín Ruano i Fleming, com collons vols que passin cotxes? Al carrer Major s'ha reduit el trànsit en un 100%! Fe-no-me-nal la reflexió de la Camps, digna de premi Nobel.

Aquest famós trajecte de Prat de la Riba ja ha passat a la història i ara he de passar per la Gremial i Camp de Mart per anar fins a la Zona Alta. Potser que es parin a mirar quant ha augmentat el trànsit a Camp de Mart després del desastre de Prat de la Riba i troben el 16% que falta a Prat de la Riba.

Però aquesta no és la pitjor. Aquesta setmana em vaig trobar d'un dia per un altre amb la cafrada més gran que em podia imaginar. El carrer Torres de Sanui l'han fet de dos sentits de circulació! Quan la tendència mundial és de fer carrers d'un únic sentit, ara va i fan un carrer estret en una zona de molt difícil aparcament de doble sentit i carregant-se tota una filera de llocs per aparcar. I més rucada és quan el primer carrer paral·lel que hi ha (Vallcalent) és de sentit únic, què no estava prou bé? Un carrer de pujada i un de baixada, el millor disseny per a la circulació. Jo que per motius de feina treballo en aquest carrer, on punyetes em poso el cotxe? Al nou pàrquinq de Ricard Vinyes? Això només ho poden fer els regidors de la Paeria que tenen els pàrquings gratuïts. La gent que treballem (sí, Marta Camps, hi ha gent que treballa i necessita el cotxe per treballar) no podem deixar cada dia el cotxe en un pàrquing. Ja se'ns va prou el sou en l'IBI més alt d'Espanya i en la Zona Blava.

Molt govern d'esquerres i l'únic que està aconseguint la Paeria és que gastem més combustible en cotxe, donant més volta per arribar a un lloc i després buscant lloc per aparcar. Sisplau, Marta Camps, vagi-se'n a fer reformes urbanes a Botswana i no mos tocos més los collons. Allí podrà fer les reformes que vulgui. I els lleidatans viurem molt millor. I sinó pregunti-ho als veïns de Montcada o d'Alcalde Recasens que opinen dels canvis de circulació que ha fet. Contents, el que es diu contents no ho estan que diguem, no?
Ostiqueta!