diumenge, octubre 29, 2006

Sabino i Maite, ciudadanos


Comença el gran espectacle del circ! Els pallassos i bufons comandats per Albert Boadella arriben a Lleida en plena campanya electoral a repartir castanyes (reals i metafòriques) i moscatell (si els en queda perquè dóna la sensació que se l'han begut ells).

Divendres dia 27 d'octubre a la rambla de l'Escorxador (ja ho podien haver fet a dins) fou la presentació en societat del súper partit intel·lectual Ciudadanos No Nacionalistas (Catalanes claro! porque nacionalistas españoles sí lo somos). Davant de 100 persones que es van congregar per l'espectacle (preocupant! poden treure 100 vots a Lleida, a mi no em deixa dormir tranquil) el ressentit i renegat Sabino Méndez (ex-Troglodita del Loquillo) va fer el seu discurs habitual contra la Generelitat, simplement perquè mai li donaven subvencions. Sempre girant sobre el mateix, que ell per composar en castellà no ha tingut ajudes. Doncs bé, jo li diria que això és la Generalitat de Catalunya i no la Junta de Andalucía. Si vol demanar ajudes per cantar en castellà, té l'oportunitat de demanar-les a Asturies, Andalusia, Aragó, Castella Lleó, Castella la Manxa, la Rioja, Murcia, Canarias, Extremadura, Cantabria... però ja és casualitat... les ha d'anar a demanar a la Generalitat de Catalunya. Vaja home!

Continuant amb l'espectacle musical, l'alma mater del circ (ai! partit vull dir) a Lleida, la senyora Maria Teresa Noya va oferir un recital de cançons que tan bé ella sap cantar des de ben petita. Es notava a faltar l'ajuda d'algun familiar seu proper a la guitarra. També, aquesta senyora ens oferí perles en el seu discurs del tipus "los independentistas de ERC son unos cafres" o "las selecciones catalanas son una auténtica chorrada".

Doncs jo, per curiositat filosófico-filològica, com sóc independentista i com sóc d'ERC he decidit buscar què vol dir cafre, perquè ja que ho he de ser doncs val més saber-ho.

Cafre: 1) Relativo a Cafrería, antigua región del sudeste de África. 2) Que se comporta con violencia y crueldad. 3) Que es tosco y zafio.

I ara he de decidir quina de les 3 definicions s'atança més a mi. Suposo que com la senyora en qüestió és d'un nivell intel·lectual abrumador i deu saber molt de tot, m'acaba de fer saber que els independentistes tenim origen africà. Ara ho entenc tot! Quina mania en reclamar seleccions catalanes si ja en tenim d'angolenyes, botswaneses o moçambiquenyes!

dijous, octubre 26, 2006

Un cagalló de gos

A Lleida hi ha dues persones que ho saben tot sobre Lleida. Són el Romà Sol i la Carme Torres. Entrevistats al programa Converses de Lleida de La Manyana TV, la parella d'historiadors han deixat anar que "Lleida ha perdut influència política" i recordaven els temps "quan al pati dels Tarongers es parlava amb accent lleidatà".

Mai ningú havia dit una veritat tan gran des de que ZP digué "Aprovaré el estatuto que salga del Parlament". Ara mateix els polítics lleidatans no pinten absolutament res. Per primer cop en tota la democràcia les terres lleidatanes no són representades per cap conseller a Palau. Ni la trista conselleria d'agricultura que sempre ens donaven als lleidatans! Ni aquesta! Ara, aquell homenot del William Carnes és conseller d'agricultura. Suposo que deu ser perquè es diu igual que un tipus de pera. Faria gràcia tenir un conseller William i un secretari general Blanquilla o Llimonera o Grand Schmit.

Aquesta impressió que Catalunya acaba a la Panadella es pot veure fàcilment en alguns casos en campanya electoral:

1) Resulta que els mitjans de comunicació lleidatans han demanat un cara a cara entre Josep Grau (CIU) i Quim Llena (PSZ)... perquè com no es fa el Mas-Montilla hi ha ordres de no fer-ne cap més.

2) El Quart Cinturó. No hi ha dia que no surti el Quart Cinturó a la tele... i a mi què el Quart cinturó? Que es fotin tirants! I l'autovia Lleida-Osca? I la Lleida-Tarragona? I la Tàrrega-Montblanc? I la Lleida-Viella? I la Bellcaire-Castellserà si convé? O la d'Alguaire a Vilanova de Segrià?

3) Resolucions com la de la petarda aquella de la Caterina Mieras que entèn tant de cultura com la directiva de Ryanair d'atenció al client. Aquesta dona va aconseguir amb les seves declaracions sobre el Museu Diocesà posar d'acord a totes les forces polítiques de Lleida en contra seva! Avui mateix sentint una tertúlia de polítics lleidatans a Barcelona Ràdio (la ràdio nacional de Barcelona), el moderador, que era el XAvier Grasset no sabia ni què preguntava... millor dit, no sabia què preguntar perquè no tenia ni idea de la problemàtica de les nostre terres.

4) I l'última... perquè uns senyors de Barcelona ens han de tancar el nostre canal de La Manyana TV? Perquè no tanquen BTV? Perquè no clausuren el piromusical de la Mercè que encara no sé perquè ens el fam empassar a tot Catalunya fent-lo per TV3?

P.D: M'ha vingut al cap una cosa que déiem quan érem petits. Pintem menys que un cagalló de gos. Barcelona mana i aquí a creure.

dimecres, octubre 25, 2006

El talp


Avui, el que direm aquí és completament secret i m'ho ha dit un espia. Així que no en facin gaire difusió.

Un/a talp/a (per acontentar als d'ICVEUAIHJDSKOFG) que està dins del PSC (sí, sí! dic PSC i no pas PSE ni PSOE ni PSZ, és dels pocs que creu que el partit socialista és català encara!) m'explica que tota la situació que quedarà després de Tots Sants està més controlada que un independentista en un fitxer del juez Garzón.

Això del Pepe Montilla ja esta pactat de fa dies. Es veu que quan el Mas va estar aquelles famoses set hores menjant-se una patata (!!) a la Moncloa li va dir al Zapatero: "José Luis, posa-hi algú al qual jo li pugui guanyar les eleccions per golejada". I el Zapatero amb el talante li va contestar "Aprovaré el estatuto que salga del parlamento..." ai no! això no era... és que quan penso amb el Zapa sempre em ve al cap aquesta frase.

"T'hi posaré el xarnego aquell" va contestar el ZP (en castellà suposo). Aleshores el Mas se li va posar la laca del tupè de punta, va agafar l'esporgadora i digué "Porta, José Luis, que et retallo l'estatut tot el que convingui". I au! vinga! els dos amiguets es van posar a jugar amb l'estatut patim-patam... i ara retallo lo de les seleccions esportives... crac-crac... i ara retallem lo de l'aeroport... i ara retallem les competències d'immigració... i ens va quedar l'estatutet més desfet que les catenàries de RENFE.

Així que... per molt que votem i votarem amb castanyes i moniates, tindrem govern de CYU amb el PSOE. David MAdí de cap de TV3 i Carme Chacón a Benestar Social. Au! Aneu apuntant!

P.D: I PP Montilla? PP Montilla director general de política lingüística. Tot plegat...

dimecres, octubre 18, 2006

El Nivell C (de castellà?)


Amics (i amigues) lectors (i lectores), qui de vostès no té el gran i fabulós Nivell C de català? Avui en dia tothom té un nivellet C de català. Anem pel carrer i a la gent se li veu a la cara. Dius "mira, aquest té el nivell C de català". I vas a la plaça i tothom està amunt i avall amb el nivell C i vas a buscar bolets i només sents paraules com àdhuc, suara, nogensmenys o ensems entre els boletaires.

Avui en dia qui no té un nivell C de català no és ningú. Sense nivell C no pots donar classes a la Uni, no pots donar classes a secundària ni a primària... fins i tot no pots ser funcionari! Alça Manela! Qui havia de dir que els funcionaris tenien una obligació! Bé, tot això és molt raonable, però hi ha algun lloc de treball on no sigui necessari tenir el nivell C de català?

Tic, tac, tic, tac (temps per pensar). Temps! Síiiiiiiiiiii! La plaça de president de la Generalitat! Sí, sí, ho llegeixen bé. Per ser president de la Generalitat no cal ni tenir carrera universitària (faltaria més pobra gent!) ni nivell C de català (clar!).

Doncs el senyor Pepe Montija de Cornejá de Xobregat (sic), és polític de professió sense cap titulació i sense nivell C de català. Si aquesta és la nova adquisició de la classe política catalana, ja podem anar plegant. Com si no hi haguessin professionals titulats al nostre país...

Montilla és un home del PSOE (això del PSC ja no existeix, no?), amb el mateix sentiment catalanista que pot tenir Sainz de Ynestrillas o l'alcalde de Torrepacheco i amb una formació acadèmica escassa. I en aquest sentit, la pregunta que ens hauríem de fer tots no és si un xarnego pot ser president de la Generalitat, perquè aquest senyor té tan dret a ser considerat català com qualsevol altre ciutadà del país (si posem dins del món dels catalans a Boadella, Espada, de Carreras, Caja, Vidal-Quadras qualsevol objecte animat o inanimat també ho pot ser) . La pregunta que ens hauríem de fer seria una altra: podem al segle XXI tenir un president de Catalunya que no hagi acabat ni tan sols una carrera universitària?

dissabte, octubre 14, 2006

Josep Antoni Duran i Barcelona


Avui, amic lector (o lectora) farem un joc de caire intel·lectual. Però intel·lectual dels de veritat, no d'aquell intel·lectualisme que diuen que Cataluña les suda la polla.

Es tracta del bonic joc Adivini qui ha dit això! Viscaaaa! Comença el concurs.

La frase en qüestió és: "A Catalunya no li cal selecció nacional perquè ja té el Barça que la representa". Bonica frase, no? Doncs vinga, a veure si encerta quina ment lluent i brillant (això és una pista) digué aquesta carcamalada.

Qui ho ha dit? Samuel Eto'o? No home (i dona) no! Si hagués estat aquest individu l'hagués dit en castellà.

Joan Laporta? Nooooo! Està preocupat en fer números per solidaritzar-se amb qualsevol causa que no tingui res a veure amb Catalunya.

Alejandro Echevarría? I ara! Aquest està alicatant el Valle de los Caidos.

PP Montilla? Ui! I ara! Com se li acut pensar a vostè que el Montilla pugui dir una oració en català amb 3 verbs i un pronom feble!

El PP Piqué? Taaaaaaaaampoc! Està recollint tots els encíams i tomates que li tiren per muntar una paradeta al peu de carretera per quan surten els pixapins de casa i vendre'ls les verduretes.

Oooooooooh! S'ha acabat el temps! L'autor de la frase fou Josep Antoni Duran i Lleida. Aquest senyor sense un pèl de tonto nat a Alcampell (Franja de Ponent) i despatx professional a Lleida (Franja de Catalunya) però despatx polític al Pont Aeri Barcelona-Madrid. Un home en principi poc sospitós de centralisme però que confon Barcelona amb Catalunya. Quin ressentit (o renegat) de la seva terra, no?

Si aquest senyor representa una part important de CYU estem ben arreglats. Amb afirmacions com aquesta ja ens podem pensar quin tipus de govern ens espera als lleidatans.

El Barça que representi casa seva que prou feina té i als demés catalans que ens representi la nostra selecció, que és el que toca!

P.D: Aquest mateix individu en les mateixes declaracions va afirmar que no es fotografiaria mai amb una estelada. No deu fer servir el google aquest bon home.

Humanament comprensible


Miri senyor (o senyora) lector (o lectora), avui li recomano un exercici per tal de treure's aquest stress que vostè porta a sobre i no sap què fer per cremar tota aquesta adrenalina que porta a sobre.

Miri, vostè va pel carrer i es troba l'intel·lectual Ivan Tubau qui li diu “la nación catalana me suda la polla por arriba y por abajo, que se metan Catalunya por el puto culo. A ver si les explota dentro”, doncs sense pensar-s'ho gaire (no fos cas que digui més bestieses) li clava un bon mastegot. I si el senyor intel·lectual li recrimina alguna cosa vostè li diu que la seva acció ha estat humanament comprensible. Aaaaaaaaah, que bé m'he quedat!

Continua el seu passeig i ara es troba a PP Piqué i el noi de Vilanova li solta que “El franquismo no era un régimen fascista; era un autoritarismo de derechas”, doncs no es talli! Clatellada i no passa res, ell mateix reconeixerà que ho ha fet de forma humanament comprensible.

Patim, patam i ara es troba al súperperiodista i eurodiputat Luis Herrero. El gran Luis amb unes ganes terribles d'establir conversa amb vostè li aboca el següent “Cataluña tiene la democracia de peor calidad de todo el territorio nacional y europeo”. No es preocupi! Que s'ha sentit ofès? L'agafa, li fot una plantofada i a córrer. La seva reacció ha estat humanament comprensible.

I si en aquest bonic passeig es troba altres personatges del tarannà de Ángel Acebes, Eduardo Zaplana, Miguel Ángel Rodríguez, Isabel Sansebastián, Alberto Boadella, Arcadio Espada, Francisco Caja, Francisco de Carreras, Gotzone Mora, Manuel Fraga o a Monseñor Cañizares... no tingui cap mirament. Ells són els primers que saben que aquestes reaccions les tenim i que són humanament comprensibles.

Gràcies PP Piqué per aquest comentari. Espero que et posin a la presó per justificar la violència i apliquin a tu i als teus amics la llei de partits i us il·legalitzin d'una vegada. Hala! El que acabo de dir comparat amb tot el que dieu vosaltres és humanament comprensible.

dijous, octubre 12, 2006

Muhammed Albiol


Ueeeeeeeeee! Avui estem al Martorell Arena.... quin ambient!
A la meva dreta (però que molt i molt a la dreta), Javier García Albiol "Muhammed-Albí" el noi de Badalona! Ueeeeeeeeee! I a la meva esquerra, el senyor concentrat de Martorell! Ueeeeeeee!!

El pabelló ple de gom a gom. Per una banda constitucionalistes, no-nacionalistes i intel·lectuals com PP Piqué o Acebes Paniagua acompanyats per un seguici de simpatitzants portats en autocar per assistir al combat i a una "degustación de productos típicos de la zona y de regalo un lote de tupper-wares". A l'altra banda del pabelló uns 40 o 100 concentrats (segons la Guàrdia Urbana) fent ambient abans del combat. Mentrestant un constitucionalista-no-nacionalista-intel·lectual arrenca una pancarta en favor del concentrat de Martorell.

Arriba el gran moment. Goooooong! Comença el combat! Muhammed-Albí li fot una plantofada al concentrat de Martorell que el deixa en KO.

Sorpresa general. Un concentrat que increpava el contrincant és expulsat per PP Montilla que afirma que no es pot increpar al contricant. Montilla no ha estat mai en un camp de futbol.

La premsa esportiva constitucionalista-no-nacionalista-intel·lectual afirma que el combat no va ser net, que no pot increpar-se al rival i que al ring de combat els aficionats del concentrat de Martorell van tirar ous, encíam, aigua, taronges, safranòries, tomates, àpits, bledes, cols, bròquils, aubergínies, pebrots, carxofes i una bossa sencera de productes del Super Verd. La premsa no va captar en cap moment cap foto amb tot aquest repertori de dieta mediterrània.

Mentrestant, el concentrat de Martorell continuava en KO tècnic i Muhammed-Albí s'erigia com el líder del combat.

P.D: La política és aquell esport on es presenten molts partits però només insulta, difama i agredeix el PP.

L'ampolla d'aigua


Diuen (i dic diuen perquè el que diré ara no ho diré jo sinó que ho diuen ells) que ahir en una població anomenada Martorell van anar uns senyors demòcrates i constitucionals a fer una xerradeta sobre temes constitucionals.

Aquestes bones gents anomenades Angel Acebes Paniagua i Josep Piqué eren esperats per o bé 40 persones o bé 100 energúmens (depèn del grau de constitucionalitat dels ells que dic abans). Amb aquestes dades concloc que la Guàrdia Urbana de Barcelona que recompta manifestacions també està a Martorell, ja que són els únic matemàtics capaços de fer una estimació amb un marge d'error del 150%.

El constitucional i no-nacionalista Angel Acebes (i) Paniagua amb tota la bona voluntat del món i com sempre amb l'ànim de mantenir ben informada la població es disposava a donar lliçons magistrals del tipus Existeixen dues vies d'investigació o És absolutament clar i evident que l'organització terrorista ETA estava cercant un atemptat que tingués una gran repercussió, que generés dolor, que generés por, amb una gran nombre de víctimes i, com he insistit durant aquests dies, ETA permanentment estava, en aquest moment precís, buscant aquest objectiu. Per tant, em sembla absolutament intolerable qualsevol tipus d'intoxicació que vagi dirigit per part de miserables a desviar l'objectiu i els responsables d'aquesta tragèdia i d'aquest drama o El partido entre Catalunya y Euskadi es un acto contra España y encima, a favor de un terrorista. I és clar, amb tanta intel·lectualitat només comparable amb la de Francisco de Carreras, Alberto Boadella o Arcadio Espada és normal que hagués gent esperant-lo. Uf! Quanta intel·lectualitat junta... estic corglaçat, esmaperdut i bocabadat! Ooooooooh!

I resulta que una d'aquesta gent (és a dir l'1% o bé el 2,5% del total d'assistents segons les diferents fonts) li va llençar una ampolla d'aigua. I au, ja tenim el ciri muntat. I si el pobre concentrat es pensava que l'Acebes tenia sed? I si era pel PP Piqué? I si era una reivindicació del Agua para todos? I si era de Marinadorciudaddevacacionesdígame?

Quin merder per una ampolla d'aigua! Senyors del PP, els proposo una cosa. M'ofereixo a posar-me davant d'un congrés seu amb milions de militants davant meu i dir tot el que penso de vostès durant hores i hores, aleshores vostès a canvi em tiren ampolles d'aigua... però que a gust que m'hauré quedat!!! I tot plegat hauré fet el mateix que fan vostès. No m'extranya al final que el Piqué digui frases com "hem vist ciutadans normals que ens donen suport"... és que el que es diu normal no es pot ser si es vota al PP.

Encara no entenc com només tiren ampolles...

dimarts, octubre 10, 2006

Chusma


Avui m'he adonat d'una cosa que no sabia. Després de 30 anys d'existència he sapigut que jo sóc chusma. Sí, sí. Sóc un chusma. A més ho ha dit un senyor molt important que surt a la ràdio que es diu Jiménez Losantos i es veu que treballa en una ràdio que és de missa i li diuen Cadena COPE. Deu ser molt bo això de ser chusma. Quan ha dit que "al partido entre Cataluña y el Pais Vasco sólo asistió chusma" m'he posat molt content i he dit, caram! quant sap aquest senyor.

Però és clar, com jo visc plenament en català i he patit una immersió lingüística tan horrible a l'escola doncs no sé ben bé que vol dir això de chusma. Vaig a traduir-ho al català (que no m'és obligatori però em suma mèrits).

Ui! Ara resulta que no hi ha traducció literal de chusma en català. Caram quina paraula més culta pertanyent a aquest gran idioma "que nunca ha sido de imposición" (això ho va dir un rei que és besnet d'un paio que era retrasat mental i impotent... ai! la genètica com es fa notar en la descendència!).

Vaig al diccionari de la RAE a veure què és això de la chusma que ja estic frisós per saber-ho.
chusma 1 despectivo Gente que se considera muy vulgar y despreciable.

2 adjetivo/nombre común coloquial [persona] Que acostumbra a indagar en los asuntos privados de otras personas: en ese momento corrió la cortina, miró por la ventana y le salió el lado chusma que tiene; para qué le vas a contar tus cosas si él es un chusma, lo único que quiere es estirarte la lengua para averiguar cosas.

Aaaaaaaaaaaaaaah! Ja em queda més clar! Com que suposo que el senyor aquell tan llest d'aquella emisora celestial no volia referir-se a gente muy vulgar y despreciable, entenc que va dir que els assistents al partit del diumenge érem xafarders, que és el que correspon a la segona definició.

Suposo que ho devia de dir perquè tothom preguntava el resultat del Suècia-Espanya tot i que ja ho sabíem, no? Que en som de xafarders!

P.D: El dia que haguem de tornar a cremar esglésies podem començar per la seu del bisbat Barbastre-Montsó, no?

dilluns, octubre 09, 2006

Suècia


Suècia és un país de contrastos... ui no! això és un començament típic de guia de viatges... per què qualsevol país és un país de contratos segons les guies? La primera línia de qualsevol guia sempre comença així, ja pot ser de Suècia o de Trinitat i Tobago. Bé, ja investigarem.

Tornem. Suècia és un estat de 9 milions d'habitants i una superfície de 450.000 km2. Demogràficament no s'assembla res a Espanya però en superfície és força semblant. A part d'això, Suècia té 3 grans diferències amb Espanya:

1) No tenen cap poble anomenat Torre-Pacheco.
2) Juguen millor a futbol.
3) Regalen les indepèndencies a tort i a dret. Que tens un terrenyet i et vols independitzar? Demana-li al govern suec.

Prestarem atenció a aquest últim punt. L'any 1905 el govern de Suècia va donar la independència a Noruega i es van quedar tan amples. Com va anar la cosa? A Noruega van fer una cosa anomenada referèndum (ooooh!) per preguntar a la seva població si volien independitzar-se (separatistas, radicales, primos de los Batasunos) del regne de Suècia. El resultat del plebiscit noruec fou aclaparador, només 7 vots en contra del total de la població i el govern suec va dir que ho havien d'acceptar (jajajaja, com aquí!).
Aleshores un senyors suecs i uns senyors noruecs es van reunir a Karlstad (menjant salmó) per signar l'acord d'indepèndencia de Noruega. I en aquest acord els suecs van decidir acceptar la sobirania noruega (uiuiuiui) a canvi de.... no fer públiques les balances fiscals? Noooooooooo! De donar suport a un govern de Mass per part de Montillesson? Noooooooo! De posar autopistes per tot Noruega? Noooooooo! De que tinguéssin un estatutet amb menys pàgines que una propaganda del Lidl? Nooooooo! L'única condició que van posar els suecs és que els noruecs deixessin pasturar els rens suecs en les seves terres... bestial, no?

Amic Puigcercós, amic Carod... deixeu-vos d'impostos, d'aeroports, de concert econòmic i d'estatuts i parleu amb lo Zapatero a veure si ens deixen pasturar els tocinos pels Monegros.

P.D: Si tot va bé el proper reportatge tocaria d'Argentina.

diumenge, octubre 08, 2006

El partit més extraordinari


Quedi dit primer de tot que el partit més extraordinari no vol dir que sigui el partit més important del cap de setmana. El partit més important ha de ser el Terrassa-Lleida que es disputarà a partir de les 16:30 i que ha de significar la consolidació de les victòries de la Unió després del decebedor inici de competició.

En canvi, considerant que extraordinari vol dir "fora del que és ordinari" cal considerar el gran partit entre les seleccions NACIONALS (i a qui no li agradi que s'hi posi fulles, eh Boadella?) de Catalunya i Euskadi.

Un partit envoltat de polèmica per culpa d'una jutgessa que no tenia cap més feina (i això que hi ha decisions judicials que s'endarrereixen 4 o 5 anys!!) que prohibir l'anunci del partit perquè hi sortien nens. Esperem que també prohibeixi, per coherència seva, els anuncis dels patès La Piara, Matel, Famosa i qualsevol altra campanya publicitària on surtin menors. En casos així és on demostra la vericitat del que representa l'anunci, els espanyols no ens deixen jugar. És la realitat.

Una altra cosa que no entenc és perquè cony les seleccions han de sortir amb una pancarta "per la pau". Ni que fóssim dos barris de Cisjordània! Hem de sortir amb una pancarta per reivindicar les seleccions nacionals, les altres coses són foteses. Aquest partit no el juguem ni per reivindicar la pau d'Euskadi ni per reivindicar que el cap de llista del Partit de la Ciutadania sigui una dona i surti ella despullada als cartells electorals.

Els bascos en saben més d'aquestes coses i ells sí que ja saben a què vénen! L'entrenador basc José Ángel Iribar havia dit que no entenia per què la reivindicació no es podia fer des de la gespa del Camp Nou. El cas és que la pancarta que portaran els jugadors d'ambdues seleccions quan surtin demà al terreny de joc portarà el lema 'Junts per la pau'. Per als jugadors i el cos tècnic bascos un missatge de pau no n'ha d'excloure un altre de diferent: el de reivindicació de les seleccions. És per això que els jugadors es plantegen de sortir demà al camp amb una altra pancarta que demani l'oficialitat de les seleccions esportives.

Visca Euskadi i Gora Catalunya! ... i gràcies Suècia...

dissabte, octubre 07, 2006

Els carrers de Lleida


La polèmica municipal d'aquesta setmana ha girat al voltant sobre el fet de si s'ha de dedicar un carrer o no a Josep Mª Freixes, un "guardia ziví" que fou l'únic lleidatà assassinat per ETA en aquell brutal atemptat de la Plaza de la República Dominicana de Madrid a mitjans dels 80.

El Partit Popular (sempre defensor d'algunes llibertats d'alguns individus/es víctimes d'alguns atemptats comesos només per alguns) fou qui encetà la polèmica. Sempre que hi ha ETA pel mig hi ha el PP... crec que es necessiten mútuament. Bé, el PP necessita més ETA que no pas al revés.

1) No entraré a discutir si una persona morta en un atemptat només per aquest fet ja és digna de meréixer un carrer. Si és que sí suposo que tots els lleidatans morts per la repressió franquista també tindran un carrer... o no són víctimes d'atemptats també? I a més atemptats d'estat que encara és pitjor!

2) El que sí que entro a opinar és que jo no vull que un carrer de la meva ciutat porti el nom d'un guardia-ziví, representants durant molts anys de la repressió, el franquisme i l'anticatalanisme. Ja tenim prous carrers dedicats a franquistes (Carmelo Fenech, Alcalde Areny, Alcalde Recasens, Alcalde Montaña...) o a gent que ha fet més mal que bé a Lleida (Marqués de Leganés). Per aquí sí que no passo. Us imagineu viure un carrer amb nom de guardia-ziví? Quin ridícul!

I serà que no hi ha lleidatans i catalans il·lustres que no tenen cap carrer dedicat! Activistes culturals com Josep Mª Alba; restauradors com Àngel Moncusí o Jaume Mora; escultors com Leandre Cristòfol; fotògrafs de la ciutat com Gómez-Vidal; escriptors com Guillem Viladot. I molts personatges de la història del nostre país com Pere I el Catòlic, Pere III el Cerimoniós, Martí I l'Humà, Alfons el Benigne, Josep Irla, Ausiàs MArch...

Però si dediquem un carrer a un guàrdia civil... ja no calia que haguéssim retirat els noms de l'Avenida José Antonio, avenida del Caudillo, Héroes del Alcazar, General Mola, General Sanjurjo i altres amiguets del nostàlgic PP (i suposo que també dels ciutadans del Boadella!).

Des de Lleida i per Lleida


Molt bones lectors!

Us saludo des d'un nou blog pensat per parlar dels interessos de la nostra maltractada terra lleidatana dins de la nostra maltractada terra catalana.

Defensem la cultura del lleidatanisme com a element constitutiu dins de la cultura lleidatana per obrir camí pel nostre devenir futur com a ciutat.

Endavant Lleida! Endavant lleidatans! I endavant catalans!